Arxiu d'etiquetes: nobles

Santcliment i de Santcliment -germans-

3 Respostes

Eren fills de Pere Joan de Santcliment i d’Aldonça de Santcliment.

Francesc de Santcliment i de Santcliment  (Catalunya, segle XV – 1537)  Cavaller. Es casà amb Beatriu de Corbera i de Santacoloma, que li aportà la baronia de Llinars, i el castell del Far (llurs descendents, cognominats Corbera o Corbera-Santcliment, adquiriren per enllaç amb els Castellet la baronia d’Altafulla i s’extingiren a la primeria del segle XVIII, i en recolliren l’herència els Rubí, marquesos de Rubí).

Pere Joan de Santcliment i de Santcliment  (Barcelona, segle XVI)  Noble. Fou el pare de Frederic i de Mateu de Santcliment i Pujades.

Santcliment, Pere Joan de

2 Respostes

(Barcelona, segle XV – Catalunya, segle XV)

Noble. Marí. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia.

Era segon comandant de l’estol de Bernat de Vilamarí a la guerra contra Gènova de 1454-58.

Es casà amb Aldonça de Santcliment i foren pares de Francesc i de Pere Joan de Santcliment i de Santcliment.

Santcliment, Francesc de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – després 1414)

Noble. Fill de Francesc de Santcliment i germà de Pere.

El 1357 estava servint a Sardenya. El 1364 era veguer del Conflent. El 1367 fou ambaixador de Pere III el Cerimoniós davant el príncep de Gal·les.

Exercí a Lleida els càrrecs de paer (1380) i de veguer (1413).

Fou pare de Bernat de Santcliment (Lleida, segle XV – després 1475)  Sostingué un llarg plet contra el capítol de Lleida per les terres de Montagut (1432-54), plet que finalment perdé. Lluità durant la guerra contra Joan II i fou paer el 1467.

Santapau i de Saportella, Hug (III) de

5 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Catània, Itàlia, 1393)

Baró de Santa Pau. Fill de Ponç (IV) de Santapau i de Saguàrdia i de Sibil·la de Saportella. Heretà les possessions de Catalunya i de Sardenya.

Pel feu de Sanluri tingué una qüestió amb els Cruïlles, els seus antics possessors (1353). Hug el conservà, però després perdé el de Donigala, que el rei donà a Joan Carròs (1357). En esmena n’obtingué uns altres que foren de Bernat de Guimerà (1362).

La reina li vengué en alou el domini directe dels castells i baronia de Santa Pau, Finestres i Sant Aniol de Finestres (1364). Col·laborà amb el rei contra els castellans, però el rei Pere III preferí que passés a Sardenya com a capità d’un centenar d’homes a cavall, damunt els quals tenia jurisdicció pròpia (1366).

Fou conseller reial, camarlenc i uixer d’armes. S’ocupà de la fortificació del castell de Santa Pau.

Amb sis galeres, s’uní a les naus venecianes que portaren a Xipre la nova reina Valentina Visconti (1378). Ajudà a la recuperació de Famagusta i obtingué donacions que després no foren efectives.

Pere III li ordenà que observés la pau feta amb Gènova. Hug influí en les negociacions del rei per a la pau entre Gènova i Xipre.

A la cort de Montsó del 1382 fou acusat d’afavorir els enemics del rei, castellans, sicilians i mallorquins, però sortí rehabilitat (1383). Ajudà Joan I contra els Armanyac (1389-90).

De la muller, Beatriu de Ribelles, tingué nou fills. Amb dos d’ells, Ponç (V) i Hug (IV), passà a Sicília (1392).

Santapau i de Saguàrdia, Ponç (IV) de

7 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Constantinoble, Turquia, 9 març 1352)

Senyor de Santa Pau i de Finestres. Fill d’Hug (II) de Santapau i d’Urtx i de Marquesa de Saguàrdia.

Anà a Sardenya amb deu cavallers armats (1334). Conseller reial del rei Pere III, prengué part en la guerra del Rosselló contra Jaume III de Mallorca (1343-44). Tornà a Sardenya com a capità de guerra i fou fet veguer de Càller (1347). Obtingué diversos petits feus a l’illa, que li foren canviats pels més importants de Sanluri i Donigala.

Les seves galeres acompanyaren al Regne de València, amb les de Mateu Mercer, la nova reina Elionor de Sicília (1349). Lluità novament a Mallorca i també contribuí a la pacificació dels unionistes valencians.

