Arxiu d'etiquetes: nobles

Pinós, Berenguer Galceran de

(Catalunya, segle XIV)

Noble. El 1372, amb els seus germans i altres nobles parents, fou un dels qui pressionaren perquè el rei Pere III rehabilités la memòria del conseller i almirall Bernat de Cabrera.

Dos anys després vigilava la Cerdanya en previsió de la invasió dels mercenaris de Jaume IV de Mallorca. Quan aquests precisaren un avanç per la part del coll de Panissars, passà a engruixir les forces de defensa de Girona, seguint ordres del seu germà Pere Galceran, que aleshores era governador del Rosselló i de la Cerdanya.

Els seus germans foren Bernat Galceran i:

Pere Galceran de Pinós (Catalunya, segle XIV) Noble. Ha estat citat com a participant de l’expedició reial a Sardenya de 1354, i com a mort, víctima de pesta, durant el setge de l’Alguer.

Pinós, Berenguer de

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Noble. Fill de Galceran (III) de Pinós i de Berenguera (de Montcada?), i germà de Pere i de Ramon Galceran (I) de Pinós.

Juntament amb aquest darrer, empenyorà al monestir de Santes Creus la lleuda i el peatge de Puigcerdà (1185).

Sembla que prengué part en la conquesta de Mallorca els anys 1229-30; el 1242 renuncià a favor de l’església de Mallorca part de les rendes que li havien estat concedides en el repartiment de l’illa.

El seu germà, Pere de Pinós (Catalunya, segle XII – segle XIII) obtingué de Jaume I la confirmació de tinença del castell de Cervera, que els Pinós ja tenien des de temps d’Alfons el Cast.

Pinós (llinatge noble)

Pinós -llinatge-

(Catalunya, segle XI – segle XV)

Llinatge noble. Originari de la Cerdanya i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l’Espà, Saldes i després Bagà, bé que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès.

Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia.

Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat de Pinós (mort després 1063) i Miró Riculf de Pinós (mort després 1069), fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós.

Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà (1063), que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa (1064). Els mateixos comtes li encomanaren, poc després, el castell de Tàrrega (1069).

La tradició familiar els fa descendir dels comtes de Cerdanya i Besalú.

Del seu matrimoni amb Sicarda, Miró Riculf tingué un fill, Galceran (I) de Pinós.

Perellós i van Steenhoont, Ponç de

(Catalunya, segle XIV – vers 1425)

Senyor del castell de Tous (1423). Fill de Ponç de Perellós i de Maria. Heretà del seu pare i comprà el castell de Tous.

Anà a París (1399) per a tenir-hi activitats cavalleresques: hi combaté segurament (1400) amb Pere de Cervelló i el 1406 intentà ingressar a l’orde de l’Escut Verd i la Dama Blanca, recentment fundat, i estigué a punt de combatre amb el cavaller castellà Pero Niño. El 1409 era a Borgonya en missió diplomàtica.

Es casà amb Violant Lluïsa de Mur, que li aportà les baronies de l’Albi i Cervià i després de vídua es tornà a casar amb Frederic d’Aragó, comte de Luna.

La seva germana fou Joana de Perellós i van Steenhoont (Rosselló, segle XV)  Fou dama de les reines Violant de Bar i Maria de Luna. Es casà (1440) amb Lluís II de Châlon, comte de Tonnerre. Tingué un plet amb la muller i la filla del seu germà Ponç sobre la successió d’aquest i la sentència (1432) li fou favorable.

Perellós i de Rocabertí, Francesc II de

(Rosselló, segle XV – 1466)

Fill de Lluís I de Perellós. Per mort del seu germà gran Ramon en vida paterna, heretà els vescomtats de Rueda i Perellós, fou camarlenc reial i reclamà i obtingué (1456) la baronia de Jóc al·legant la donació feta al seu avi per Elionor de Perellós.

