(Barcelona, 1948- )
Veure> Museu Etnològic de Barcelona.
(el Vendrell, Baix Penedès, abril 1995 – )
Institució museística. Creada gràcies a la donació a l’ajuntament realitzada vuit anys abans pel notari Antoni Deu i Font, fill adoptiu de la vila, d’una important col·lecció d’unes dues mil dues-centes obres d’art.
Del fons destaca la pintura i l’escultura catalana, la ceràmica i el vidre bufat dels segles XVII i XVIII, i una valuosa col·lecció d’art religiós d’època medieval i moderna.
Al maig de 1997 hom completà el museu amb la inauguració d’una nova sala.
La seva gestió és a càrrec d’un organisme autònom municipal que porta el nom del donant.
(Viella, Vall d’Aran, 1984 – )
Museu d’àmbit comarcal. Amb seu central a l’edifici renaixentista de la Tor deth Generau Martinhon. S’inscriu dins la tendència dels ecomuseus.
Conté arqueologia aranesa de l’edat del bronze i d’època romana, escultura medieval aranesa (entre la qual destaquen el Crist de Casarill i el d’Escunyau, del segle XIII) i estris del camp i d’oficis de la vall.
Hom conserva en aquest museu l’armari dels privilegis o de les sis claus, moble del segle XVIII on hom guardava l’arxiu.
L’antiga església gòtica de sant Joan d’Arties ha estat adaptada per a sala polivalent i d’exposicions del museu.
Enllaç: Museu de la Vall d’Aran
(Olot, Garrotxa, 1981- )
Veure> Museu Comarcal de la Garrotxa.
(Montserrat, Bages, 1913 – 1996)
Museu situat al monestir de Montserrat. Tingué el seu origen en el Museu Bíblic fundat el 1913 per a mostrar objectes diversos procedents del Pròxim Orient relacionats amb els textos bíblics.
El 1963 fou ampliat i hom hi integrà les col·leccions de pintura antiga que decoraven els murs del monestir (pintura italiana —Caravaggio—, espanyola —Berruguete, Morales, Greco—, flamenca i francesa).
Més recentment hom hi ha incorporat la col·lecció Sala, que representa un conjunt importantíssim d’art català dels segles XIX i XX.
Completen el museu col·leccions d’orfebreria i d’objectes litúrgics dels segles XV al XX.
El 1996 passà a anomenar-se Museu de Montserrat.
(Barcelona, 24 setembre 1984 – )
Museu. Pertanyent a la institució esportiva del Futbol Club Barcelona, situat a la tribuna del seu estadi.
Mostra la història d’aquest club a través de trofeus, plaques, carnets, indumentària esportiva, contractes i altres documents, així com diversos audiovisuals.
Acull també el fons d’art procedent de les biennals d’art organitzades pel club i de donacions d’artistes.
És el museu més visitat de Barcelona.
L’any 2000 rebé el nom de l’expresident Josep Lluís Núñez.
(Barcelona, 1920 – 2000)
Museu municipal creat a partir de la col·lecció zoològica del Museu Martorell (Museu de Geologia de Barcelona) i d’aportacions de la Junta Científica de Ciències Naturals.
Compta amb destacades col·leccions d’entomologia, malacologia i vertebrats, així com una fonoteca zoològica i una important biblioteca.
Publica anualment “Miscel·lània Zoològica” i “Treballs”, i periòdicament edita els catàlegs de les exposicions de la sèrie “Col·leccions del Museu”. També organitza cursos i cicles de conferències.
L’espai fou ampliat el 1987 amb un edifici annex. L’any 2000 passà a formar part de l’actual Museu de Ciències Naturals, juntament amb el Museu de Geologia de Barcelona.
(Amposta, Montsià, 1983- )
Veure> Museu del Montsià.
(Cercs, Berguedà, 1999 – )
(MMCERCS) Conjunt museístic. Situat a la colònia minera de Sant Corneli. Està vinculat al sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
És tracta d’un conjunt relacionat amb la mineria del carbó que permet recórrer 450 m de galeria en un tren miner, visitar un pis de la colònia ambientat els anys 1940 i conèixer amb l’exposició permanent les característiques socials, econòmiques i culturals d’aquesta activitat.
L’any 2011 presentà un nou espai museogràfic (L’espectacle de la mina), basat en recursos audiovisuals i noves tecnologies que mostra als visitants l’última etapa de la mineria del carbó al Berguedà, així com la mineria del segle XXI, basada sobretot en explotacions a cel obert.
Enllaç: Museu de les Mines de Cercs
(Figueres, Alt Empordà, 7 desembre 1946 – )
Museu d’art, arqueologia i història de la ciutat. Presenta un recorregut cronològic per l’art i la història de la comarca des de la prehistòria fins a l’actualitat.
En destaca la pintura catalana i empordanesa dels segles XIX i XX.
Fou creat per un acord municipal i inaugurat el 1947. L’any 1970 es reinstal·là en un edifici propi, creat de nova planta.
Els fons del museu s’incrementaren amb una important donació de Frederic Marès.
Disposa de sales dedicades a exposicions temporals i d’un auditori.
Es gestionat per un consorci format per l’ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l’Empordà.
Enllaç: Museu de l’Empordà
Dades dels Països Catalans 