Arxiu d'etiquetes: nobles

Pinós i de Mallorca, Pere Galceran (II) de

(Catalunya, segle XIV – Bagà, Berguedà, 1348)

Noble. Senyor de les baronies de Pinós, Bagà, etc, com el seu pare Pere Galceran (I) de Pinós i de Montcada. Orfe de pare, foren els seus tutors la mare, Saura de Mallorca (fins que es tornà a casar amb Berenguer de Vilaragut), i després Ot de Montcada.

Es casà amb la seva cosina llunyana, Marquesa de Fenollet, vers el 1330, raó per la qual fou tutor del germà d’aquesta, Andreu de Fenollet, quan morí llur pare Pere VII de Fenollet, el 1353. També en aquest cas la tutoria provocà més endavant un plet entre pupil i tutor.

Tingué també dissensions amb els Cardona: el 1316 el vescomte Ramon Folc VI havia atacat el seu castell de Pinós; més tard (1344), Pere Galceran (II) hagué de sol·licitar l’arbitratge reial.

Igualment entrà en conflicte amb l’abat de Sant Llorenç prop Bagà, a causa de la possessió de les cases de Terradelles i del castell de Guardiola, entre el 1327 i el 1343, castell ambicionat per Pere Galceran de Pinós i que el monestir permutà amb el rei, que no el volgué cedir mai als Pinós. També a la baronia de Josa i la Vansa hagué de fer cara a l’atac de Guillem d’Aragall, que pretenia tenir-hi drets (1327).

Es negà a seguir el rei Alfons en la seva projectada croada contra els sarraïns el 1331. Participà després en la guerra contra Jaume III de Mallorca, en la campanya del Rosselló (1344) i, de retorn, convidà el rei i acompanyants a Bagà. Acabada la guerra, el rei li encomanà la defensa de la Cerdanya i la guarda del castell de Llívia.

Fou el pare de Galceran (VI), Pere Galceran (III) i Bernat Galceran (I) de Pinós i de Fenollet.

Pinós i de Fenollet, Pere Galceran (III) de

(Catalunya, segle XIV – 1383)

Noble. Senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella, fill de Pere Galceran (II) i camarlenc del rei Pere. Succeí el seu germà Galceran (VI), mort jove el 1354, renunciant, amb aquest motiu, al seu estat de clergue.

Amplià les possessions familiars amb les baronies de Lluçà i la Portella, que comprà (1369) a Andreu (I) de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i amb la baronia de Mataplana i la vall de Toses, comprades a Jaume Roger de Pallars (1374); a causa, però del preu, molt elevat, d’aquesta darrera adquisició, hagué de revendre part de la baronia de Mataplana a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i la baronia de Lluçà (1376) als Peguera.

Una altra adquisició molt important fou la de la vall de Ribes, comprada al rei o, més ben dit, empenyorada per aquest el 1381; ja abans li havia empenyorat, el 1363, el castell de Guardiola, operació que fou anul·lada immediatament pel rei perquè era contrària a una promesa reial de no separar-la de la corona.

Es desprengué, en canvi, de la baronia de Subirats, cedida a la reina Elionor, del castell de Pinós, venut el 1370 al seu parent Ramon de Pinós, de la terra de la Vansa al capítol d’Urgell, després d’haver convertit aquesta possessió en alou a canvi de convertir en feu l’alou de Josa, segons un tracte amb el rei, i més tard vengué també els castells de Talteüll i Montorrell a Arnau (III) d’Erill (1377).

Participà en la guerra contra Castella als fronts d’Aragó i de València (1356-69). El 1374 el rei li encomanà la capitania de guerra de Puigcerdà per tal de fer cara a la invasió que preparava l’infant Jaume de Mallorca.

El 1378, juntament amb Bernat Sagarriga, fou encarregat de dirigir una enquesta sobre corrupció dels oficials reials a tot Catalunya i comtats de Rosselló i de Cerdanya.

Com els seus avantpassats, tingué incidents amb el seu veí el vescomte Roger Bernat IV de Castellbò (1358).

No tingué fills legítims del seu matrimoni amb Guillema de Vilademany i fou succeït pel seu germà Bernat Galceran (I).

Pinós i de Fenollet, Galceran (VI) de

(Catalunya, segle XIV – Bagà, Berguedà, 1354)

Baró de Pinós. Fill i successor de Pere Galceran (II) de Pinós i de Mallorca i de Marquesa de Fenollet, i germà de Pere Galceran i Bernat Galceran.

Participà en la defensa del Rosselló el 1349, quan hom temia una entrada de Jaume III de Mallorca, i en l’expedició a Sardenya del 1354, destinada a sufocar la revolta dels Doria, aliats amb els genovesos.

Morí de resultes de les ferides rebudes a l’illa. El succeí el seu germà Pere Galceran (III).

Pinós i de Fenollet, Bernat Galceran (I) de

(Catalunya, segle XIV – 1421)

Noble. Senyor de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella, fill tercer de Pere Galceran (II) de Pinós i de Mallorca i camarlenc dels reis Joan I i Martí l’Humà.

Succeí el seu germà Pere Galceran (III), mort sense descendència legítima, l’any 1383. Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre (vers el 1368), ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà des del 1371.

Prengué part en la guerra contra Pere el Cruel, i el 1366 el rei li encomanà els castells de Guardamar i Callosa, amb les alqueries de Catral i d’Almoradí, perquè contribuís a la defensa de la frontera valenciana amb Múrcia.

