cala Mitjana (Felanitx, Mallorca Migjorn) Cala de la costa, entre cala sa Nau i cala Ferrera.
cala Mitjana (Artà, Mallorca Llevant) Cala de la costa, prop el límit amb el terme de Capdepera, a ponent de cala Torta.
cala Mitjana (Ferreries, Menorca) Cala de la costa meridional, a llevant de la de Santagaldana.
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Possessió. Ramon Llull hi fundà (1276) un col·legi de missions i el 1485 s’hi publicà el primer llibre imprès a Mallorca.
Fou adquirida i restaurada (1872) per l’arxiduc Lluís Salvador, que la convertí en el seu refugi fins al 1913, i hi féu construir diversos camins i miradors. Hi reuní una important col·lecció de ceràmiques i mobles de Mallorca, restaurant-hi el record de Ramon Llull.
(Selva de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Veure> Binibona (llogaret).
(Son Cervera, Mallorca Llevant)
Veure> Cala Millor (urbanització i caseriu).
Urbanització turística, a la costa septentrional de la península d’Artà, vora l’extensa platja de sa Mesquida, oberta a l’oest del cap des Freu, l’únic de Mallorca on hi ha veritables dunes.
L’activitat turística hi fou iniciada el 1956 amb la instal·lació d’un càmping.
(l’Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Cap de la costa, a la península del cap des Pinar, al sud d’aquest cap.
(Illes Balears)
Braç del mar Balear, entre Mallorca i Menorca.
No ateny enlloc els 200 m de profunditat, i la seva amplària mínima, entre el cap d’Artrutx (Menorca) i el des Freu (Mallorca), és d’uns 40 km.
Cala de la costa, situada al sud de Portocristo, vora la cala Anguila.
(Santa Maria del Camí, Mallorca Raiguer)
Antiga cavalleria, origen del poble.
Antiga torre de defensa, a la costa septentrional, al nord de cala Matzocs, dita també torre Nova d’Albarca, de sa Falconera o de Sant Ferran d’Albarca.
Fou construïda el 1751.
Dades dels Països Catalans 