Cala, oberta a la riba meridional del port de Maó.
Al fons de la cala la CAMPSA té instal·lats els dipòsits de proveïment de Menorca.
Cala, oberta a la riba meridional del port de Maó.
Al fons de la cala la CAMPSA té instal·lats els dipòsits de proveïment de Menorca.
Barranc, al sector sud del terme, prop del lloc de son Fideu, que aflueix, per l’esquerra, al barranc de Trebalúger.
Sector de tramuntana del terme, al nord del camí d’en Kane.
És una important zona agrícola, on s’ha estès el regadiu des del 1960, amb l’església rural de Fàtima (que depèn de la parròquia de Sant Francesc de Maó) i una escola.
A la costa hi ha el cap de Favàritx (o de Capifort), que forma un promontori coronat pel far de Favàritx i que constitueix l’extrem nord-est de l’illa.
Barri d’estiueig, conegut també com a colònia de l’Assumpció, al voltant de la farola que assenyala la boca del port, a la riba septentrional d’aquest.
Espadat (205 m alt) de la costa de sa Tramuntana, prop de la possessió d’Alfurinet.
Cap, que constitueix l’extrem oriental del promontori de la Mola, a l’entrada del port de Maó.
Forma un important penya-segat.
(trad: Calasfonts) Cala del port, a llevant del nucli urbà d’es Castell.
Antic moll de pescadors, és convertit en centre turístic.
Serra (275 m alt) del nord de la vila, formada per dues elevacions (sa Torre i es Becs), que domina el pla Verd.
Hom hi ha establert una base nord-americana de control aeri.
Urbanització, a la costa, a ponent de la ciutat, entre cala Espiques i cala en Forcat.
Festa que se celebra el diumenge anterior a la diada de Sant Joan Baptista i que forma part de les festes de Sant Joan.
La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d’un home (s’homo d’es be) descalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran mardà viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada.
L’origen d’aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons.