Veure> Cala Figuera (caseriu i centre turístic).
Figuera, cala * -Santanyí-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Mallorca
Figuera, cala -Pollença-
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa, a la península de Formentor, al fons d’una gran badia oberta entre el cap de Catalunya i la punta d’en Tomàs.
Figuera, cala -Calvià-
Cala de la costa meridional, limitada al sud pel cap de cala Figuera, promontori que constitueix l’extrem occidental de la badia de Palma i que és coronat per la torre de cala Figuera (del 1580) i per un far.
Fesa, roca -Mallorca-
Cap de la costa, entre la Cala Santanyí i el caló de n’Estrany.
És coronat per l’antiga torre Nova o torre Fesa.
Ferrutxelles, font de
Font que neix a son Reus de Randa i abasta d’aigua Llucmajor; fou concedida a la vila per Jaume II de Mallorca.
Ferrutx, cruis de cap de -jaciment-
Jaciment paleontològic. Proper a la població. El material fossilífer apareix en una bretxa damunt d’un sòcol de calcàries triàsiques.
En aquest jaciment es descriviren per primer cop les restes del bòvid endèmic Miotragus antiquus del Pliocè superior, el qual és un nou estadi evolutiu entre les espècies M. pepgonellae, la més primitiva del Pliocè inferior, i M. kopperi, del Pleistocè inferior.
Ferrutx -serra-
Antiga alqueria i devesa, a l’extrem nord de la península d’Artà, límit est de la badia d’Alcúdia.
El cim del cap de Ferrutx, sa talaia Moreia, té 562 m d’alt, i s’integra a la serra de Ferrutx, la qual s’estén paral·lela a la costa en direcció sud-oest – nord-est, i assenyala l’inici de les serres de Llevant, enllaçant amb la d’Artà.
Ferrera, cala -Felanitx-
Cala profunda i ramificada, de la costa oriental de l’illa, al límit amb el terme de Santanyí.
A la seva entrada hi ha l’illot residual dit es Faralló.
Ferrera, cala -Fornalutx-
(Fornalutx, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa septentrional. És anomenada també, port de Fornalutx.
Ferrandell, son
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Emplaçament pre-talaiòtic, amb ceràmica campaniforme abundant. Consisteix en un recinte tancat que ocupa 3.600 m2, on es localitzen cabanes i una conducció d’aigua de més de 70 m de llargada. Fora del recinte també foren construïdes cabanes i una cisterna.
La vida del poble s’inicià entorn del 2000 aC i fou abandonat abans del 1200 aC. És el primer poblat pre-talaiòtic a l’aire lliure localitzat a l’illa de Mallorca.
W. Waldren en fou el descobridor i l’excavador. Les excavacions foren iniciades el 1979.
Dades dels Països Catalans 