Formà part del grup de personalitats que entronitzaren la reina Maria de Luna a Barcelona el 1396 i l’aconsellaren en els difícils moments que seguiren la mort de Joan I, trobant-se absent a Sicília el germà i successor d’aquest, Martí l’Humà.

Col·laborà en la defensa de Catalunya contra les tropes del comte de Foix, el 1396, però es negà a col·laborar en la conquesta del vescomtat de Castellbò, veí a les seves terres, el 1398.

Entre el 1397 i el 1398 tingué greus desavinences amb els oficials reials a causa de la reincorporació a la corona de la jurisdicció de la seva baronia de la Portella, operació a la qual s’oposà amb part dels seus vassalls, particularment els remences, cosa que provocà la intervenció violenta de les tropes reials a la baronia el 1397. Fou també conflictiu l’intent per part de la corona de recuperar la vall de Ribes (1407), que havia estat empenyorada a Pere Galceran (III) de Pinós.

En produir-se l’interregne es mostrà favorable a la candidatura de Jaume d’Urgell per a la successió del rei Martí.

Pinós i de Cartellà, Joan Galceran (I) de Castre-

(Catalunya Nord, segle XVI)

Noble. Fou l’iniciador de la línia dels Pinós-Fenollet, anomenats també després de Pinós-Fenollet-Castre.

Es casà amb Joana Estefania de Pinós-Fenollet i Pinós-Milany, i foren els pares de Bernat Galceran (III) de Pinós-Fenollet (Catalunya Nord, segle XVI – 1550)  S’intitulava vescomte de Canet i d’Illa (vescomtats que tenia en plet) i baró de Milany i la Portella. Fou pare de Jeroni de Pinós-Santcliment i de Mai, que formà la branca dels marquesos de Santa Maria de Barberà, i del successor Pere Galceran (IV) de Pinós-Fenollet i de Pau.

Pinós, Ramon Galceran (I) de

(Catalunya, abans 1164 – després 1211)

Noble. Fill de Galceran (III) de Pinós i de Berenguera (de Montcada?), i germà de Berenguer i de Pere de Pinós.

Pertangué a la cúria d’Alfons I, almenys vers el 1194. Juntament amb el seu germà Berenguer, empenyorà al monestir de Santes Creus la lleuda i el peatge de Puigcerdà (1185), que els havien estat concedits en remuneració de la guarda del camí que passava per Bagà.

El 1211 donà al Temple els seus drets sobre els habitants del Berguedà, llevat dels drets militars.

Fills seus foren Galceran (IV) i:

Bord de Pinós (Catalunya, segle XIII – després 1292)  Fill il·legítim. Era rebesavi de Ramon de Pinós i de Santagustí. Fou el fundador de la línia dels senyors d’Ordet i Talltendre.

Bernat Galceran de Pinós (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. El 1185, arran de fer-se la pau entre Alfons I el Cast i Tolosa, ell i l’arquebisbe de Tarragona foren nomenats àrbitres per a les qüestions futures entre el monarca i el comtat tolosà.

Pinós, Joan de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. El 1705 abraçà la causa de Carles d’Àustria. Fou enllaç entre aquest i la Generalitat quan el pretendent preparava l’entrada a Barcelona.

L’any 1706, en ésser assetjada la capital per Felip V, fou nomenat ajudant de camp del rei Carles. Conservà tanmateix la plaça de capità de la Coronela. Al front de la seva companyia lluità el 3 d’abril a Montjuïc, en que fou rebutjat el primer atac enemic.

Li fou atorgat el títol de gentilhome reial el 1708 i li era assignada una pensió anual de 30 lliures sobre els béns confiscats al seu parent Jeroni de Rocabertí, partidari dels borbònics.

El 1713, considerant que era inútil la prossecució de la lluita, no volgué restar a Barcelona i es retirà a Centelles.

Pinós, Jaume de

(Barcelona ?, vers 1682 – Viena, Àustria, 1754)

Militar i comte de Vázquez. Probablement nét de Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí.

El 1714, en caure Barcelona en mans de Felip V, s’exilià a Viena, on restà al servei de l’emperador Carles VI, del qual fou conseller d’estat. Fou mariscal de camp dels exèrcits imperials.

Fou soterrat a Brunn, al costat de la seva primera muller, la marquesa de Perles.

Pinós, Guillem de

(Catalunya, segle XII)

Senyor de Puigmàger, de l’honor de Rajadell i del feu de la Molsosa, els quals heretà del seu germà Arnau.

Potser fou àrbitre delegat de Ramon Berenguer IV, el 1128, en una concòrdia entre el comte barceloní i el d’Empúries.

Foren germans seus:

Arnau de Pinós (Catalunya, segle XII – 1179)  Senyor de Puigmàger, de l’honor de Rajadell i del feu de la Molsosa, dominis que deixà al seu germà Guillem, mentre que deixà altres béns, la seva armadura i el seu cos a l’orde del Temple.

Ramon de Pinós (Catalunya, segle XII)  Noble. Membre de la línia de Puigmàger, Rajadell i la Molsosa.

Pinós, Galceran de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Noble. Apareix entre els participants de la campanya de Sardenya de 1409 i entre els tres nobles que capitanejaren el cos d’assalt a la plaça de Sanluri, on fou un dels primers a entrar amb el seu estendard.

En aquesta acció bèl·lica hi ha referències de diversos Pinós. el destriament d’uns i altres no és sempre segur, a causa d’homonímies i d’ús de noms compostos, que a vegades podien ser citats només parcialment.