S’intitulà també vescomte d’Illa i Canet -que pledejà amb els Pinós-, i per aquesta raó també es digué Francesc de Fenollet. Vengué la senyoria de Rueda als Andreu.

Lluís XI de França li confiscà els béns i durant la guerra contra Joan II fou conseller del conestable Pere de Portugal (1466) i lluità a la batalla de Calaf.

El succeí la seva filla Francina de Perellós i de Fluvià (Catalunya Nord, segle XIV) Dita també Fenollet. D’entre els béns paterns, recuperà el castell de Llers, que retenia Felip d’Albert (1383). Transmeté els béns del llinatge i les pretensions a Illa i Canet als descendents seus i del segon marit Pere de Torrelles.

Perellós i de Pròixida -germans-

Francesc i Violant eren fills de Francesc de Perellós i de Constança de Pròixida.

Francesc de Perellós i de Pròixida (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Senyor de Coaner i de Torroella de Bages. Obtingué de la seva mare els drets sobre les rendes antigues de Vic (1402), que vengué a Romeu de Santhilari (1415). Tingué un plet amb Gilabert de Centelles sobre drets hereditaris de Bernat de Centelles (1409). Es casà amb Joana Rabassa, hereva de Gener Rabassa, i des d’aleshores començà a dir-se també Gener Rabassa. Fou l’avi de Gener III Rabassa de Perellós i de Montagut.

Violant de Perellós i de Pròixida  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Fou anomenada la Nina de Perellós. Obtingué béns mobles de Pere (VIII) de Fenollet, vecomte d’Illa, padrastre seu, fou senyora de Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler. Sembla que no es casà (deixà hereu Antoni Pinya, de Perpinyà, heretat que fou impugnada per Gregori Burgues, fill de Francesc, fill legitimat aquest, d’ella i d’un altre Gregori Burgues; el testament fou anul·lat i l’herència adjudicada el 1457 als Burgues).

Perellós, Ramon I de

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

Noble. Primer membre del llinatge. Súbdit del rei de Mallorca.

Possiblement fou la seva muller Na Perellona, la dama de la reina Esclarmunda encarregada de l’infant Jaume quan el cronista Muntaner el dugué a Perpinyà (1315).

Per una qüestió amb Guillem de Canet, Ramon havia d’ésser exiliat; el rei Sanç I hi posa pau i el recomanà a Jaume II de Catalunya-Aragó per a l’expedició a Sardenya, on serví amb tres cavalls armats (1324).

Tingué dos fills Francesc i Ramon de Perellós.

Perellós, Ramon de -governador Rosselló-

(Catalunya Nord, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1441/44)

Fill segon de Ramon de Perellós i de Sibil·la i germà de Lluís.

Conseller i munter major de l’infant Alfons, acompanyà l’infant Joan a Sicília (1415). Ajudà a la conquesta de Sardenya, lluitant contra el vescomte de Narbona. Com a senyor d’Algerri, tingué un plet amb Joan de Luna (1417).

Era governador del Rosselló quan es casà amb Clara de Sagarriga (1419). Prengué part en la primera campanya de Nàpols, on ajudà a l’alliberament de Joana II i a la retirada de la flota angevina. Li fou lliurat el Castell Nou i fou lloctinent general de Calàbria. Pres per Sforza, fou alliberat en un canvi de presoners.

El rei li cedí tots els seus drets als vescomtats d’Illa i Canet en morir Pere de Fenollet (1421-23), però després li fou revocada la donació. També li donà el dret de redimir el vescomtat d’Àger (1421).

Comprà els llocs de Clairà, Sant Llorenç, Eus, etc, als marmessors de la reina Margarida de Prades (1427); i el lloc de Tuïr al rei (1429), però els habitants de Tuïr protestaren i hagué de renunciar-hi.

