(ant: Sant Joan de Monestrells) Església rural, uns 4 km al sud-est de la ciutat. Fou parroquial de l’antic poble de Monestrells, i actualment depèn de l’església de Sant Francesc.
És tradicional la celebració de les completes la vigília de la diada de Sant Joan.
Veure> sa Raval de Sant Felip (antic raval del port).
Antic castell, damunt la punta de Sant Carles, al sud de la bocana del port de Maó, la qual protegia. La construcció fou ordenada per Carles I després del saqueig de Maó del 1535 i construït des del 1555 per l’arquitecte italià Giambattista Calvi, però no s’acabà fins el 1608.
Ben aviat sorgí davant els glacis del castell sa Raval de Sant Felip (o de Sant Felipet), actualment lligada a la vida i a la guarnició militars. El 1756 restà molt afectat per l’acció de set setmanes de setge per part dels francesos, en apoderar-se de l’illa; el 1763 els anglesos el referen. El 1781 constava de 4 forts, 4 baluards, 4 revellins, envoltat tot plegat per uns enormes valls.
El castell fou enderrocat per ordre del govern borbònic en dues etapes, el 1782 i en 1803-05, després de la segona i la tercera dominacions britàniques, error que obligà a la substitució d’aquesta fortalesa pel castell o fort de la Mola, acabat el 1852.
Cala de la costa oriental de l’illa, al sud de l’entrada del port de Maó.
La seva bocana és dominada, al nord, pels forts de Sant Felip i de Sant Carles i, al sud, pel de Marlborough.
Aeroport, situat al sud-est de l’illa, a 4,5 km de la ciutat i a 2 del poble de Sant Climent. Oficialment hom el denomina aeroport de Menorca.
Inaugurat el març de 1969, consta d’una pista de 2.450 m de longitud i 45 m d’amplada, estació de passatgers i mercaderies, instal·lacions i serveis d’incendis, combustibles, control i protecció. Per les seves característiques tècniques permet l’aterratge de reactors de tipus mitjà i àdhuc, sota determinades condicions tècniques, dels de gran tonatge.
Les línies regulars establertes enllacen amb Barcelona, Mallorca, Madrid i Londres, i són nombrosos els vols xàrter amb Anglaterra, Irlanda, Alemanya i Holanda. Ha passat de 239.000 passatgers el 1970 a 2.605.938 passatgers, 31.804 moviments d’aeronaus i 3.244.377 tones de càrrega el 2008.
Poble, situat 5 km al sud-est de la ciutat. El nucli urbà és format per carrers agrupats rectilíniament al voltant de l’església parroquial i la plaça.
El pariatge de Jaume II de Mallorca disposà el 1303 l’erecció de la capella de Musuptà a la garriga de Musuptà, com a sufragània de Santa Maria de Maó. El 1641 es bastí una nova església, reformada al segle XVIII. El 1818 Sant Climent passà a vicaria, i el 1877 a parròquia. El temple actual, de tres naus i estil neogòtic, fou començat el 1889 i acabat el 1950.
A la seva demarcació hi ha l’aeroport de Sant Climent (o de Menorca), les caseries de Binicalaf i Binimaimut i les urbanitzacions de Binidalí, es Canutells i Son Vitamina.
Antiga fortificació, era auxiliar del gran castell de Sant Felip, que s’assenta damunt la punta de Sant Carles (límit meridional de la bocana del port de Maó i septentrional de la cala de Sant Esteve).
Actualment hi ha un far.
Lloc o possessió, a l’oest de la vila, al costat d’una font que rega un hort de tarongers.
(Maó, Menorca)
Predi conegut, sota la dominació britànica de l’illa, amb el nom de The Golden Farm, situat damunt la costa septentrional del port de Maó, que en aquest indret forma la cala de Sant Antoni (dividida en dues per una petita punta), on hi ha un desembarcador per al servei de la casa.
Aquest és un notable exemplar del segle XVIII. Fou residència de l’almirall anglès Nelson i, segons una tradició no confirmada, també hi féu estada la seva amant, lady Hamilton.
Lloc o possessió, situat al sector des Migjorn, a l’esquerra del barranc de Binigaus, uns 2 km aigua amunt de la seva desembocadura.
Prop seu i dominant el barranc hi ha les restes del poblat prehistòric de Sant Agustí, circuït per una muralla ciclòpia: habitacions circulars i rectangulars, sitjots, un pilar de taula i tres talaiots.
Un d’aquests, el de ses Bigues de Mata, ben conservat, és el més gran dels de cambra de les Balears. Fou declarat monument nacional el 1931.
Dades dels Països Catalans 