Casa i santuari dedicat a la Mare de Déu d’Aguilar, entre el riu de Farfanya i el monestir de Bellpuig de les Avellanes.
És de tradició monàstica medieval, potser de donades.
Aguilar -Noguera-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: masies
Vinyoles
(Centelles, Osona)
Antic casal i actual masia, situat a ponent de la vila, al peu del Puigsagordi.
És esmentat com a vil·la rural des del 898. Dins la seva demarcació hom construí l’església i més tard la població de Centelles, que per això es digué, del segle XII al XV, Santa Coloma de Vinyoles. Fou, entre els segles XI i XV, una fortalesa, propietat dels castlans del castell de Centelles.
Resta una part del casal medieval, d’estructura romànica i gòtica, amb restes de les primitives muralles, adossat a un mas construït el 1746.
Vinyeta, la -Osona-
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Antiga masia, situada al peu de la serra de Curull. Pertanyia a l’antic domini de Curull i de la Vola.
Té prop seu una capella del Roser (1775), avui sense culte. Proper al mas hi ha l’antic casal del Vilar, conegut popularment pel castell de la Vinyeta.
Vinyavella, la
(Esparreguera, Baix Llobregat)
Antiga granja de Montserrat, el nucli inicial de la qual (mas Far) fou adquirit per dret de fadiga el 1522.
Segons l’anunci de subhasta fet el 1821 per l’estat, tenia de 200 a 300 jornals de terra, amb vinya i oliveres i un hort annex a la casa.
Vinyanova, la
(el Bruc, Anoia / Collbató, Baix Llobregat)
Antiga granja de Montserrat, el nucli inicial de la qual (mas Bernarda) fou adquirit el 1566. Els monjos hi anaven periòdicament a descansar, i per això hi havia una gran casa -restaurada parcialment i adaptada com a restaurant- i una capella.
Segons l’anunci de subhasta fet per l’estat el 1821, tenia 150 jornals de sembrat plantat d’oliveres, 130 jornals de vinya i 50 de bosc.
Vinfaro
(Alfés, Segrià)
(o Binfaro) Despoblat, antiga masia i poble, al nord del terme, a la dreta del riu Set.
Ha perdurat fins al segle XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro, del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona. Aquests llocs, que havien pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, foren adquirits el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passaren als Riquer, marquesos de Benavent.
Al començament del segle XVIII ja era despoblat.
Villar, el -Vallès Oriental-
(Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental)
(o el Vilar) Masia, al sud de la vila, prop del límit amb el terme de Bigues, a la capçalera de la riera del Villar, afluent, per la dreta, de la riera de Tenes.
Té adjunta una alta torre circular de defensa, probablement del segle XIV; vora la casa hi ha la capella de Santa Maria del Villar, on és venerada la Mare de Déu de la Llet.
El mas és esmentat ja el 1007; l’actual edifici conserva importants elements gòtics i renaixentistes. L’església és esmentada ja el segle XIII.
Viles, les
(Rupit i Pruit, Osona)
Important masia, als vessants orientals del Collsacabra, prop de l’antiga església sufragània de Sant Llorenç Dosmunts, dita popularment de les Viles.
És un gran casal, amb moltes ampliacions, documentat des del 1117.
Prop dels fonaments de la casa s’han trobat restes romanes.
Vilaró, el -Olius-
(Olius, Solsonès)
(o el Villaró) Masia i antic lloc, al sud-oest del terme, al límit amb els de Pinell i Llobera.
El 1071 hi són citades les esglésies de Santa Maria d’Anseresa i de Santa Fe d’Anseresa.
Vilarnau -Alt Penedès-
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès)
Antiga domus o casa forta, a l’indret conegut modernament pel molí del Racó.
Existia ja el 1196, que el bisbe autoritzà al construcció al seu costat d’una capella de Santa Maria, que es trobava en ruïnes el 1508.
Fou reedificada poc després, i tornà a constar com a ruïnosa el 1791.
Dades dels Països Catalans 