Arxiu d'etiquetes: Maresme

Nausica

(Caldetes, Maresme, 1908-10)

Obra teatral de Joan Maragall. Basada en el tema homèric i d’inspiració goethiana, escrita durant els estius.

L’obra, d’accentuat to líric, és un intent de fer reviure Homer, en un paisatge i ambient determinats, incorporant-li alhora el món sentimental de l’autor. Fou estrenada el 1912.

Carles Riba prologà l’edició d’aquesta obra amb un estudi important (1936), que fou després la seva tesi doctoral. La lectura d’aquesta tesi a la facultat de filosofia i lletres, el 12 de maig de 1938, constituí un dels darrers actes acadèmics de la Universitat de Barcelona durant la guerra civil.

Montpalau, baronia de

(Pineda de Mar, Maresme, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial del segle XIV, centrada en el castell de Montpalau, les ruïnes del qual s’aixequen dalt d’una muntanya, a la dreta de la riera de Pineda.

Situada a l’extrem sud-oest del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Riu (o de Pineda) i de Santa Maria de Pineda.

A la primera meitat del segle XIV sorgí el nucli de Calella, i a la fi del XV els d’Arenys de Mar, Canet de Mar i Sant Pol de Mar, que esdevingueren universitats independents. Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda.

Des de la primera meitat del segle XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny. El 1113 la senyoria major fou donada pel sobirà als vescomtes de Cabrera, i la menor restà en mans dels Montseny; ambdues es reuniren el 1328 en poder dels Cabrera.

La castlania del castell fou exercida per la família que es cognomenà Montpalau fins a mitjan segle XIII, època que començà l’abandó de la fortalesa, malgrat un intent de reconstrucció al segle XV. L’església del castell fou dedicada a sant Miquel.

El 1566 passà, per venda, dels Cabrera, comtes de Mòdica, als Montcada, marquesos d’Aitona, i el 1756, per herència, als ducs de Medinaceli.

La cúria radicava a la Boada (vila de Pineda), i ben entrat el segle XV el batlle i el jutge passaren a residir a Calella (la notaria romangué a Pineda); Sant Martí d’Arenys, però, tenia el seu propi batlle natural.

Montnegre, el -Maresme/Vallès Oriental-

(Maresme / Vallès Oriental)

Massís muntanyós de la Serralada Litoral (Montnegre de Ponent, 757 m alt) entre la Tordera i el coll Sacreu. S’estén per part de les dues comarques.

Els vessants septentrionals limiten amb la Depressió Prelitoral, i amb la de la Selva pels contraforts orientals; amb la del Vallès per la part occidental. Té els cims més elevats (759 m alt) de la serralada de Marina.

Hi ha importants masses forestals, amb vegetació de tipus mediterrani: pi pinyoner al nivell baix, i a partir dels 400 m apareixen alzines sureres i roures.

La descomposició dels terrenys granítics afavoreix els conreus, establerts als replans corresponents als nivells d’erosió.

El 1989 es creà el Parc del Montnegre i el Corredor, espai d’interès natural gestionat per la Diputació de Barcelona.

Montcalvari

(Arenys de Mar, Maresme)

Antiga ermita (1584), situada davant el port d’Arenys.

El 1892 s’hi construí al voltant un gran balneari, que, modernament, deixà d’ésser explotat.

Hom hi ha instal·lat les oficines del Club Nàutic d’Arenys de Mar.

Montcabrer, el -Maresme-

(Cabrera de Mar / Cabrils, Maresme)

Contrafort (312 m alt) meridional de la Serralada Litoral, que es comunica amb el turó de Burriac pel coll de Burriac.

Al cim hi ha restes d’un poblat ibèric.

Els seus vessants han estat urbanitzats.

Montalt, el -Maresme-

(Maresme)

Contrafort de la Serralada Litoral, entre Mataró i Canet de Mar, que assoleix els 594 m alt al cim del Montalt, termenal dels municipis de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Arenys de Munt, que s’uneix a la serra del Corredor a través del coll de la creu de Rupit.

El 1016 hom troba esmentat l’antic castell del Montalt, amb un extens terme que comprenia el sector del Maresme entre les rieres de Caldes d’Estrac i la capçalera de la d’Argentona fins a la mar.

Montalegre, priorat de -Maresme-

(Tiana, Maresme)

Antic priorat femení de donades o canongesses augustinianes, situat al límit nord del terme, prop del coll de Montalegre, a l’indret de l’actual Conreria.

Les monges s’hi establiren al començament del segle XIII, i el 1265 la comunitat era de dotze monges, comandades per la prioressa Guillema.

El bisbe Arnau de Gurb els donà la regla de Sant Agustí, i el 1362, a causa de la solitud del lloc, es traslladaren al convent de Montalegre de Barcelona.

Montalegre, cartoixa de -Maresme-

(Tiana, Maresme)

Cartoixa. Fundada el 1415 per monjos de la cartoixa de Vallparadís (Terrassa), a l’antic priorat femení de Montalegre.

Els monjos foren exclaustrats el 1835, i el 1867 s’hi instal·laren cartoixans francesos.

Després de la guerra civil hi tornà una comunitat catalana, que encara subsisteix.

Montagut de Mar

(Maresme)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Susanna.

Molins, els -Maresme-

(Mataró, Maresme)

Barri situat al nord de la ciutat, a la primera línia de turons.

La seva urbanització començà els anys 1950 amb la construcció de cases unifamiliars al sector més baix (els Molins Baixos) i cases auto-construïdes per immigrants.

Actualment hom construeix cases de pisos que van substituint les anteriors, especialment en l’extensió del barri vers la riera de Cirera, àrea anomenada can Clavell.