Una de les dues grans platges del nucli de Peguera.
Palmira, platja de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Mallorca
Palmer, marquesat des
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria, al noble mallorquí Guillem Abrí-Descatllar i Serralta (mort el 1719), senyor de la Bossa d’Or i de la cavalleria des Palmer i cavaller d’Alcántara, únic titular fins que el 1817 fou creat de nou a favor del seu besnét Jordi Abri-Descatllar i Santandreu, mort el 1850 (Guillem Descatllar i d’Olesa). Continua en la mateixa família.
L’alqueria o cavalleria des Palmer fou comprada el 1408 per Pere Descatllar (mort vers el 1414) a Jaume Morell, batlle de Mallorca, el qual l’havia comprada el 1406. Originàriament havia estat concedida el 1310 al mestre Jaume de Valaicis.
Palmer, es
Possessió i caseria, al sud de la vila, prop del balneari des Banys de Sant Joan. Hi havia hagut un baixador del ferrocarril de Palma a Santanyí.
La possessió fou el centre del marquesat des Palmer.
Palma Nova -urbanització-
(o Palmanova) Urbanització i nucli turístic, estesa al sector de ponent de la badia de Palma, al voltant de la platja de Palma Nova, al nord de la punta de sa Porrassa. Hi ha nombrosos hotels, restaurants i cases d’estiueig.
En gran part formava part de la possessió de ses Planes. La primera urbanització fou dirigida per Josep Goday.
Palma, badia de
(Mallorca)
Badia de la costa sud de l’illa, al fons de la qual hi ha Palma de Mallorca. La seva boca, entre els caps de Cala Figuera i Enderrocat, té 13 milles d’amplària, i la profundidat oscil·la entre els 8 i els 9 m al port de Palma i 50 m a la boca. És oberta als vents procedents del sud i del sud-est.
El litoral és un centre d’atracció turística ben conegut a escala internacional, amb les platges baixes (platja de Palma) o de cales i roques (caps Falcó i Enderrocat) i amb alguns illots (ses Illetes).
Les costes baixes foren esmaltades de maresmes fins que a mitjan segle XIX, un neerlandès va aconseguir de dessecar-les amb molins de vent (barri actual des Molinar), que posteriorment serviren per a l’extracció d’aigua que originà l’horta de Palma o Es Prat de Sant Jordi.
Far a la punta de Cala Figuera, i al cap Blanc, al litoral oposat i ja fora de la badia. Tota aquesta zona presenta una forta concentració hotelera.
Palma, aeroport de *
Veure> aeroport de Son Sant Joan (principal aeroport de les Illes Balears).
Pal, el -Mallorca-
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cim culminant (423 m alt) de la península de Formentor.
Païsses, ses
(o ses Pallisses) Poblat prehistòric de la cultura talaiòtica, a 1 km de la vila. És emmarcat per un recinte de muralles, a la part més visible del qual hi ha una porta monumental, un talaiot a la part del centre edificat com a torre de defensa del conjunt i les cases.
Fou excavat parcialment els anys 1950 per una missió italiana dirigida per l’arqueòleg sard Giovanni Lilliu, treball que serví a l’autor per a establir un assaig de divisió cronològica de la cultura talaiòtica.
Ortigues, cala de ses
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa, a ponent de la punta de sa Foradada.
Orient, baronia d’
(Mallorca, segle XIV – )
(o cavalleria d’Orient) Títol concedit el 1323 pel rei Sanç de Mallorca al cavaller Assalit de Galiana, que el 1343 fou alcaid del castell d’Alaró per Jaume III i el defensà fins que hagué de retre’l a Pere III de Catalunya.
Aquesta jurisdicció comprenia els llocs d’Orient, Lluc i Honor amb la jurisdicció menor.
El 1432 passà per compra als Llucos, el 1442 als Numís i, després, als Santpons, Togores, Verí i Ferrandell.
Dades dels Països Catalans 