Fou capità general de l’armada (1428) i serví l’infant Pere a Nàpols i a la costa africana. Acompanyà el rei Alfons i intervingué en la treva amb Castella i Navarra (1430). Com a garantia de la concessió dels llocs de Seta i Travadell (1431), rebia les rendes del Voló, Cortsaví i Montboló.

Anà a Tunis com a cap de les galeres (1432). Fou enviat pel rei a l’emperador (1433). Devia viure després a Sicília, deixant al Rosselló, com a lloctinent, el seu germà Lluís.

Fou membre del consell reial a Gaeta (1436). Més tard fou virrei de Sicília i adquirí Castellammare di Stabia (1441).

El seu germà fou Lluís de Perellós (Catalunya Nord, segle XV – Sicília, Itàlia, després 1460)  Senyor d’Eus (Conflent). S’establí a Sicília, on fou baró de Monterosso i senyor de Gagliano. El 1460 fou un dels qui es mostraren partidaris de tenir Carles de Viana per rei de Sicília.

Probablement era el pare de Ramon de Perellós (Catalunya Nord, segle XV) (dit també Ramon de Monroy) Senyor de Gagliano i baró de la Mota di Sant’Anastasia (1463). Fou cridat a defensar la baronia d’Arenós contra Jaume d’Aragó (1476). S’ignora si deixà descendència.

Perellós, Ramon de -veguer Conflent-

(Catalunya Nord, segle XIV – 1384)

Fill de Ramon I de Perellós. Fou veguer de Conflent (1351-53), sobrecoc i uixer d’armes del rei Pere III de Catalunya.

Fou enviat a Anglaterra i Avinyó i Pisa per a cobrar dels venecians el que els corresponia en ajuda de l’estol del vescomte Bernat de Cabrera (1354).

Casat amb Isabel de Revenac, senyora de la meitat de Jóc, que havia heretat del seu pare Roger, comprà l’altra meitat, amb Finestret i Saorla, a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa (1357), després el rei li vengué la jurisdicció (1356) i la seva cunyada Esclarmunda de Revenac, hereva d’Isabel (morta vers 1378), li cedí tots els seus drets (1383).

Fou castellà de Rodes (1359), confirmat a perpetuïtat (1370). Prestà declaració al procés de Cabrera.

Fou procurador per a fer lliga amb el comte de Foix (1365) i governador del Rosselló (1376).

Casat en segones noces amb Constança de Manresa, deixà dues filles Elionor i Constança de Perellós i de Manresa.

Perellós, Ponç de

(Catalunya Nord, segle XIV – Millars, Rosselló, 1416)

Fill de Francesc de Perellós.

El seu germà Ramon li donà el lloc de Montner en penyora per la llegítima paterna (1378); posseí l’alqueria Blanca a Bunyola (Mallorca), heretada d’Arnau de Puigdorfila.

Majordom de Joan I, fou enviat a França, on havia passat ja molt de temps (1391). Adquirí de la reina, essent infanta, les rendes sobre la peixateria de Perpinyà (1381).

Fou tutor de les filles del seu oncle Ramon de Perellós (1393) i el rei li vengué la jurisdicció de Glorianes, Rigardà, etc.

Com a camarlenc de la reina Violant, s’ocupà dels afers d’ella a Daroca i a Calataiud (1398). Ella li vengué els llocs de Llauró i Tressserra i la jurisdicció de Nidoleres, Vilamulaca, etc (1399).

Fou ambaixador a la cort pontifícia (1399) i a Borgonya (1409). Durant l’Interregne, fou enviat a Ferran de Castella per afers de la successió i per a demanar la sortida de les tropes castellanes de Catalunya (1411).

Ferran l’envià al comte d’Urgell i fou un dels procuradors d’aquest per a jurar fidelitat al nou rei (1412). Tingué diverses possessions a Urgell i a Pallars, fou conseller de Ferran I.

S’havia casat amb Maria van Steenhoont, dama de Violant de Bar, vinguda amb ella a la cort , i foren pares de Ponç i de Joana de Perellós i van Steenhoont.