Arxiu d'etiquetes: Noguera

Rialb, el -Catalunya-

21 Respostes

(Alt Urgell / Pallars Jussà / Noguera)

Afluent dretà del Segre.

Neix a la serra de Boumort, entre l’altiplà del pla de Llet i la roca de Senyús, dins l’antic municipi de Montanissell (Coll de Nargó, Alt Urgell), i que, després de drenar la vall dels Prats, s’obre pas entre les serres de Carreu i de Sant Joan pel forat dels Prats i es dirigeix vers Bóixols i la Rua (Pallars Jussà), on s’inicia un llarg congost que limita, en gran part, les tres comarques.

Després de rebre, per l’esquerra, el torrent de Gavarra, travessa el terme de la Baronia de Rialb i desemboca al seu col·lector entre Miralpeix i Gualter.

Rialb, baronia de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI – segle XIX)

Jurisdicció senyorial, que comprenia els termes de Rialb Sobirà (el Puig de Rialb) i de Rialb Jussà (la Torre de Rialb), a la Noguera i abans a la vegueria d’Agramunt, que el segle XVI pertanyia als Alentorn, senyors de Seró, de qui, per successius enllaços matrimonials, passà als Rocabertí, senyors de Tagamanent, i als Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà, els quals a la primera meitat del segle XVIII la vendrien a Josep Mercader i de Sabater.

Els Mercader (després comtes de Bell-lloc) la posseïren fins al segle XIX, que es transformà en municipi amb el nom de la Baronia de Rialb, al qual foren agregats Gualter i Bellfort.

Renant

(Oliola, Noguera)

Llogaret, al sud del terme, al límit amb els de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i d’Ossó de Sió (Urgell).

La seva església (Sant Antoni) fou agregada a la parròquia de Cabanabona.

Remei, castell del -Noguera-

(Penelles, Noguera)

(o torre del Remei) Possessió, al sud del terme, a la plana regada pel canal d’Urgell.

Fou adquirida a la primera meitat del segle XIX per Ignasi Girona i Targa, i el seu fill Ignasi Girona i Agrafel la restaurà. Fou industrialitzada i explotada per Joan Girona i de Vilanova. Ha esdevingut un important centre de producció vinícola.

Durant la guerra civil de 1936-39 fou destinat a polvorí, que explotà el 1939.

La capella, santuari de la Mare de Déu del Remei, fou decorada el 1953-55 amb pintures de Josep Obiols (Lluís Millet li dedicà la famosa Pregària a la Verge del Remei, amb lletra d’Esteve Suñol).

Cap als anys 1930 hi funcionà l’Escola Menàgere Santa Anna per a la formació de noies de les classes benestants.

Règola, la

(Àger, Noguera)

Poble, a l’esquerra del riu Fred, 3 km a l’est de la vila.

El lloc fou un dels primers nuclis repoblats per Arnau Mir de Tost (la carta de poblament és del 1049; el 1300, l’abat d’Àger, senyor del lloc, augmentà els privilegis i exaccions de prestacions personals).

L’església parroquial és dedicada a sant Julià (depenia també de la col·legiata d’Àger).

El lloc estigué fortificat (el 1056 és citat el castell de la Règola).

Refet -Noguera-

(Artesa de Segre, Noguera)

Santuari, dins l’antic terme de Tudela de Segre, on es venera la Mare de Déu de Refet, als vessants meridionals de la muntanya de Grialó, al nord-est de Seró.

L’actual edifici és del 1765, fet sobre una ermita anterior. La imatge és una talla romànica. Hom hi celebra un aplec important el dilluns de Pasqua.

Prop seu hi ha la famosa alzina de Refet, notable exemplar d’aquesta espècie.

Ràpita, la -Noguera-

(Vallfogona de Balaguer, Noguera)

Poble (257 m alt), al sector meridional del terme, enlairat dalt un tossal que envolta un sector de conreus intensius de regadiu que aprofiten l’aigua del canal d’Urgell a través de la sèquia de la Ràpita.

Lloc fortificat ja en època islàmica, fou conquerit per Ermengol IV el 1090 i donat al monestir de Ripoll el 1091. Passà després (segle XIV) a la jurisdicció de la col·legiata de Balaguer (un dels canonges en detenia la senyoria).

L’església parroquial és dedicada a santa Margarida.

Puig de Meià, el

(Vilanova de Meià, Noguera)

Santuari (la Mare de Déu del Puig de Meià), aturonat a 908 m alt, en un contrafort meridional del Montsec, que domina, per la dreta, el riu Boix, a la sortida del pas d’Escales.

És un edifici romànic, amb un petit campanar d’espadanya. Antiga capella del castell de Meià, era dedicada antigament a sant Cristòfol. Fou consagrada pel bisbe Eribald d’Urgell (1033-42).

Pradell de Sió

(Preixens, Noguera)

Poble (317 m alt) (o de la Baronia, o de la Baronessa), a la dreta del Sió, a la zona de regadiu del canal d’Urgell.

De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn la de les Ventoses.

L’antic castell de Pradell és anterior al segle XV, molt reformat el 1738, que fou convertit en lloc de residència.

La jurisdicció pertanyia, en 1365-70, a Arnau de Riu-de-set; el 1381 n’era senyor Simó de Torres i, més endavant, la jurisdicció pertanyia als Montlleó i, finalment, als Margalef.

Ponts, monestir de

(Ponts, Noguera)

Canònica augustiniana (Sant Pere de Ponts), fundada a l’església de Sant Pere, situada al cimal del castell, prop de la vila, a l’indret conegut per Sant Peret.

L’església degué aixecar-se a partir del 1143, quan rebé importants donacions, especialment del comte Ermengol VI d’Urgell, encaminades a la fundació d’un monestir benedictí, que no hi fou fundat; en el seu lloc hom instituí una canònica augustiniana a partir del 1169, quan l’església fou donada per Pere de Puigvert al bisbe d’Urgell, Arnau.

Fou un petit priorat compost d’un prior i quatre canonges, i entrà en plena decadència a mitjan segle XIV, per bé que hom continuà proveint el títol prioral els dos segles següents.

Actualment en resta només l’església, en ruïnes, magnífic edifici romànic d’una nau i tres absis de disposició trilobulada o fent creuer amb un cimbori sobre el qual s’aixecava el campanar.

Cal considerar successora de la comunitat de Sant Pere la de la vila de Ponts, composta fins al segle XIX de nou canonges, un d’ells amb el títol de plebà.