Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Sineu (Mallorca Pla)

25 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 47,74 km2, 145 m alt, 3.612 hab (2015)

Situat a l’interior de l’illa, en un terreny pla, al nord-est de Palma de Mallorca, amb la qual comunica per carretera.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; hi predomina la de secà sobre la de regadiu; el conreu més estès és el de l’ametller, al qual segueixen en importància els cereals (bàsicament blat), el garrofer i les lleguminoses. Bestiar boví i porcí. Mercat agrari de la zona rural interior de Mallorca. Escassa activitat industrial: alimentàries i de material de la construcció. Pertany a l’àrea comercial de Palma de Mallorca.

A la vila destacà l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (segle XV), l’antic palau reial, després convent i la casa de la vila.

Enllaços web: Ajuntament – Biblioteca – Institut

Cabaneta, sa

2 Respostes

(Marratxí, Mallorca Raiguer)

Poble (112 m alt) i cap efectiu del municipi des del 1864. Situat al peu dels primers turons que limiten la plana de Palma de Mallorca pel nord-est.

Fou fundat el 1745 per l’ajuntament de Marratxí a l’antiga garriga de son Caulelles, prop de l’emplaçament de l’església de Sant Marçal de Marratxí, on havia estat traslladada a mitjan segle XV la parròquia des de l’antiga església de Santa Maria. A Sant Marçal celebren anualment un dels romiatges més populars de Mallorca.

La indústria característica és la manufacturera de siurells. A la possessió de son Verí, a l’oest del poble, es conserva una notable col·lecció d’art (pintura i enteixinats mudèjars).

Ca Nostra -setmanari-

1 Resposta

(Inca, Mallorca, 1907 – 1929)

Setmanari. Editat i dirigit per Miquel Duran i Saurina, que en fou el principal redactor; era d’orientació catòlica conservadora. Tingué tres èpoques (1907-14, 1919-25 i 1928-29).

Del 1915 al 1918 fou substituït per “La Veu d’Inca”, títol imposat per un nou i efímer equip de redacció.

Sencelles (Mallorca Pla)

16 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 52,52 km2, 120 m alt, 3.082 hab (2015)

Situat al centre des Pla, a l’interior de l’illa, al nord-est de Palma de Mallorca. És drenat cap a la badia d’Alcúdia pel torrent de Solleric.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura (es conrea gran part del terme); hi predomina absolutament el secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers, seguits de les oliveres, la vinya, les figueres i els garrofers; amb aigua derivada del torrent hom conrea hortalisses. Ramaderia i avicultura. Té una fàbrica important d’articles de cautxú. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila sorgí en una eminència on confluïen diverses rutes; església parroquial de Sant Pere, acabada de construir a mitjan segle XIX; casa de la vila, del segle XVII.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniali, Ruberts i Jornets, i les caseries de Cascanar i Sonarrossa.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Associació Fotogràfica

Selva de Mallorca (Mallorca Raiguer)

15 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 48,72 km2, 204 m alt, 3.890 hab (2015)

Situat a l’interior i al sector nord de l’illa, accidentat per la serra de Tramuntana, en la zona de transició amb es Pla, al nord-est de Palma de Mallorca.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb gran predomini del secà sobre el regadiu; el conreu més estès és el d’ametllers, seguit en importància pel d’oliveres, de garrofers i de cereals. Ramaderia de llana. Pedreres de calcària i mines de lignit. Activitat industrial escassa (fabricació de calçat i de materials per a la construcció). Pren importància el sector turístic. Àrea comercial d’Inca.

La vila, d’origen islàmic (Xílvar), és dividida tradicionalment en els barris de Camarata, Vilella i es Puig; església parroquial de Sant Llorenç, de base gòtica.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniamar, Caimari i Moscari, i el llogaret de Binibona.

Enllaç web: Ajuntament

Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana *

2 Respostes

Veure> Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana  (revista bilingüe mallorquina, 1885- ).

