(Terol, Aragó, segle XVI – València, segle XVII)
Músic. Actuà com a tenor a la seu de València i del 1598 al 1600 fou mestre de capella a la catedral de Sogorb, on deixà obres de música sacra, algunes d’elles molt ambicioses, com Passio in Dominica Palmarum i In die Veneris.
A partir del 1600 actuà com a organista de la seu de València.
(Manacor, Mallorca Llevant, 1897 – 1987)
Agrupació polifònica creada per Antoni Josep Pont i Llodrà i Antoni Noguera i Balaguer. Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes.
El seu repertori era basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades.
(València, 4 novembre 1816 – Cartagena, Múrcia, 8 setembre 1862)
Músic. Fill del tenor Carles Llorens. Fou músic de diferents registres a partir del 1840.
Les seves principals obres són l’òpera El cuerno de oro (1850) i les sarsueles Federico II el Grande (1853) i Por balcones y ventanas (1867). És autor d’obres simfòniques de caràcter descriptiu i de música religiosa.
(Artà, Mallorca, 18 juny 1673 – Madrid, 18 gener 1747)
Músic i compositor. Actuà de baix de viola a la Capilla Real de Madrid a partir del 1693, i la reorganitzà després de l’incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori.
Compongué tres misses, catorze salms, vuit magnificats a vuit veus, les sarsueles Coronis i Acis y Galatea (1702) i les òperes Dido y Eneas, Los elementos i Júpiter y Dánae (1700). És autor també de deu Cantadas humanas.
Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà.
(Morella, Ports, segle XIX – França, segle XIX)
Músic. Milità en el carlisme, fet que l’obligaria a exiliar-se a França.
A Ambert (Alvèrnia), i en unió de Mateu Pitarch, fou mestre del famós Emmanuel Chabrier.
(Llíria, Camp de Túria, 1868 – 1 juny 1944)
Músic. Estudià violí al Conservatori de València, on obtingué per oposició el premi de final de carrera. Fou primer violí a les orquestres del mestre Goñi i del Teatre Principal de València.
Donà diversos concerts a Madrid i a Lisboa, on actuà durant una temporada. El 1907 obtingué la càtedra de violí del Conservatori de València.
Veure> Francesc Joncar i Querol (músic i compositor català, 1742-1833).
(Ciutadella, Menorca, 1986 – 27 desembre 2003)
Grup de pop-rock. Format i liderat per Cris Juanico.
Fugint de complicacions estilístiques i de contingut, optaren per plantejaments pop i per la frescor dels grups de guitarres, característiques, juntament amb la personalitat del seu cantant, que els diferenciaven de la resta de grups de parla catalana de la seva generació.
Entre la seva discografia cal destacar Es blau és fester (1991), Moviments salvatges (1995) i Un ram de locura (1997); en els dos darrers hi col·laborà el guitarrista vigatà Quimi Portet.
Cançons a YouTube: Si vens – L’univers – Tinc es cor calent – Assegut bevent
(Catarroja, Horta, 11 juliol 1890 – València, 10 maig 1951)
Músic i compositor. Estudià composició amb B. Pérez Casas i amb Salvador Giner. Dirigí l’Orquestra Simfònica de València,
Escriví música religiosa i les sarsueles S’han salvat, Mar endins, El gran mandarín, El signo del zodíaco, La billetera i Fiestas y amores.
(València, 20 novembre 1934 – )
“Paco Ibáñez” Intèrpret i autor de cançons en castellà. Estudià guitarra a París, on participà en alguns grups.
Gravà el seu primer disc amb poemes de Góngora i García Lorca el 1964 i ràpidament assolí notorietat, dins el moviment de la cançó protesta.
Debutà el 1968 a Espanya, i des d’aleshores ha editat nombrosos discs musicant poemes de Cernuda, Alberti, L. Felipe, Blas de Otero, Celaya, Miguel Hernández, Josep Agustí Goytisolo, etc.
Dades dels Països Catalans 