(Camarasa, Noguera)
Poble, fins el 1970 del municipi de Fontllonga, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, davant Sant Oïsme de la Baronia.
Recentment despoblat, de la seva església parroquial (Sant Salvador) depenien els llocs de Sant Just i de l’Ametlla de Montsec (després Oroners passà a dependre de l’Ametlla).
(Vall d’Aran / Alta Ribagorça / Pallars Jussà / Noguera / Segrià)
Riu pirinenc (130 km), afluent dretà del Segre.
Neix a uns 2.000 m alt, a l’estany de Molières, al peu del tuc de Molières (3.010 m), aigües avall del túnel de Viella i entre els massissos de la Maladeta i el Besiberri. Corre en direcció nord-sud i drena en bona part les comarques de l’Alta Ribagorça, la Ribagorça i la Llitera, i el sector occidental de la Noguera i el nord-oest del Segrià.
La vall alta és excavada en la meitat oriental del batòlit granític del massís de la Maladeta i forma l’anomenada vall de Barravés; travessa perpendicularment les serres pre-pirinenques tallant el rocam i donant lloc a estrets congostos, com els de Sapeira, a la serra de Sant Gervàs, i el de Mont-rebei, a la serra de Montsec. Finalment, penetra a les terres baixes sedimentàries del Segrià i s’uneix al Segre, aigües amunt de Lleida, prop de Corbins.
Té règim nival a la capçalera i pluvionival a la resta del recorregut, on les precipitacions anuals són de 550-800 mm (815 mm al Pont de Suert i 564 mm al Pont de Montanyana). El seu cabal és elevat; a la capçalera, a la presa de Senet, es registra una mínima de 5,2 m3/seg, i a l’estació de Pont de Montanyana es registra un cabal absolut de 24,34 m3/seg, i un de relatiu de 22,75 l/seg/km2, i al pantà de Santa Anna, l’absolut de 31,3 m3/seg.
La irregularitat interanual és escassa; les màximes anuals corresponen a la primavera, coincidint amb el període de fusió de les neus, i hi ha també un màxim secundari de tardor com a conseqüència de les pluges equinoccials; les riuades són poc freqüents, però poden donar-se fins i tot al sector de capçalera (inundacions dels anys 1963 i 1964 a Bono i Senet).
La seva conca és de 2.036 km2 i recull les aigües de nombrosos afluents, entre els quals cal esmentar, per la dreta, la Valira de Castanesa, el Salenques i sobretot el de Queixigar, i, per l’esquerra, la Noguera de Tor.
Les seves aigües són objecte d’un fort aprofitament, superior al de les aigües del Segre i de la Noguera Pallaresa; hi ha tres grans embassaments: les Escales, Canelles i Santa Anna (dedicat principalment al regadiu), i la central hidroelèctrica del Pont de Montanyana, que posseeix un embassament mínim, però que té una potència instal·lada de 44.800 kW; en conjunt hi ha instal·lats més de 500.000 kW de potència.
Una part de les aigües són aprofitades també per al regadiu mitjançant una sèrie de canals derivats (com el canal de Pinyana, l’únic important).
La carretera que segueix el seu curs és una important via de comunicació vers la Vall d’Aran, gràcies al túnel de Viella.
(Vall d’Aran / Pallars Sobirà / Pallars Jussà / Noguera)
Riu pirinenc (146 km), afluent dretà del Segre.
Neix al pla de Beret, a la Vall d’Aran; pren, al curs alt, la direcció nord-oest – sud-est (fins a Llavorsí) i s’orienta després vers el sud-oest. Drena les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà i el sector central de l’alta Noguera.
Constitueix la més septentrional de les conques hidrogràfiques del vessant sud del Pirineu català, ja que més de 50 km del seu curs són dins la zona axial.
La seva vall alta estigué ocupada durant el quaternari per la glacera més important (assolia 52 km de longitud) de tot el vessant meridional del Pirineu, la qual cosa deixà la seva empremta en el modelat del relleu actual.
Travessa perpendicularment les serres pre-pirinenques i forma estrets congostos als llocs on hi ha afloraments de roques dures (congostos de Collegats, Terradets i Camarasa), i conques i grans meandres on predominen les roques blanes i argiloses (conca de Tremp i vall d’Àger).
Té règim nival de transició a la vall alta, on presenta un màxim pel juny, un mínim tardoral i un estiatge fort pel gener, i règim pluvionival a la resta del curs, caracteritzat per l’existència d’un màxim pel maig i una revinguda tardoral forta com a conseqüència de les pluges equinoccials. La irregularitat interanual és escassa, i el cabal, fort: 31,64 m3/segon de cabal absolut i 20,65 l/seg/km2 de cabal relatiu a Sossis.
La seva xarxa d’afluents és molt densa: rep per la dreta els rius de la Bonaigua, Baiasca i Flamicell, i, per l’esquerra, l’Unarre, la Noguera de Cardós, l’Enseu, el de Rams i el d’Abella.
Fou un dels primers rius de l’estat espanyol utilitzats per a l’obtenció d’energia elèctrica; les primeres centrals es construïren entre els anys 1914 i 1920, i han arribat a ser-hi instal·lats 237.000 kW.
El seu interès deriva, més que del seu cabal, de la importància dels saltants. Entre els embassaments, destaquen el de Talarn o de Sant Antoni, el de Terradets i el de Camarasa. Les seves aigües són aprofitades també per al regadiu, especialment a la conca de Tremp.
La seva vall constitueix una important via de comunicacions cap a la Vall d’Aran a través del port de la Bonaigua.
