Arxiu d'etiquetes: Marina Alta

Orba (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 17,80 km2, 156 m alt, 2.216 hab (2014)

Situat a la subcomarca de les valls de Pego, entre el riu Xaló i el Girona; aquest darrer rega el terme amb els seus afluents, els barrancs de Fontilles i d’Orbeta. El territori és accidentat per relleus no gaire alts, que corresponen als últims estreps de la serra d’Aitana. El bosc cobreix gairebé la meitat del terme.

El principal recurs econòmic és l’agricultura: hi predomina el secà sobre el regadiu, que utilitza exclusivament aigua de pou. Els principals conreus són els de cereals, seguits pels d’ametllers, oliveres i garrofers, al regadiu hi ha tarongers. La indústria (ceràmica i fabricació de rajoles) complementa l’economia, juntament amb l’incipient sector de serveis. Àrea comercial de Gandia. Demogràficament tingué un increment cap al 1920, però després de minvar al voltant dels anys 1960, es recupera lentament.

La vila és a la plana, dominada pel turó on s’aixecava l’antic castell d’Orba.

El municipi comprèn, a més, la caseria d’Orbeta.

Ondara (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 10,41 km2, 36 m alt, 6.632 hab (2014)

Situat a la riba dreta del riu Girona, que rega el terme, juntament amb el riu Verd i el barranc de la Fusta; aquests dos últims fan de límit amb el terme de Dénia.

Els conreus més estesos són: vinya (raïm de taula), tarongers, ametllers, cereals i hortalisses. Per a la irrigació es val d’aigües procedents de mines, les quals beneficien també part de les hortes de Beniarbeig i Pedreguer. Bestiar porcí. Indústria alimentària, tèxtil de gènere de punt, de joguines, de mobles i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Gandia.

La població viu concentrada a la vila, demogràficament, ha crescut d’una manera harmònica i continuada tot al llarg del segle XX.

La vila és a la dreta del Girona i la seva església parroquial és dedicada a santa Anna.

El municipi comprèn, a més, el poble de Pamis i la masia i antic lloc dels Vinyals.

Enllaços web: AjuntamentHistòriaClub Atletisme

Benixuaip

(la Vall d’Ebo, Marina Alta)

(o Benissuai)  Un dels dos llocs o barris que formen el poble.

Benixat

(Pego, Marina Alta)

Despoblat.

Benitatxell

(el Poblenou de Benitatxell, Marina Alta)

Partida. Amb aquest nom és designat també el poble i el municipi.

Benitaia

(la Vall de Gallinera, Marina Alta)

Poble, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí.

Lloc de moriscs (el 1602 tenia 12 focs), el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró i, més tard, a la de Benissivà.

Benistrop

(la Vall de Gallinera, Marina Alta)

Despoblat, annex d’Alpatró des del 1535 i, després, de Benissivà.

Lloc de moriscs, el 1602 tenia 7 focs.

Benissulemà

(Pego, Marina Alta)

Despoblat.

Benissuai *

(la Vall d’Ebo, Marina Alta)

Altre nom del barri de Benixuaip.

Benissivà

(la Vall de Gallinera, Marina Alta)

Poble, prop de Benitaia, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí.

Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró; al mateix segle XVI fou erigit en parròquia independent amb Benialí, el Rafalet, Benitaia, Benistrop i Bolcàssim com a annexos.

Fou repoblat amb mallorquins després de l’expulsió dels moriscs (1609), i el 1612 hi fou fundat el convent de Sant Andreu de Gallinera, de franciscans alcantarins. L’actual església parroquial de Sant Miquel, construïda en 1722-44, té com a annexos Benitaia i Benialí.