Arxiu d'etiquetes: masies

Vallvigil

(Vilallonga de Ter, Ripollès)

Antiga quadra civil de domini senyorial, situada prop del límit amb el terme de Llanars.

Guarda el topònim del torrent de Vallvigil o de Vinardell, afluent, per l’esquerra, del Ter.

L’únic lloc habitat de l’antiga vall és ca n’Huguet, que té al seu costat una capella del Roser.

Valloriola -Berguedà-

(Sagàs, Berguedà)

Caseria i antiga quadra i parròquia, al sud del terme, al cim d’un serrat que domina, per l’esquerra, el Llobregat, prop de Puig-reig.

L’antiga església parroquial (Sant Esteve) és sufragània de Santa Maria de la Guàrdia.

Vall-llonga -Solsonès-

(Navès, Solsonès)

Masia, al límit amb el terme de Guixers, situada a la dreta del Cardener, al peu del tossal de Vall-llonga i de la mola de Lord, a la sortida de l’alta vall de Lord.

El riu, en obrir-se pas entre l’esmentada mola i els contraforts occidentals de la serra de Busa, ha obert l’estret de Vall-llonga.

Vallforners

(Tagamanent, Vallès Oriental)

Masia, a l’est del terme, al peu del pla de la Calma, al fondal de Vallforners, drenat per la riera de Vallforners, capçalera de la riera de Cànoves.

L’edifici és del segle XVIII, bé que el lloc és esmentat ja als segles XI i XII.

Vallfogona -Berguedà-

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

Masia i antiga parròquia (Sant Cristòfol de Vallfogona), a la vall oberta entre les serres de Falgars i del Catllaràs.

La parròquia és esmentada ja el 984. El segle XIV encara existia la parròquia, de la qual depenia l’església de Falgars.

Vallençana

(Montcada i Reixac, Vallès Occidental)

Caseria i antiga quadra, a la vall de la riera de Vallençana (afluent, per l’esquerra, del Besòs), que davalla de la Serralada de Marina (que la carretera de Badalona a Montcada travessa pel coll de Vallençana).

Valldoriola

(Seva, Osona)

Antiga masia, situada al sud-est del terme, prop del límit amb el Brull.

És coneguda des del 952 quan part del seu territori fou cedit al monestir de Ripoll. Entre el segle XII i el XIX hi hagué prop seu l’església de Sant Genís, de la qual només es veuen ara els vestigis.

Vall del Bac, la

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Antic terme, que comprèn la vall del Bac, capçalera de la riera d’Oix, entre la serra de Malforat, al sud (que la separa de la vall de Bianya), i la línia de serres, ja al límit amb el Ripollès, que la separen de la vall de la riera de Salarsa.

De la parròquia de Sant Andreu de Porreres depenien les dels altres llocs del terme. L’hostal de la Vall del Bac és a l’extrem oriental de la vall.

A mitjan segle XIX ja havia estat annexat al municipi de Capsec (després dit la Vall de Bianya).

Vall de Sant Marc, la

(el Montmell, Baix Penedès)

Caseria, al nord del terme, al límit amb el d’Aiguamúrcia (Alt Camp).

L’església de Sant Marc (709 m alt) és aturonada en un contrafort septentrional del massís del Montmell.

Valira, la -Baixa Cerdanya-

(Urús, Baixa Cerdanya)

Veïnat, a l’est del poble, al límit amb el terme de Das, vora el torrent de la Valira, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant septentrional de la Tosa i després de constituir el límit entre els municipis de Urús i de Das, i de passar vora Das, Mosoll i Sanavastre, s’uneix al seu col·lector aigua amunt del santuari de Quadres.