Burguesa, serra de na -Mallorca-

4 Respostes

(Calvià / Palma de Mallorca, Mallorca)

Alineació muntanyosa, de direcció sud-oest – nord-est, entre els dos termes. Culmina al puig Gros de Bendinat (485 m alt).

Hi foren lliurades les primeres batalles entre Jaume I el Conqueridor i els musulmans de l’illa.

Santanyí (Mallorca Migjorn)

44 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 124,86 km2, 62 m alt, 11.316 hab (2015)

Situat a l’extrem sud-est de l’illa (cap de ses Salines), a les serres de Llevant, que n’accidenten el litoral, ben articulat (cales de Santanyí, d’Or, Mondragó, Figuera, Llombarda i Portopetre i cap des Moro).

Hi predominen els conreus de secà (ametllers i cereals) sobre els de regadiu (hortalisses i fruiters). Ramaderia (bovina, ovina i porcina). Aviram. Pesca, com més va més important. Pedreres. Indústries alimentàries, de la fusta i de la ceràmica i el vidre. Turisme (amb urbanitzacions i establiments hotelers a les diverses cales).

La ciutat durant l’època islàmica, era una alqueria. Però realment fou fundada com a tal l’any 1300, pel rei Jaume II de Mallorca, en les terres que havien estat atorgades a Nunyo Sanç a l’època de la conquesta. Església parroquial de Sant Andreu (segles XVIII-XIX). Església gòtica del Roser.

El municipi comprèn, a més, els pobles de s’Alqueria Blanca, es Llombards i Calonge i el veïnat de la Costa.

Enllaços web: Ajuntament – Institut

Santa Maria del Camí (Mallorca Raiguer)

20 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 37,93 km2, 132 m alt, 6.685 hab (2015)

Situat al sector nord-oest i a l’interior de l’illa, al peu d’un terreny muntanyós accidentat per la serra de Tramuntana, al nord de Palma de Mallorca.

La principal activitat econòmica és l’agricultura (es conrea bona part del terme municipal); hi predomina el secà sobre el regadiu; el conreu més estès és el d’ametllers, seguit dels cereals i els fruiters (figueres). Indústria tèxtil, de materials de la construcció i alimentària (influïdes per la proximitat de Palma de Mallorca, a l’àrea comercial de la qual pertany).

La vila és un típic poble-camí allargassat, de cases baixes. L’església parroquial de Santa Maria és un notable edifici barroc acabat el 1718.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Terrades, i entre les diverses possessions, la de son Montserrat (residència de Tomàs Forteza).

Enllaços web: Ajuntament – Institut – Col·legi Ramon Llull – Escola Melcior Rosselló – Factoria de So

Santa Margalida (Mallorca Pla)

22 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 86,51 km2, 113 m alt, 11.672 hab (2015)

Situat al nord de l’illa, al sector nord-est des Pla, al litoral de la badia d’Alcúdia, al sud de l’albufera del mateix nom.

L’agricultura és l’activitat econòmica bàsica (es conrea gran part del territori municipal). Predomini absolut del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits dels conreus arborescents (garrofers i ametllers). Ramaderia (bestiar boví i oví). Aviram. Pedreres de marès. Escassa activitat industrial: indústria alimentària (licors i conserves vegetals), de materials de la construcció i derivada de la fusta. També hi té una certa importància el turisme, amb nombrosos establiments hotelers i allotjaments, especialment a Can Picafort, al centre de la badia d’Alcúdia, i Son Serra de Marina. Forma part de l’àrea comercial de Palma de Mallorca. Població en ascens.

La vila és situada en un encreuament de camins entre es Raiguer i les serres de Llevant i sorgí al voltant de la parròquia de Santa Margalida, que conserva un notable retaule gòtic de la fi del segle XIII.

A Can Picafort, necròpoli talaiòtica de son Real.

Fou el centre de la cavalleria i baronia de Santa Margalida i d’Hero.

Enllaç web: Ajuntament