(País Valencià, segle XIV – València, 1348)
Noble. El 1343 participà a la primera campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca. Quatre anys després figurava entre els unionistes valencians més actius.
Batuts aquests el 1348, caigué presoner dels reialistes. Fou un dels condemnats a mort per la intervenció en aquell moviment i morí executat, els darrers dies del 1348.
(Alacant, 25 octubre 1850 – 12 juny 1908)
Polític. Fou marquès del Bosc d’Ares (1883), gran d’Espanya (1897), cinquè comte de Casas Rojas i setè comte de Torrellano.
Advocat, milità a la dreta del partit conservador, que presidí a la província d’Alacant. Fou diputat i senador.
Creà el sanatori de Busot i reuní una notable col·lecció bibliogràfica i artística.
(País Valencià, 1352 – abans 1391)
Noble. Fill i hereu de Ramon de Riu-sec. Participà a les bandositats valencianes al costat d’Eiximèn Peris d’Arenós, i dels Centelles contra els Vilaragut i els Boïl i fou reptat a un duel per Berenguer de Vilaragut, el 1379, que no arribà a celebrar-se.
Adquirí vers el 1382 la vila d’Oliva i la baronia de Rebollet, que havien estat confiscades per ordre del rei a Alamanda Carròs de Boixadors, casada precisament amb Berenguer de Vilaragut.
Fou la seva germana Ramoneta de Riu-sec (País Valencià, segle XIV) A la mort del seu germà heretà Riba-roja, mentre que el seu fill, Gilabert de Centelles, heretà Oliva i Rebollet i adoptà, com tots els seus successors, el nom de Ramon de Riu-sec.
Veure> Gilabert de Centelles i de Riu-sec (baró de Nules i d’Oliva).
Eren fills de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga, i germans de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.
Josep Quint-Safortesa i Sureda (Illes Balears, segle XVIII – 1812) Cavaller de Calatrava i de Sant Joan. Heretà, sencers o en part, vincles dels Quint, Berga, Sanglada, Valentí-Sestorres, Montsó i Togores-Muntanyans i formà la línia nova dels Quint-Safortesa (cognom també només emprat pels hereus). Fou l’avi de Josep Quint-Zaforteza i Togores.
Tomàs Quint-Safortesa i Sureda (Illes Balears, segle XVIII – segle XIX) Noble. Era el fill gran. A la seva mort, sense fills, els seus altres dos germans es repartiren l’herència.
(Palma de Mallorca, 1733 – 1785)
Escriptor. Tercer marquès de Campofranco. Fill i successor de Nicolau Pueyo i Rossinyol. Amic i company de Bonaventura Serra, mantingué correspondència, entre altres, amb Gregori Maians. El 1764 fou nomenat regidor perpetu de Palma i el 1799 ingressà a la Societat d’Amics del País.
Escriví poemes en francès (L’éloquence des Baléares restaurée, Sur l’entreprise d’Alger), en llatí, i deixà manuscrites diverses miscel·lànies.
(País Valencià, segle XV – 1509)
Segon comte d’Almenara i d’Aversa. Participà molt activament en les bandositats del País Valencià contra Jaume d’Arenós i contra Pere Maça de Liçana. Col·laborà amb Joan II el Sense Fe i amb Ferran II el Catòlic.
Es casà amb Beatriu de Boïl i, després, amb Isabel Pérez de Calataiud.
Fou l’avi de Ferran de Pròixida i Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVI – 1574) Quart comte d’Almenara. El 1525 prometé vendre el comtat d’Aversa al napolità Mario de Lofredo. El succeí el seu fill Josep de Pròixida i de Borja.
(País Valencià, segle XVI – 1635)
Marquès de Navarrés. Fill de Ferran de Pròixida i Milà d’Aragó. També heretà els senyorius del casal. Es casà amb Francesca Ferrer. Morí sense fills.
En extingir-se la línia directa masculina els drets recaigueren en la descendència de Lluïsa de Pròixida i de Mendoça.
Alfons de Pròixida (País Valencià, segle XIV) Noble. Fou governador del Regne de València. El 1375 era un dels juradors de la pau d’Almazán, convinguda amb Castella.
Joan de Pròixida (País Valencià, segle XV) Noble. Baró de Palma i d’Ardor. És un dels interlocutors del Parlament en casa de Berenguer Mercader, redactat per Joan Roís de Corella. Era casat amb una néta de Mercader.
Joana de Pròixida (País Valencià, segle XV) Dama. Era filla de Gilabert de Pròixida i de Centelles i de Bernarda de Valeriola. És casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys. Fills seus foren Guillem Hug de Rocabertí, l’hereu, i Guerau de Rocabertí.
Lluís de Pròixida (País Valencià, segle XVII) Governador d’Alacant. Besnebot de Josep de Pròixida i de Borja, a la mort del qual (1635) el succeí en els béns paterns. Els seus descendents es cognomenaren Ferrer de Pròixida.
Olf de Pròixida (País Valencià, segle XV) Noble. Tingué alguna intervenció a la concòrdia jurada per Joan II el Sense Fe amb el partit beaumontès de Navarra (1465).
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Noble. Serví el papa Benet XIII, amb el qual fou assetjat el 1398 a Avinyó. El 1425 era un dels que juraren no ajudar l’infant Enric d’Aragó contra Castella i l’infant Joan. El 1430 figurava entre els juradors de les treves de cinc anys convingudes amb els castellans. Era membre del consell de València el 1435.
Foren fills seus:
Dades dels Països Catalans 