Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Montserrat, son -Mallorca-

(Santa Maria del Camí, Mallorca Raiguer)

(o çon Montserrat)  Possessió, a l’oest de la vila, que era propietat del poeta Tomàs Forteza i fou centre de reunió dels escriptors mallorquins de la Renaixença.

Montornès, torre de * -Mallorca-

(Sineu, Mallorca Pla)

Veure> sa Torre de Montornès  (possessió).

Monti-sion de Porreres

(Porreres, Mallorca Pla)

Col·legi rural. Sorgit el segle XVI entorn de l’oratori de la Mare de Déu de Monti-sion, fundat el 1498.

Era regit per un clergue o dos i dotat pels jurats del regne de Mallorca, i, a partir del segle XVIII, per l’ajuntament de Porreres.

Bàsicament hi ensenyaven gramàtica i arribà a tenir uns dos-cents alumnes.

Fou suprimit el 1835.

Montdragó, cala *

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Veure> Mondragó  (espai natural).

Monnàber

(Fornalutx, Mallorca Tramuntana)

Possessió, al nord-est de la vila, al vessant occidental de la serra de Torrelles, al límit amb el municipi d’Escorca.

Mondragó

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Espai natural protegit de l’illa, que comprèn el litoral entre sa Barca Trencada i la punta des Nius de s’Àguila, a més dels barrancs que formen les cales de s’Amarador i d’en Reieta.

El 1992 fou declarat parc natural.

Enllaç web:Parc Natural de Mondragó

Moncaira

(Fornalutx, Mallorca Tramuntana)

Possessió, al nord de la vila. Al vessant meridional de la muntanya de Moncaira (840 m alt), límit amb el terme d’Escorca.

Moltona, na

(ses Salines, Mallorca Migjorn)

Illot proper a la costa, davant la platja de ses Roquetes.

Moltó, cala

(Capdepera, Mallorca Llevant)

Cala de la costa, al nord de la punta de Capdepera, separada per la cala de s’Agulla del cap de s’Agulla.

Dóna nom a la possessió de Cala Moltó.

Molinar, es -Mallorca-

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Barri, vora la mar, a llevant del nucli urbà, al voltant des Portitxol. Comprèn les agrupacions de cases de can Pere Antoni, es Portitxol, es Primer Molinar, es Rotlet, es Segon Molinar i ses Figueres Baixes.

El barri sorgí a mitjan segle XIX prop dels molins fariners existents en aquest sector de la vila (gairebé desapareguts del tot). L’iniciaren el nucli de cases de pescadors i d’esbarjo des Portitxol, la urbanització des Primer Molinar i unes quantes guinguetes, entre les quals foren famoses Davall Terra i can Pere Antoni. La construcció de fàbriques de gas i d’electricitat i de la carretera de Llucmajor desfigurà el caràcter del barri.

La primitiva capella del Remei, fundada el 1850, esdevingué vicaria el 1890 i, construïda una nova església el 1928, fou creada el 1934 la parròquia des Molinar. Al final del segle XVIII, quan l’indret encara era despoblat, s’hi establí una ermita de Sant Onofre (o de Sant Nofre).

A llevant des Portitxolet, a la raconada d’en Rigo, hi ha les instal·lacions del Club Marítim de Llevant.