Nomenat capità de l’armada preparada contra els genovesos (1351), la seva expedició, d’una trentena de naus, féu escala a Maó, a Sardenya i a Messina, on se li reuniren vint galeres venecianes. S’encaminaren a l’Egea, on se’ls uniren nou galeres bizantines, les quals, però, tornaren aviat a port.

L’encontre amb les galeres genoveses tingué lloc al Bòsfor, el 13 de febrer de 1352. La batalla hauria estat favorable a les naus aliades, però una gran tempesta desféu els estols, que per totes bandes sofriren greus pèrdues. Ponç, ferit, fou dut a Constantinoble, des d’on, el 2 de març, envià a Pere III una relació dels fets.

Les seves despulles havien de tornar a Catalunya, però el vaixell que les duia fou combatut per deu galeres genoveses prop de Navarino (Morea) i desaparegué.

Casat amb Sibil·la de Saportella, deixà un fill, Hug (III) de Santapau i de Saportella, encara menor d’edat.

Santapau i de Ribelles, Hug (IV) de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, 1398)

Baró de Santa Pau. Fill segon d’Hug (III) de Santapau i de Saportella i de Beatriu de Ribelles. Heretà la baronia de Mosset i, en morir el seu germà Ponç (V), la baronia de Santa Pau.

Conseller i camarlenc de l’infant Martí i del seu fill Martí el Jove, passà a Sicília, on obtingué molts feus que foren del rebel Manfred d’Alagó (1392). Actuà en diversos fets guerrers, entre els quals una emboscada on fou pres Antonio de Ventimiglia.

Havent tornat a Catalunya, rebé en alou la baronia de Castellfollit de la Roca (1396). Pere d’Empúries li vengué el castell de Vinçà (1398).

Casat amb Elionor de Perellós, vídua de Dalmau de Queralt, tingué una sola filla. El succeí el seu germà Galceran (I).

Santapau i de Ribelles, Galceran (I) de

6 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1438)

Baró de Santa Pau, Mosset, Castellfollit de la Roca, Butera i Licodia. Fill quart d’Hug (III) de Santapau i de Saportella i de Beatriu de Ribelles, heretà el patrimoni familiar per mort dels dos germans Ponç (V) i Hug (IV) i pel fet d’ésser clergue el tercer.

Cavaller, serví el rei Martí a Sicília i fou conseller reial i camarlenc. Acompanyà Martí el Jove a Sardenya (1408) i fou testimoni del seu testament. Habità amb preferència als seus feus de Sicília. A Sardenya tenia Sanluri i Decimo, en domini poc efectiu.

Fou conseller de la reina Blanca, vídua de Martí I de Sicília, i camarlenc de Ferran I de Catalunya-Aragó, el qual acompanyà a Perpinyà (1415).

Deixà les possessions de Catalunya al seu fill Hug (V) de Santapau i les de Sicília a Ramon de Santapau i de Cardona, fill d’un segon matrimoni.

Santapau, Ponç (III) de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1310)

Fill de Pere (I) de Santapau i germà d’Hug (I). És el primer del llinatge que consta com a senyor de Santa Pau i de Finestres.

Anà a l’expedició a Barbària i a Sicília (1282), el 1300 donà carta de poblament als habitants de Santa Pau i el 1309 es trobà a l’expedició a Almeria.

El succeí el seu fill Hug (II) de Santapau i d’Urtx (Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, després 1323)  Senyor de Santa Pau i de Finestres. Morí a Sardenya, on anà amb l’expedició (1323) de l’infant Alfons. Fou pare de Ponç (IV) de Santapau i de Saguàrdia.

Santapau i de Ribelles, Ponç (V) de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 1394/96)

Fill gran d’Hug (III) de Santapau i de Saportella, i de Beatriu de Ribelles. La seva figura és molt poc coneguda.

A la mort del seu pare, el 1393, n’apareix com a hereu principal. Era aleshores a Sicília, com aquell i els germans Hug (IV) i Galceran (I). Morí en data imprecisa en lloc també ignorat.

No devia deixar fills, ja que fou heretat pel germà Hug (IV) de Santapau i de Ribelles, d’acord amb les previsions testamentàries formulades ja pel seu pare.

Santapau, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Noble. Serví Alfons I el Cast. Participà a la lluita contra el comte de Tolosa el 1174. Tres anys després figurava a les forces que, seguint els acords d’ajuda als castellans, assetjaren la ciutat de Conca.

Aquest noble pertanyia a la família dels primitius senyors de Porqueres, vora Banyoles. El seu successor conegut seria Ponç de Santapau, servidor de Pere I.