Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Maria de la Salut (Mallorca Pla)

1 Resposta

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 30,49 km2, 123 m alt, 2.114 hab (2014)

Situat en es Pla, al sector nord de l’illa i a l’est d’Inca. La part no conreada és coberta de garriga de garrofer i olivella, amb rodals de bosc esclarissat (pi blanc i alzines).

Les margues que recobreixen una bona part del terme, són tingudes entre les millors terres cerealícoles de l’illa. La zona conreada comprèn més de tres quartes parts del terme municipal, gairebé tot de secà: cereals, arbres fruiters, vinya i olivera. Ramaderia de bestiar oví, boví i porcí. Indústria derivada de l’agricultura (farina) i confecció de calçat. Àrea comercial de Palma de Mallorca. La població ha oscil·lat durant el segle XX, acusant un màxim el 1940 amb 2.491 hab.

La vila, d’origen islàmic, és centrada pel santuari i l’actual parròquia de la Mare de Déu de la Salut (del segle XVI, ampliada posteriorment); el Raval sorgí a partir de mitjans segle XVI als erms coneguts com les Comunes de Maria.

Dins el terme hi ha, a més, les possessions de Montblanc i de Roqueta.

Enllaç web: Ajuntament

Batalla, coll de sa -Andratx / Palma-

Deixa un comentari

(Andratx, Mallorca Tramuntana / Palma de Mallorca)

Coll de la carretera que comunica les dues poblacions, entre Santa Ponça i Palma Nova.

El 1229 hi tingué lloc la primera batalla de les tropes de Jaume I de Catalunya contra els musulmans mallorquins després del desembarcament a Santa Ponça.

Batalla, coll de sa -Escorca-

Deixa un comentari

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Coll de la serra de Tramuntana, sobre el monestir de Lluc.

Batalla, camp de sa -Llucmajor-

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Indret de la plana. Anomenat així pel fet d’haver-hi tingut lloc el 25 d’octubre de 1349 la batalla de Llucmajor.

Mancor de la Vall (Mallorca Raiguer)

6 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 19,87 km2, 245 m alt, 1.309 hab (2014)

Situat a l’àrea de contacte entre la serra de Tramuntana i es Raiguer, al nord d’Inca. El bosc cobreix el sector muntanyós amb predomini del pi blanc i de l’alzina.

Hi predominen els conreus de secà: arbres fruiters, oliveres, vinya, cereals. La majoria de la terra és explotada directament pels propietaris. Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i porquí. Indústria del calçat. Àrea comercial de Palma de Mallorca. La població ha disminuït des del 1930, encara que en els decennis 1980 i 1990 començà una tímida recuperació.

La vila, d’origen islàmic, es troba en es Raiguer. Hi destaquen el santuari de Santa Llúcia de Mancor, l’església de Sant Joan (segle XVI) i la nova església parroquial (segle XIX).

El terme comprèn, a més, la caseria de Biniarroi, el llogaret de Massanella i les cases de Biniatzent. Es constituí municipi independent de Selva el 1925.

Enllaç web: Ajuntament

Manacor (Mallorca Llevant)

106 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 260,22 km2, 128 m alt, 40.264 h (2014)

Situat al sector oriental de l’illa i estès des del pla fins al litoral. El relleu és en part accidentat per la serra de Llevant, la qual és relativament deprimida (llindar de Manacor), amb boscs de pi blanc. Està drenat per diversos barrancs, com el torrent de sa Vall. La costa està formada per una sèrie de cales, la cala, o port, de Manacor, és la més important.

Els principals recursos econòmics del municipi són la indústria (especialment mobles i bijuteria -perles artificials-) i el turisme (important indústria hotelera i de serveis), que han eclipsat les tradicionals activitats agrícoles de secà (arbres fruiters, llegums i cereals) i ramaderes (bestiar oví) i han estat la causa del fort creixement demogràfic dels darrers anys.

La ciutat, el nucli primitiu de la qual és aturonat, s’estén cap al pla amb nombrosos barris (Fartàritx, ses Dames, es Baix des Cós, es Barracar). Hi destaca el gran edifici neogòtic de l’església arxiprestal de Santa Maria, i també el casal fortificat de la torre de ses Puntes (segle XIV), el casal dels Puig, el convent dominic de Sant Vicent Ferrer (segle XVI) i el Museu Arqueològic Municipal, on es conserven notables mosaics de la basílica de son Peret i objectes de la cultura dels talaiots (l’Hospitalet Vell). El folklore manacorí és especialment ric (ball dels cossiers, ball dels moretons, desfilada dels dimonis i ses beneïdes, etc).

