Arxiu d'etiquetes: museus

Museu Jacint Rigau

1 Resposta

(Perpinyà, 1820 – )

Museu situat en un edifici construït (1760-62) pel mariscal De Mailly per tal d’acollir-hi la universitat. El palau, de rajoles i d’estil antic, serví de primer per a exposar les col·leccions del marquès de Villeneuve-Bargement -prefecte del departament-, el 1820.

Més tard l’artista Pere Capdebós, el veritable fundador, l’obrí al públic (1833) amb les seves col·leccions, comprades posteriorment per la vila, la qual ha anat fent adquisicions. El 1842 dues ales del museu eren dedicades a la història natural -secció posteriorment traslladada a un edifici proper-.

Martí Vives modernitzà el museu (1955-57), que conté obres de Jacint Rigau (El Crist expirant, 1696; El cardenal de Bouillon obrint la porta santa, 1708; autoretrats, 1700 i 1730; Retrat del duc de Chartres; etc), d’Ingres (Retrat del duc d’Orleans), de Duplessis, de Gabriel de Saint-Aubin, de Géricault, del Tintoretto, de Guido Reni, etc, i que té sales dedicades als primitius catalans, provençals i castellans.

Museu Internacional de Titelles d’Albaida

1 Resposta

(Albaida, Vall d’Albaida, 1997 – )

(MITA)  Museu municipal. A la ciutat anualment hi té lloc un destacat festival internacional de titelles que aplega grups d’arreu del món. Fou inaugurat a l’edifici històric del palau dels Marquesos.

Actua com a centre de dinamització de la vida cultural de la ciutat i espai d’investigació i difusió del món dels titelles.

Enllaç web: Museu Internacional de Titelles d’Albaida

Museu Faller

1 Resposta

(València, 1970 – )

Museu sobre el món de les falles. Emplaçat en una antiga hostatgeria del barri de Montolivet, que el 1843 es convertí en quarter militar i més tard en presó, acull la col·lecció de ninots indultats que cada any, a partir del 1934, se salven del foc per votació popular.

Conté, a més, cartells de falles i fotografies de temes fallers. La superfície construïda total de l’edifici és de 4.626 m2, i ateses les característiques del museu, és dotat d’un sistema de prevenció d’incendis de tecnologia punta, amb raig dirigit.

El museu conté també la Junta Central Fallera. El 1995 fou objecte d’una profunda remodelació.

Enllaç web: Museu Faller

Museu Etnològic de Castelló

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1982 – )

Museu. Situat en un edifici de nova planta. Reuneix importants col·leccions d’objectes etnològics, procedents bàsicament de les comarques del nord del País Valencià.

Tenen especial interès els conjunts d’indumentària, de morters, de ceràmica i de collars de forja. Les col·leccions de bacines i de ferro forjat són excepcionals.

Enllaç web: Museu Etnològic de Castelló

Museu Diocesà d’Oriola

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 1939 – )

Museu fundat pel bisbat d’Oriola per tal de reunir en lloc segur els objectes de culte que hom ja no utilitzava. És situat a la sala capitular de la catedral i en algunes dependències annexes al claustre de la Mercè, traslladat a aquest lloc el 1942.

De les seves col·leccions destaca l’orfebreria, la marededéu del Capítol i un crucifix romànic. Té un interès especial la tela que representa la temptació de sant Tomàs d’Aquino, pintada per Velázquez el 1633 per al col·legi dominicà d’Oriola.

Museu Diocesà de Menorca

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1996 – )

Museu eclesiàstic. Instal·lat a l’antic convent dels agustins de Ciutadella.

Té el seu precedent en les col·leccions del Museu Arqueològic Diocesà que havia estat creat l’any 1880 pel bisbe Manuel Mercader.

Museu del Patriarca

Deixa un comentari

(València, 1959 – )

Museu situat al Reial Col·legi del Corpus Christi, fundat pel patriarca sant Joan de Ribera. Té l’origen en les col·leccions d’art del fundador (segle XVI), enriquides per importants donacions posteriors.

Destaquen les taules renaixentistes de Vicent Joan Macip i un tapís sobre dibuix de Pere de Campaña. De la col·lecció del patriarca tenen especial interès les obres del Greco i de Luis de Morales.

El tríptic de la Passió, de Dirk Bouts, té una vàlua artística excepcional. El museu reuneix un importantíssim conjunt de pintura renaixentista i barroca.

Enllaç web: Museu del Patriarca

Museu de Prehistòria de València

14 Respostes

(València, 1927 – )

(MUPREVA)  Museu dependent de la diputació. Nodrit principalment amb els fons de les excavacions fetes, des del 1927, pel Servei d’Investigació Prehistòrica d’aquest organisme.

Conté una important representació de la prehistòria del País Valencià des del paleolític, del neolític i del bronze valencià. Destaquen les sèries ibèriques de Sant Miquel de Llíria i de la Bastida de Moixent.

També disposa de col·leccions d’època romana valenciana, i d’algunes petites col·leccions no valencianes, com les d’Empúries i d’Eivissa. Té una biblioteca especialitzada.

Enllaç web: Museu de Prehistòria de València

Museu de Prehistòria de Talteüll

Deixa un comentari

(Talteüll, Rosselló, 1977 – )

Centre museístic i arqueològic. Impulsat pel professor Henri de Lumley-Woodyear. Fou creat arran de la troballa a l’indret anomenat cova de l’Aragó, l’any 1971, del crani d’un homínid d’uns 450.000 anys d’antiguitat, l’anomenat home de Talteüll, i d’altres restes arqueològiques.

Al juliol de 1992 hom inaugurà una remodelació total del museu. Conté diorames, pantalles interactives, audiovisuals, diferents suports expositius i una reconstrucció a mida natural de la cova, orientat tot plegat a recrear la vida i l’entorn d’un dels testimonis més antics d’Homo erectus trobats a Europa.

Enllaç web: Museu de Talteüll

Museu de Menorca

1 Resposta

(Maó, Menorca, 4 novembre 1889 – )

Museu històric. Emplaçat a l’antic convent dels franciscans de la ciutat, inaugurat després de romandre vint-i-tres anys tancat al públic. Havia estat creat l’any 1889 com a museu municipal de Maó, però més tard fou cedit a l’estat. Antic museu provincial, des del 1978 s’anomena oficialment Museu de Menorca.

Les seves col·leccions són el testimoni de la història de Menorca des de la cultura pre talaiòtica fins a l’actualitat i estan presentades en una exposició permanent que mostra els primers habitants de l’illa, la cultura talaiòtica, les èpoques romana i bizantina, la Menorca musulmana, la corona d’Aragó, els segles XVIII, XIX i XX, cartografia sobre Menorca i la pintura menorquina del segle XX.

Disposa, a més, de dues sales per a exposicions temporals.

Enllaç web: Museu de Menorca