(les Masies de Voltregà, Osona)
Caseria i masia, al sector nord-oriental del terme.
És esmentada ja el 1116 i té prop seu una església vinculada, com el mas, a la llegenda dels sants màrtirs de Vic, Llucià i Marcià.
Ha estat adquirida modernament per una entitat bancària que té cura de la seva explotació i fa servir el casal per a la celebració de cursets i trobades de formació agrícola i professional en general.
Masia de l’antic municipi d’Oix, situada als cingles de Talaixà, damunt el poble de Talaixà, prop del Malpàs de la Quera o Salt de la Núvia.
La seva antiga església és d’origen romànic.
Masia i hostal modern, a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al sud-est del terme.
El mas havia estat anomenat la Quera Nova, per oposició a la Quera Vella, nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat.
A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X. No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat.
(Massanes, Selva)
Masia, entre el poble i Hostalric, propietat dels barons de Quadras.
L’edifici actual, denominat inadequadament Baronia de Quadres, fou planejat al començament del segle XX per Puig i Cadafalch; la capella, neogòtica, és oberta al públic com a santuari de la Mare de Déu de Quadres, beneït el 1902.
(Gurb de la Plana, Osona)
Masia, dins l’antic terme de Granollers de la Plana, al sector sud-oriental del terme.
Antiga vil·la rural, esmentada ja el 974, estenia la seva demarcació fins a l’església pre-romànica de Sant Fruitós del Grau, dita abans Sant Fruitós de Quadres.
És l’origen del llinatge vigatà ennoblit Quadres.
(la Vall d’en Bas, Garrotxa)
Masia, al terme de Fogars d’En Bas, al Collsacabra.
És esmentada el 1390 amb el nom de Puig-alreu.
El casal actual fou bastit el 1719 per Cristòfol Pujolriu i ampliat el 1823, la capella de Sant Jaume fou construïda el 1816.
(Sant Julià de Vilatorta, Osona)
Masia, a llevant del poble; el nom és esmentat el 980 i la masia el 1201.
És un gran casal setcentista, restaurat modernament; a la seva capella de Sant Ponç (existent ja el 1686) se celebra anualment el 22 de maig el típic aplec del pa.
(Lluçà, Osona)
Antiga vil·la rural i actual masia (ampliada i modificada el segle XVIII) que ha donat nom al poble i parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol, a ponent del nucli de Lluçà.
Esmentada ja el 905, fou donada pels senyors de Lluçà al monestir de Lluçà, que en féu centre d’una de les seves batllies (n’eren batlles naturals els hereus del mas).
(Balsareny, Bages)
Masia i antic lloc, al sector oriental del terme, a l’esquerra del Llobregat.
L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 1154, fou sufragània de la de Balsareny (11 cases el 1685); fou renovada el segle XVIII.
(Torelló, Osona)
Masia, al sud de la vila.
Donà origen a un llinatge esmentat ja el 1212 que es refongué a la fi del segle XVIII amb els Bru de Sala.
És un notable edifici d’aire senyorial.
Dades dels Països Catalans 