Arxiu d'etiquetes: militars

Llirós, Antoni

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Fou cap de voluntaris contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1714 s’arruïnà completament pagant les despeses de 200 homes que reclutà per lluitar contra l’exèrcit d’ocupació. Aquests homes formaren el regiment de fusellers de Cerdanya, del qual es posà al front ell mateix. Hi assumia les funcions de coronel.

Aquesta unitat era la part més important de les forces que dirigia aleshores el general Moragues, i que tingueren un paper brillant a la derrota del destacament espanyol de Bracamonte, al Lluçanès.

Pel setembre del mateix any, Llirós s’acollí a la capitulació de Cardona, on era esmentat personalment.

Llinàs i Riber, Rafael

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic del 1713-14. Manava la companyia dels Velers.

L’11 de setembre de 1714 defensava amb els seus homes la bretxa dita dels molins de vent, contigua al baluard de Llevant. Després de rebutjar dos assalts en massa i una pressió intensíssima, hagué de cedir la bretxa, que fou la primera de les forçades en la batalla.

Amb els pocs homes que li restaven, es replegà a l’hort de Passa-pertot, on resistí durament malgrat la superioritat numèrica de l’adversari. Poc més tard contraatacà sobre les grans masses borbòniques que voltaven el baluard de Santa Clara, afavorint així la sortida dels defensors del baluard i trencant el cercle.

Morí en aquell combat.

Llinars i Farell, Joan

(Barcelona ?, segle XVII – segle XVIII)

Militar i polític. Oposat a Felip V des del primer moment, Carles III el nomenà cavaller (1706).

Defensà Mataró i serví d’enllaç entre l’arxiduc i Barcelona. De retorn el maig de 1714, fou tinent coronel del regiment d’infanteria de Sant Narcís.

Estigué empresonat fins al 1725.

Llibre Verd

(Catalunya, 1602 – 1713)

Llibre de matrícula del braç militar de Catalunya.

S’hi troben les ordinacions i modificacions dels estatuts del braç i les signatures de tots els membres, així com les anotacions de nous privilegis i títols nobiliaris.

És a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Llerena i Canario, Esteve de

(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Militar. Destacà a la defensa de Barcelona en 1713-14, contra els borbònics. Tenia aleshores el grau de tinent coronel.

El 30 de juliol de 1714 fou nomenat comandant fix del reducte de Santa Eulàlia, el qual defensà bé a la batalla de l’11 de setembre, fins que tingué que evacuar-lo i reforçar les defenses de la ciutat.

Després de la capitulació no acudí a l’enganyadora convocatòria de militars dels borbònics, i pogué fugir secretament fins a Àustria, on fou acollit a l’exèrcit imperial.

El 1716 combatia contra els turcs a les ordres d’Antoni Desvalls.

Lleonart, Francesc

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 5 agost 1714)

Patriota. Germà de Salvador. Col·laborà a les tasques d’informació i espionatge que aquell dirigí en 1713-14.

Durant les seves estades a la Barcelona assetjada servia de capità agregat a la Coronela.

Essent a la muralla de la capital, fou malferit per l’artilleria enemiga. Morí al cap d’unes hores.

Lleida, Joan Baptista

(Catalunya, segle XVII – Àustria?, segle XVIII)

Militar. Combaté a la guerra de Successió.

En 1713-14 fou tinent coronel del regiment de cavalleria de Sant Jordi. Per l’agost de 1713 sortí de Barcelona, ja assetjada, amb l’expedició del diputat militar Berenguer. Gestionà amb l’austríac comte de Wallis la compra de 600 cavalls de l’exèrcit imperial.

Participà en diverses vicissituds d’aquella expedició, fins que restà bloquejat a Alella amb el gros de les forces. Presidí el consell de guerra que hi feren els principals oficials. Aconseguí reintroduir-se a Barcelona, travessant el setge i col·laborà en la defensa de la ciutat.

L’11 de setembre participà als contraatacs del Pla d’En Llull, i fins al final de la gran batalla figurà en la defensa d’aquell sector, de la qual sobrevisqué.

Fou un dels pocs caps superiors catalans que no foren empresonats pels borbònics. Obtingué un passaport i s’exilià.

Lledó i Matalí, Antoni

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Capità de la Coronela durant el setge borbònic de Barcelona (1713-14).

L’11 de setembre guarnia el baluard de Sant Pere, i amb el seu foc contribuí a l’èpica defensa del baluard més proper, el del Portal Nou. Un cop l’enemic arribà per darrera del baluard de Sant Pere, agafà els homes que li restaven i s’obriren pas a la baioneta fins al baluard de Jonqueres, on sostingué la defensa durant una part de la batalla.

En produir-se el gran contraatac encapçalat pel conseller en cap Rafael Casanova, s’hi sumà, i morí en els combats cos a cos que seguiren.

Lledó i Carreres, Cristòfor

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Militar i polític austriacista. Exercí com a advocat. Capità de la Coronela de Barcelona (1684).

Membre del Consell de Cent, negocià l’establiment d’un port franc a Barcelona (1706). Membre de la Junta de Braços (1713).

Participà en les juntes agregades al govern durant el setge de Barcelona.

Els borbònics li confiscaren els béns.

Llebrés, Josep

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. Era tinent de granaders durant la defensa del setge de Barcelona de 1713-14.

Fou l’únic oficial del qual consta que fou ferit tres vegades durant aquell setge. La primera fou al combat de la Creu Coberta (6 setembre 1713), la segona el 20 de febrer de 1714 i la tercera l’11 de setembre, quan contraatacava dins el convent de Sant Agustí a les ordres del coronel Thoar, durant la qual fou mort.