(Barcelona, segle XX)
Clavicembalista. Féu els seus estudis musicals al Conservatori Municipal de Barcelona. Foren professors seus els mestres Joan Gibert i Camins, Joaquim Zamacois i Joan Massià.
Ha actuat com a solista, ha participat als Festivals Internacionals de Música de Barcelona i ha col·laborat a diverses audicions d’oratoris com La Passió segons Sant Mateu, de Bach; El Mesies, d’Hendel, i La Creació, d’Haydn.
Ha gravat en disc algunes obres del compositor montserratí Narcís Casanoves.
(Palma de Mallorca, 7 agost 1948 – Tiana, Maresme, 6 març 2022)
“Pau Riba“ Músic i cantant. El 1968 aparegueren els seus dos primers discos de country-folk (Taxista i Noia de porcellana) i amb Jordi Pujol fundà el duet Pau i Jordi i després s’integrà al Grup de Folk.
El 1969 evolucionà cap al rock, adoptant una imatge provocadora i rebel que ha provat de mantenir en el temps.
D’entre els seus discos sobresurten Dioptria 1 (1969), Dioptria 2 (1970), Electròccid, àcid, alquimístic xoc (1975) i De Riba a Riba (1993), amb textos del seu avi Carles Riba i Bracons.
(Lleida, 1851 – 1908)
Escriptor, músic i dibuixant, conegut popularment per “Lo Teta“.
Fou una figura lleidatana molt popular al seu temps. Tocava diversos instruments. Col·laborava a algunes publicacions periòdiques.
És autor de bon nombre de poesies humorístiques, glossant els més sovint esdeveniments o costums locals.
(Barcelona, 1979 – )
Grup de rock. Format per Carlos Segarra (veu i guitarra), Moisés Sorolla (bateria) i Aurelio Morata (baix).
Formació pionera de rock a Barcelona, en els seus inicis reivindicava el rockabilly i el rock-and-roll dels anys 1950. Debutà discogràficament el 1981 amb Cerveza, chicas y rockabilly.
La formació canvià a mitjan anys 1980 amb la incorporació de Dani Nel·lo (saxo i harmònica, que deixà el grup el 1996), Jorge Rebenaque (teclats) i Sergi Manobens (baix).
El 1987 aconseguí grans èxits a Espanya i Amèrica del Sud amb Más allá del bien y del mal, Mediterráneo o Bajo la luz de la luna. Seguiren En cuerpo y alma (1990), Tiempos de rock’n’roll (1991), La rosa y la cruz (1993), Esto es rocanrol (1984), Rebeldes con causa (1985), Preferiblemente vivos (1987), Básicamente rebeldes (1995), Carne para tiburones (1997) i Vicios y virtudes (1999).
L’any 2000, el líder i vocalista del grup, Carles Segarra, publicà un disc en solitari on homenatjà el rock & roll clàssic, de títol Rock & Roll Club, amb la col·laboració de Loquillo, Dani Nel·lo i Lorenzo Quinn.
(Londres, Anglaterra, 1869 – Barcelona, 1945)
Músic i astrònom. Residí a partir del 1879 a Begur, on de molt jove actuà com a organista.
Escriví sardanes, música de cambra i sarsueles. Fou crític de “Las Noticias”, de Barcelona, i publicà Records d’una evolució musical a l’Empordà (1913).
Intentà de restaurar a l’Empordà el contrapàs cerdà i realitzà un estudi sobre l’obra manuscrita de Pep Ventura.
(Barcelona, 21 setembre 1683 – Sevilla, Andalusia, 12 desembre 1767)
Músic i tractadista musical. Fou mestre de capella de les catedrals de València (1713) i Sevilla (1724).
És autor d’una Guía para los que quieran aprender composición.
La seva producció musical es compon d’obres religioses, misses, motets, salms, etc. Escriví unes quaranta nadales, de quatre a dotze veus, en els quals introduí àries i recitats.
(les Borges Blanques, Garrigues, 1740 – Barcelona, 28 febrer 1825)
Músic. Mestre de capella a la catedral de Barcelona, preparà tot de deixebles, que es van instal·lar en diverses capelles de la Península.
L’obra personal de Queralt és religiosa, de gran qualitat i pot ésser cantada per dos o tres cors i orquestra.
A Barcelona i a l’Escorial es conserven motets, salms i oratoris, com Virgo Dei Genetrix, Magnificat, Beatus vir.
(Barcelona, 1971 – 1988)
Grup instrumental. Fundat pel mestre Gracià Tarragó i Pons, i integrat pels guitarristes Laura Almerich, Manuel Calve, Jordi Codina i Jaume Torrent (que substituí J.J. Henríquez el 1976).
La seva fundació i continuïtat ha estimulat l’aparició d’obres d’autors catalans i estrangers expressament escrites per a quatre guitarres. Ha enregistrat diversos discs.
Ha actuat en les sales de concert més prestigioses d’Europa i Amèrica. El 1985 fou seleccionat pel Consell d’Europa per al concert inaugural de l’Any Europeu de la Música.
Es dissolgué l’any 1988.
(Mataró, Maresme, 18 juny 1570 – Barcelona, 17 maig 1626)
Músic. Succeí Rafael Coloma com a mestre de capella de la seu de Tarragona (1593), i l’any 1596 obtingué el mateix càrrec a l’església del Pilar de Saragossa.
A partir del 1612 esdevingué, a petició del capítol barceloní, mestre de capella de Barcelona.
De les seves obres destaquen una Missa pro defunctis, per a vuit veus i dos cors, dos Laudate Pueri Dominum i quatre In Te Domine speravi.
És autor de diversos himnes i d’una vintena de nadales, amb text castellà.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 8 març 1959 – )
Poeta i músic. Publicà molt jove Pleniluni (1980), llibre de factura clàssica, de to greu i contingut, que voreja, a voltes, el retoricisme.
Entre 1977 i 1982 ha guanyat múltiples guardons poètics i la seva poesia deriva, directament trasbalsada per les lectures de l’avantguardisme de l’inici del segle XX -fonamentalment el francès-, vers un devessall d’imatges i retòrica, de mètrica estricta i pura expressivitat del seu món oníric. Metamorfosi del silenci (1982) i El clima de les flautes (1982) en són bona mostra.
Guanyà la Viola als Jocs Florals de Barcelona (1984).
Dades dels Països Catalans 