(Manacor, Mallorca Llevant, 1973 – )
Escola pública creada per l’ajuntament. Té la missió fundacional de fomentar, practicar i ensenyar gratuïtament la llengua catalana i la cultura autòctona.
La seva activitat depèn d’un patronat presidit pel batlle i format per membres que representen el consistori, les institucions, entitats culturals i econòmiques d’àmbit balear, i cíviques, veïnals, culturals, docents i dels mitjans informatius de Manacor.
Enllaç web: Escola de Mallorquí
Promontori (99 m alt) de la costa de l’illa de Cabrera, a l’extrem sud-oest.
Hi ha el far de l’Ensiola, de segon ordre, amb una estació climatològica.
Cap de la costa meridional de l’illa, límit oriental de la badia de Palma.
El 1597 fou construïda prop seu una torre de defensa.
Possessió, al sud de la ciutat. L’edifici és una notable casa fortificada, amb elements gòtics (segle XIV), coneguda antigament per torre de Mossèn Pere de Santjoan.
El nom actual prové del segle XVII, quan el jesuïta Hug Berard i Oms la cedí al seu orde.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Vall, al sud del terme, entre la penya Mascorda i s’Era des Moro, drenada pel torrent de can Roig.
Al centre hi ha la gran possessió de ca n’Eixartell.
(o d’Ervissa) Punta sorrenca de la costa sud-oest de l’illa, davant l’illa de Toro.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa occidental, al nord d’es Port d’Andratx.
Barri de Portocolom. Format vers el 1880 al voltant de l’antiga duana (1855), a l’oest del port.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Illa, prop de la costa sud-oest de Mallorca, prolongació de la serra de Tramuntana.
Relleu accidentat i costa abrupta i espadada a la banda occidental que contrasta amb la costa que mira a Mallorca, més suau i amb algunes cales (cala Lledó).
Aigües molt profundes, especialment al cap de Llebeig.
(o del Drach) Grup de coves d’origen càrstic, situades prop de la costa, als estreps de la serra de Llevant, a 1 km de Portocristo.
De grans dimensions i amb abundants estalactites i estalagmites, amb 1 km de longitud, format per diverses sales excavades en una zona de terrasses calcàries, en un terreny miocènic; presenten un conjunt d’estanys, un dels quals, el Martel (177 m de longitud), és navegable.
Explorades des del 1878, la primera exploració científica fou feta el 1896 per E. A. Martel, amb el patrocini de l’arxiduc Lluís Salvador, foren il·luminades (1934) per Carles Buigas.
Són actualment un centre important d’atracció turística.
Dades dels Països Catalans 