El municipi comprèn, a més, les famoses coves del Drac i dels Hams, els pobles de Portocristo i de Son Macià, els nuclis de Cala Moreia, Cala Morlanda i Cala Murada, i l’antiga torre dels Enagistes.

És el segon municipi de Mallorca en extensió i en població.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Llucmajor (Mallorca Migjorn)

78 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 327,05 km2, 151 m alt, 37.257 hab (2013)

Situat als contraforts de la serra de Migjorn, entre el massís de Randa i la costa, a l’est de la badia de Palma. El seu terme, molt planer, està tallat per torrents i barrancs que obren cales als penya-segats de la costa amb pinedes i alzinars.

És el terme més extens de les Balears, amb una bona part dedicada al conreu de secà: cereals, ametllers, llegums, garrofers, figueres i arbres fruiters. La ramaderia consta de bestiar oví, boví, porcí i aviram. El sector primari ha estat eclipsat totalment pel boom turístic (concentrat especialment a s’Arenal, un dels complexes més importants de les Illes), per la indústria (del calçat, de la pell, l’alimentària, la tèxtil, de la fusta i les metal·lúrgiques) i pel comerç.

Paral·lelament, el creixement demogràfic, en bona part de base immigratòria, ha estat espectacular.

La ciutat, d’origen islàmic, és a l’encreuament de diversos camins; l’església parroquial de Sant Miquel és un gran edifici construït a partir del 1781. Al segle XIV fou planificat l’urbanisme de la vila emmarcada en l’anomenat Quadrat, i el nucli urbà s’ha estès en direcció als camins i sobretot vers l’antiga estació del ferrocarril.

A l’indret anomenat camp de sa Batalla va tenir lloc la famosa batalla de Llucmajor (1349), on va morir Jaume III de Mallorca. A partir del segle XVI la població hagué de suportar les freqüents incursions dels pirates turcs i berbers, i hom bastí nombroses torres a la costa.

El municipi comprèn, a més, el poblat talaiòtic de Capocorb Vell, la colònia de Son Mendívil, l’antiga residència trinitària de cas Frares i el santuari de Gràcia.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Institut – Club Natació

Llubí (Mallorca Pla)

8 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 34,92 km2, 74 m alt, 2.216 hab (2014)

(ant: Castell-llubí) Situat al pla de l’illa, a l’est d’Inca. Ocupa terres planeres, de pendents suaus, al sud-est, i terres baixes, al nord, on enllaça amb l’horta de sa Pobla. Hi ha alguns boscs d’alzines i pins.

L’agricultura n’és el principal recurs, amb més de tres quartes parts del territori conreat; el secà és destinat a ametllers, cereals, llegums, tàperes i figueres; només una petita part és dedica al conreu de regadiu. La ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i porcí complementa l’economia. Indústries alimentàries i de la construcció. Àrea comercial de Palma de Mallorca. En les darreres dècades la població ha experimentat una lenta davallada.

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del torrent de Vinagrella; església parroquial de Sant Feliu, de mitjan segle XVII, ampliada el XIX; al segle XVII s’hi establí el barri de Son Ramis.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de sa Serra i l’antiga finca de son Perot Alomar.

Enllaç web: Ajuntament

Basset, cala en

Deixa un comentari

(Andratx, Mallorca Tramuntana)

Cala de la costa, Situada entre la punta de sa Galera (davant sa Dragonera) i el morro de sa Rajada.

Lloseta (Mallorca Raiguer)

10 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 12,09 km2, 175 m alt, 5.686 hab (2014)

Situat la part baixa de la serra de Tramuntana, a la zona del torrent de s’Estorell, al sud-oest d’Inca. La zona no conreada és ocupada per pinedes, alzinars i garrigues.

La major part del terme és conreat, principalment de secà (cereals, garrofers, figueres i, sobretot, ametllers); el regadiu, que ocupa una petita part del territori, és dedicat als tarongers. Les explotacions agràries són de petita extensió. Entre les activitats industrials, destaquen les del calçat, de la pell, de materials per a la construcció i l’alimentària. Importants jaciments de lignit i pedreres calcàries i d’argiles. Àrea comercial d’Inca. La població ha crescut notablement des de mitjan segle XIX.

La vila és al raiguer de la serra; església parroquial de Santa Maria, neoclàssica (segle XVIII), amb una imatge romànica trobada de la Mare de Déu de Lloseta; el nucli antic és anomenat es Morull.

El lloc té l’origen en les cavalleries d’Aiamans i de Lloseta. Formà part de Binissalem fins al 1842.

Enllaços web: Ajuntament – Col·legi Es Puig – Teatre