(Foradada, Noguera)
Poble (386 m alt), situat al vessant oriental de la serra de Montsonís (596 m alt), a l’esquerra del Segre, a l’entrada de l’estret de Salgar.
De la seva església parroquial (Santa Maria), que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, depèn el santuari de Salgar i la caseria de Valldexils.
(Noguera / Pallars Jussà)
Sector llevantí del Montsec, entre les dues comarques, és la unitat més oriental de les tres que formen la serra del Montsec, separada del Montsec d’Ares per la Noguera Pallaresa (al pas de Terradets) i separant l’est de la conca de Tremp de la conca de Meià.
Les aigües del vessant septentrional (rius de Barcedana i Conques) aflueixen a la Noguera Pallaresa, mentre que les del flanc meridional (riu Boix) aflueixen cap al Segre.
Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample i la seva màxima altitud és de 1.677 m al tossal de la Torreta.
Les comunicacions rarament aprofiten les valls i tenen lloc pels extrems.
(Noguera / Pallars Jussà)
Serra exterior del Prepirineu, la unitat central de les tres que formen l’alineació del Montsec.
Situada entre la Noguera Ribagorçana -la separa de la serra del Montsec d’Estall pel congost de Mont-rebei-, i la Noguera Pallaresa -que pel pas de Terradets la separa del Montsec de Rúbies-, perpendicularment a la serra de Montllobar.
Els seus vessants limiten amb les depressions següents: els septentrionals amb la conca de Tremp, i els meridionals amb la vall d’Àger.
El coll d’Ares, a 1.497 m alt, és per on passa la carrerada i antic camí de Balaguer a l’Alta Ribagorça.
El puig de Sant Alís assoleix 1.676 m alt que és l’altitud més elevada del Montsec.
(Noguera / Pallars Jussà)
Serra (1.678 m alt) del Pre-pirineu, que s’estén en una longitud de 45 km i una amplada de 25 km, en direcció est-oest, amb inclinació cap al sud, des de la rodalia de Benavarri, a la Ribagorça, on s’inicia entre la Noguera Ribagorçana i el Guart, fins a desaparèixer en arribar al Segre. Separa la conca de Tremp de la vall d’Àger i la conca de Meià.
Està integrada per tres unitats, separades pels congostos formats per les Nogueres en travessar la serra perpendicularment: el sector occidental correspon a la serra d’Estall, el central, al Montsec d’Ares, i l’oriental, al Montsec de Rúbies.
Als vessants septentrionals s’obre la depressió mitjana, mentre que el flanc meridional, cap al qual va descendint gradualment, presenta una cinglera, tallada per una gran falla, que es resol en un penya-segat de gairebé 1.000 m sobre el sinclinal d’Àger, i que es descompon en dos graons a conseqüència de la intercalació margosa del cretaci superior i origina un replà on s’han instal·lat alguns llogarrets i conreus. Aquest sinclinal la separa de les serres exteriors, que continuen amb una faixa muntanyosa de 15 km d’ample fins a arribar a la depressió central.
És un anticlinal complex, constituït per calcàries mesozoiques i format per redreçament de les capes secundàries (plegament d’estil pirinenc); desapareix davall de les capes horitzontals de conglomerats terciaris, amb més suavitat cap a l’occident.
És l’alineació més important de les serres exteriors prepirinenques, i la seva altitud oscil·la entre els 1.000 i els 1.600 m. Al seu peu (al sud) hi ha jaciments carbonífers i calcàries litogràfiques.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Antic terme, a la dreta de la Noguera Pallaresa, entre el riu i el cim de la serra de Mont-roig (951 m alt), situada al peu del Montsec.
S’estén entre l’embassament de Camarasa i el de Sant Llorenç de Montgai, i és limitada pel vessant nord-oriental per la confluència del Segre amb la Noguera Pallaresa.
(Artesa de Segre, Noguera, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial, creada el 1570, centrada en el castell homònim que comprenia les parròquies d’Anya, Montargull, Alentorn, Folquer, Comiols, la Vedrenya i Sant Joan, i la quadra de Vall-llebrera.
El 1570 Miquel Josep de Vilalta i de Guinard (mort vers 1583), senyor del castell de Vilalta, permutà aquest castell amb l’abat de Montserrat per la baronia de Montmagastre.
Dels Vilalta passà als Meca, senyors de Guspí, als Llorac (òlim de Meca), barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola.
(Artesa de Segre, Noguera)
Poble, fins el 1966 del municipi d’Anya, de població disseminada.
L’antic nucli, actualment abandonat, era als vessants del turó de Montmagastre (764 m alt.), coronat pel castell de Montmagastre, que el 1010 o el 1011 fou el primer dels castells conquerits pel comte Ramon d’Urgell, al baix Urgell.
Ramon Borrell deixà, en morir, la senyoria alodial al seu fill, el comte Berenguer Ramon de Barcelona, el qual, en 1023-26, la deixà en feu a Ermengol II d’Urgell.
L’església de Sant Miquel de Montmagastre, dotada el 1011, consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d’Àger, els abats del qual s’intitularen aleshores abats d’Àger i Montmagastre, però el 1108 era ja un simple priorat, filial d’Àger.
Als segles XIV i XV els seus priors, canonges d’Àger, ja no hi residien. Suprimit el 1592, els seus béns s’integraren a l’abadia d’Àger.
Queden les ruïnes de l’església romànica, amb reformes tardanes, dues criptes i restes de pintures murals del segle XIV.
De l’església, esdevinguda parroquial, depenen la de Sant Joan i la de la Vedrenya.
Montmagastre donà nom al segle XIX al municipi d’Anya, sense, però, ésser-ne el centre.
Dades dels Països Catalans 