(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Masia, prop del cim de la serra dels Morts, al camí de Prats de Lluçanès a Sant Pau de Pinós.
És coneguda per la desfeta i mortaldat que sofriren les tropes castellanes a mans de la gent del país durant la Guerra de Successió.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Antiga vil·la rural, avui masia i caseria.
És troba a la part sud-oriental del terme, als vessants septentrionals de la serra de puig Estela, a la capçalera de la riera de Sentigosa, que desguassa al Ter sota la vila de Sant Joan, prop de la collada de Sentigosa, a la carretera de Sant Joan a Olot pel coll de Caubet.
Fou cedida al monestir de Sant Joan el 885 com a part de la seva dotació original.
(Oristà, Osona)
Antiga masia, situada a l’extrem meridional del terme, a la vall de la riera de Segalers, afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra, a tocar del terme de Santa Maria d’Oló.
Existia ja el 1131 i era una antiga vil·la rural. Abans donà nom a la capella de Sant Nazari (d’Oristà), situada més amunt que el mas, en el mateix vessant, dita també la Cadena de Segalers.
(Torrelles de Foix, Alt Penedès)
Antic castell, que esdevingué després masia (ca l’Isaac, de la caseria de les Llombardes), al cim d’un turó que domina, per l’esquerra, el riu de Foix.
És esmentat ja el segle XIII. El segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera.
Prop seu hi ha la masia del Soler de Secabecs.
(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)
Masia i capella, de la parròquia de Llerona, situades al peu de l’antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà. Els seus estadants es cognomenaven Santdigna el 1466.
La capella consta des del 1372. El mas i la capella es construïren sobre el solar d’una antiga vil·la romana, de la qual han aparegut murs i paviments.
L’actual capella es trobava ruïnosa el 1587 i fou reedificada el 1635.
(Cardona, Bages)
Antiga capella i actual masia, situada a l’extrem del terme, camí de Navel. Era dedicada a sant Teobald.
Existia ja el 1442. Fou destruïda el 1470 amb motiu de la guerra civil contra Joan II, i reedificada el 1473.
Tingué culte fins avançat el segle XIX; hi celebraren els comunitaris de Cardona cada primer diumenge de mes.
Antic llogaret i masia (mas de Sant Pere), al nord de la vila, dins l’antic terme de Lloberola, vora el cim de la serra del mas de Sant Pere, que separa aquest terme del de Llanera de Solsonès (dins el qual hi ha l’església de Santa Maria Sasserra), a l’antic camí de Cervera a Solsona pel coll de Piteu.
(Susqueda, Selva)
Capella i masia, situada sota la cinglera del Far, prop del castell de Fornils, conegut també per això castell de Pau.
Existia ja el 1269. Hom la coneix també per Sant Pau de la Coma, pel veïnatge d’aquest mas. La capella actual fou refeta al segle XVII.
No te culte.
Masia i capella, dins la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, vora el límit amb el terme de Prats de Lluçanès, prop del Besí.
Consta existent des del 1164. La capella actual fou reedificada al segle XVIII.
(Prats de Lluçanès, Osona)
Caseria, masia i capella, situada al nord-est de la vila, a la vall de Santa Creu de Joglars.
Existia ja el 1176, sota el domini dels senyors de Lluçà.
La capella actual fou refeta per Climent Marçal el 1746.
Dades dels Països Catalans 