(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 30 juny 1884 – Los Angeles, EUA, finals 1960)
Músic i compositor. Fou contrabaix de l’orquestra del Liceu de Barcelona. També fou professor de contrabaix al Conservatori.
L’any 1909 marxà als Estats Units, on tocà el contrabaix durant 34 anys a l’Orquestra Simfònica de Filadèlfia, que compaginà com a professor d’aquest instrument.
(Barcelona, 4 abril 1896 – 7 novembre 1967)
Músic i folklorista. Fou sots-director de l’Orfeó Català.
Són seves les obres corals El tió de Nadal, Fum-fum i Nadal. També és autor de música religiosa i d’harmonitzacions de cançons populars.
(Barcelona, 1818 – 1890)
Músic i compositor. Format a França.
Introduí el mètode musical Wilhelm a una escola elemental de Barcelona a mitjan segle XIX i traduí els mètodes de solfeig de B. Wilhelm.
Fundà l’Orfeó Barcelonès l’any 1852 i publicà la revista “El Orfeón Español”, a partir del 1862.
Compongué obres corals amb text francès, i de la seva producció religiosa destaca el Stabat Mater.
Pseudònim de l’acordionista català Josep Jordana i Andorrà (1914-94).
(Palma de Mallorca, 12 febrer 1814 – Barcelona, 11 març 1891)
Músic i compositor. Estudià a Barcelona, Madrid i París, i fou deixeble de Franz Liszt.
S’establí a Lió durant quinze anys on es dedicà a l’ensenyament. A Barcelona dirigí les classes de piano del Conservatori del Liceu.
Formà tota una generació de pianistes, entre els quals es destacà Joan Baptista Pujol.
És autor de nombroses composicions i d’obres didàctiques.
(Seròs, Segrià, 1750 – Múrcia, 1811)
Músic. Fou mestre de capella de la seu de Lleida i organista del convent de Las Descalzas Reales de Madrid. Més tard fou organista i mestre de capella de la Capilla.
Compongué obres religioses polifòniques.
Escriví un Discurso sobre la historia de la música (1804) i es conserva, fragmentàriament, el seu Discurso histórico sobre la música religiosa.
(Martorell, Baix Llobregat, 1833 – Barcelona, 25 agost 1888)
Músic. Fou mestre de capella de l’església del Pi de Barcelona.
És autor de moltes composicions de música sacra, d’algunes sarsueles, i de l’òpera Alfonso el Casto, la qual no arribà a ser representada.
(Roses, Alt Empordà, 1776 – 1842)
Músic. Estudià a l’Escolania de Montserrat amb Anselm Viola des del 1786.
A partir del 1793 actuà com a violinista de la capella musical montserratina i fou cantor i mestre de capella de l’escolania.
(Portbou, Alt Empordà, 2 setembre 1889 – Mendoza, Argentina, 1946)
Músic. Estudià amb Enric Granados i amb Enric Morera i s’orientà cap a la direcció coral.
L’any 1907 fundà l’Orfeó Fivaller, i l’any 1910, a Buenos Aires, l’Orfeó Català, entitat que dirigí fins a l’any 1946.
(Girona, 1986-2001 / 2015- )
Grup de rock. S’encabia dins del moviment de Rock català, tot i que van renunciar sovint que els fessin entrar dins d’un mateix sac musical pel sol fet de cantar en català.
Les seves cançons més populars foren L’Empordà, Camins, El Far del Sud o El Boig de la Ciutat. L’any 2001 es separaren.
El setembre de 2011 es retrobaren per fer una sèrie de concerts pel seu 25è aniversari, i a partir del 2015 tornaren a gravar i fer actuacions en directe.
Enllaç web: Sopa de Cabra
Dades dels Països Catalans 