Arxiu d'etiquetes: moriscs

Benialfaquí

(Planes de la Baronia, Comtat)

(o Benifaquí) Llogaret (410 m alt), al vessant septentrional de la serra d’Almudaina.

Antic lloc de moriscs (el 1609 era habitat per trenta famílies), fou agregat a la parròquia d’Almudaina a mitjan segle XVI.

Formà part de la baronia de Planes.

Benialet

(Beniardà, Marina Baixa)

Despoblat, a la vall de Guadalest. Antic lloc de moriscs, el 1563 era habitat per 12 famílies, des del 1535 fou annexat a la nova parròquia de Beniardà.

Beniaissó

(Benimassot, Comtat)

Despoblat. Era un antic lloc de moriscs, habitat per 17 famílies el 1602, què el segle XVI fou agregat a la parròquia de Benimassot.

Beniaia

(la Vall d’Alcalà, Marina Alta)

Llogaret, al vessant septentrional de la serra de Capaimona, a la capçalera del barranc de l’Encantada.

El 1535 es féu independent de la parròquia de Gallinera. Lloc de moriscs, era habitat per vuit famílies el 1563.

Beniafé

(Alcoleja, Comtat)

Llogaret (754 m alt), situat damunt la riba dreta del Frainos. Segregat de Penàguila el 1535, fou agregat a Alcoleja el 1574. L’església parroquial és dedicada a sant Roc.

Antic lloc de moriscs, era habitat per 10 famílies el 1609.

Benedrís

(Bicorb, Canal de Navarrés)

(o Benedrix) Despoblat, al sud del poble, a l’esquerra del riu d’Escalona (o riu de Benedrís).

Era lloc de moriscs, habitat per 15 famílies el 1563.

Benagualit

(Llucena, Alcalatén)

Despoblat, un dels llocs de l’antiga tinença d’Alcalatén.

Poblat de moriscs, es despoblà amb l’expulsió d’aquests el 1609.

Espadella (Alt Millars)

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 11,96 km2, 294 m alt, 96 hab (2014)

(cast: Espadilla) Situat a l’aiguabarreig del riu de Vilamalefa, o d’Argeleta, amb el Millars, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El relleu és accidentat pels primers contraforts occidentals de la serra d’Espadà. La major part del territori, muntanyós, és improductiva.

Hi ha una petita central hidroelèctrica. Els limitats recursos agrícoles de secà són el garrofer, ja mig abandonat, les oliveres i la vinya i unes parcel·les de regadiu vora el riu. La terra és treballada en règim de conreu directe. La seva limitada economia ha provocat l’emigració vers la Plana, ja des de començament del segle XIX. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la dreta del Millars, dominat per l’església parroquial de la Circumcisió. Fou lloc de moriscs i després pertangué als ducs de Vilafermosa.

Enllaç web: Ajuntament

Benasau (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,04 km2, 701 m alt, 158 hab (2014)

Situat a la conca alta del Frainos, en un terreny muntanyós accidentat pels contraforts occidentals de la serra de la Serrella, a la dreta del Penàguila, afluent del riu d’Alcoi, al nord d’Alacant.

Els recursos econòmics del municipi es limiten pràcticament a l’agricultura (dues terceres parts del terme són conreades), bàsicament de secà (cereals, oliveres i ametllers i conreus d’horta). La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina l’explotació directa. Àrea comercial d’Alcoi.

El corrent emigratori, que ha estat constant ja des del final del segle XIX, ha reduït fins a una tercera part la població del municipi en només cent anys.

El poble fou un antic lloc de moriscs. L’església parroquial és dedicada a Sant Pere.

El terme comprèn també el llogaret d’Ares del Bosc.

Atzúvia de Francesc Miró, l’

(Pego, Marina Alta)

(o l’Alqueria de Francesc Miró o la Vila de Francesc Miró) Despoblat.

Formà part de la rectoria de moriscs de Favara (1574).