Arxiu d'etiquetes: missioners/es

Odoric

(Mallorca o Menorca, segle XIII – Menorca ?, segle XIV)

Franciscà. L’any 1314 partí a convertir infidels, i recorregué Trebisonda, l’Armènia, les Índies, Ceilan, Java i, finalment, anà a la Xina i al Tibet. Renuncià a totes les distincions i dignitats de l’orde a què pertanyia.

Va portar al port de Maó les relíquies de quatre germans martiritzats el 1322 a Tanaca (Índia), la història dels quals va escriure.

Moranta, Jeroni

(Illes Balears, segle XVI – Mèxic, segle XVII)

Religiós. Fou un missioner actiu a Amèrica. Morí martiritzat pels indis tepeguans.

Mimbela i Morlans, Manuel de

(Fraga, Baix Cinca, 13 juny 1661 – Guadalajara, Mèxic, 14 maig 1721)

Prelat i frare franciscà. Treballà a les missions de Mèxic, on fou definidor de la província de Zacatecas. Més tard, a Madrid, fou procurador general de les províncies de Nova Espanya.

Tornat a Amèrica, fou nomenat primer bisbe de Panamà. Més tard ho seria successivament d’Oaxaca i de Guadalajara.

Mayor, Tomàs

(Xàtiva, Costera, segle XVI – segle XVII)

Frare dominicà. Fou missioner a les Filipines. No aconseguí l’establiment d’una missió a la Xina. Anys després tornà al país.

És autor d’obres religioses, entre elles un catecisme elemental en xinès.

Masdéu i de Montero, Josep Antoni de

(Palerm, Itàlia, 1738 – Roma, Itàlia, 1810)

Escriptor i eclesiàstic. Jesuïta (1753), com els seus germans Baltasar i Joan Francesc.

La seva activitat fou a Quito (des del 1759) i a Popayán (on era el 1767), des d’on passà a l’exili italià: Ravenna (fins al 1773), Camerino (on ensenyà teologia a la universitat), Piacenza, dedicat al magisteri i a la preparació de la seva obra sobre sant Agustí (Divina gratia Augustini recuperata, Camerino 1791).

Deixà un manuscrit sobre alguns jesuïtes il·lustres de la província de Quito morts a l’exili i un tractat sobre teologia natural.

Mascarós i Coll, Teòfil

(Castelló de la Plana, segle XVI – Bay, Filipines, 1644)

Frare agustí. Fou prior del convent de Mallorca. Actuà intensament a les illes Filipines, de primer en diverses parròquies i més tard com a prior de Bay i de Manila.

Féu la versió en llengua tagala de dues obres pietoses.

Martínez, Francesc

(Xàtiva, Costera, 1736 – 1794)

Eclesiàstic i escriptor. Fou rector d’una parròquia a la diòcesi de Cuzco (Perú). Passà després uns anys a Espanya, com a beneficiat de les seus de Zamora i de Pamplona. Tornat a Amèrica, fou canonge degà de Santa Fe de Bogotà. Hi ocupà el càrrec de provisor i governador del Sant Ofici.

És autor de les obres Historia de la imagen de la Virgen del Puig (1760), Introducción al conocimiento de las Bellas Artes (1788), Diccionario teológico-crítico sobre la lección de la Sagrada Biblia en los idiomas vulgares, i alguns escrits menors, de circumstàncies.

Martí, Domènec

(Morella, Ports, 1811 – Hong Kong, Xina, 1852)

Frare missioner. Es traslladà a Filipines (1834) i a la Xina (1837) com a missioner.

El 1847 fou nomenat, pel papa Pius IX, bisbe coadjutor de Ven-tri i l’any següent vicari apostòlic, lloc des del qual hagué de fer front a la persecució de les autoritats xineses.

Cal esmentar les obres Año cristiano y la relación de las persecuciones y martirios de 1838 y 1839 i Memorias sobre XXVII venerables siervos de Dios que, en 1838, 39 y 40, murieron por la religión católica en el vicariato apostólico de Tung-Kin Oriental.

Margil i Ros, Antoni

(València, 18 agost 1657 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 6 agost 1726)

Missioner franciscà observant. Fou enviat de missioner a Amèrica el 1683.

Desplegà la seva activitat a Mèxic, Guatemala, Hondures, Nicaragua i Costa Rica. Fundador de les missions de Dolores i Aldaes. Adscrit al col·legi de Querétaro, fundà el de Zacotecas el 1707.

És conegut també amb el nom d’Antoni Margil de Jesús.

Marcarol, Teòfil

(València, vers 1584 – Bay, Filipines, 1644)

Religiós agustí. Exercí diversos càrrecs dins el seu orde. Passà a les Filipines el 1624, on fou prior del convent de Manila i missioner actiu a l’illa de Luzón.

Escriví dues obres pietoses, una en castellà i una altra en tagal, que no serien publicades, ja que desaparegueren els manuscrits arran de les incursions angleses de 1764.