(Artesa de Segre, Noguera)
Poble, dins l’antic terme de Tudela de Segre, prop del barranc de Senill.
És centrat per l’antic castell de Seró, esmentat al segle XII, transformat en casal, i per l’església parroquial de Santa Maria, reformada als segles XVIII i XIX; aquest conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603.
El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà. Dins l’antic terme de Seró hi ha el santuari de Refet.
(Vilanova de Meià, Noguera)
(ant: Castelló de Meià) Poble, a la conca de Meià, situat als vessants sud del Montsec de Rúbies, a l’est del coll d’Orenga.
L’església parroquial de Santa Maria és la de l’antic priorat de Santa Maria de Meià.
El lloc fou de la jurisdicció del priorat i formà municipi independent fins el decenni 1920-30. El seu terme comprenia el poble de Peralba.
És una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Poble (535 m alt) i antic municipi (54,61 km2), annexat el 1970 a l’actual. El poble és a l’esquerra del barranc de Sant Miquel (afluent de la Noguera), al peu d’un turó (595 m alt) on s’alçava l’antic castell de Santa Linya.
El lloc (potser d’origen romà) i l’església de Santa Maria són esmentats el 1036, quan Ermengol II concedí carta de poblament.
L’antic terme comprenia l’antiga quadra de Montclús.
(Noguera)
Embassament de la Noguera Ribagorçana, situat al límit amb la Llitera, aigües avall del pantà de Canelles, amb el qual enllaça. Fou acabat el 1961 i té una capacitat per a 237 hm3.
Es destina a la producció d’energia elèctrica, i compta amb una potència instal·lada de 30.400 kW i una producció mitjana anual de 65 milions de kWh.
El nom de Santa Anna és degut a l’església dedicada a aquesta santa, que hi ha ben a prop, dins el terme municipal de Castellonroi.
(Vilanova de Meià, Noguera)
(o del Bac) Capella romànica en ruïnes, a la vora del riu de l’Obac o de Santa Maria.
Hom ha pretès que hi havia hagut un convent de monges, però no ha estat confirmat.
(Camarasa, Noguera)
(o la Baronia de Sant Oïsme, o la Baronia) Poble, fins el 1970 del municipi de Fontllonga. És situat dalt un turó a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la sortida del congost de Terradets, enfront de la vall d’Àger.
L’església parroquial (Sant Bartomeu) és romànica (segles XI-XII); prop seu s’alcen les restes de l’antic castell de Sant Oïsme (uns murs i una torre rodona), centre de la baronia de Sant Oïsme, que al segle XVIII pertanyia als Gassol, dels quals passà als Sobies i als Boatella, cognomenats Sobies.
(Balaguer, Noguera)
Església, al sud-oest de la ciutat, a la plana del Corb, estesa a ponent de la sèquia de Menàrguens.
Era parroquial del lloc de la Pobla del Corb, esmentat encara el 1558, però que al segle XVIII ja era arruïnat.
(Vilanova de l’Aguda, Noguera)
(o Sant Miquel de l’Aguda, o de la Torre) Església (621 m alt), aturonada damunt la vall del torrent de Sant Miquel de Valldàries (o de Valldàries), al nord del terme, al costat del castell de l’Aguda.
(Noguera)
Serra exterior del Pre-pirineus (1.374 m alt), que s’estén en direcció nord-oest – sud-est, transversalment al Montsec de Rúbies.
Els seus vessants septentrionals delimiten la conca de Meià, i al seu peu (pel sud) passa el Segre, que conflueix al congost d’origen epigènic de Camarasa amb la Noguera Pallaresa, la qual corre encaixonada i limita aquest massís calcari per la banda occidental.
Despoblat, sobre Corçà, a l’extrem nord-oest del terme. Ha estat conegut amb els noms de Sant Llorenç d’Ares, de l’Espinalt o de la Roca. Hi romanen importants restes del castell de Sant Llorenç i de l’església de tipus romànic.
És documentat des del 1068. Entre el 1201 i el 1209 hi havia una comunitat o capítol de caire clerical a l’església de Santa Maria de Sant Llorenç, regida pel prior o ministre Simó.
El 1648 hi havia a l’església de Sant Llorenç un priorat de monges cistercenques, segurament filial de Vallverd, a Tragó, d’història desconeguda.
Dades dels Països Catalans 