(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Veure> Gatamoix (possessió).
Sant Lluís, colònia de * -Mallorca-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Mallorca
Sant Llorenç de sa Calobra
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Església, situada al nord del terme, vora la costa, al coll de Sant Llorenç (250 m alt), entre la mola de can Termes (461 m) i els contraforts de la serra de Narius, dominant, a llevant, la vall de sa Calobra i, a ponent, la de Tuent, antics llogarets als quals servia per als actes religiosos.
Consta la seva existència el 1322, però és contemporània a les altres esglésies bastides pels repobladors del segle XIII.
Sant Josep del Terme *
Veure> s’Indioteria (barri i antiga caseria).
Sant Josep de la Palomera, vall de
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
(o d’Andratx o de s’Arracó) Vall, al nord de l’antic terme de la Palomera, dins la parròquia de s’Arracó, vora la costa, on s’instal·là, el 1830, la casa monàstica de la Trapa.
Sant Jordi, torrent de
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Curs d’aigua intermitent, que neix a l’oest del terme, a la Cuculla de Fartàritx, i el travessa d’oest a est, i passa per l’indret on hi havia l’antiga església de Sant Jordi.
La seva vall, aigua amunt de la vila, s’anomena vall d’en Marc; i aigua avall, la vall de Santuïri. Desemboca al centre de la badia de Pollença, vora la possessió de Llanaira.
Sant Jordi, colònia de -Mallorca-
(ses Salines, Mallorca Migjorn)
(o es Port de Campos) Poble, situat al voltant de la cala Galiota, prop del límit amb el de Campos, a la costa meridional de l’illa, damunt el promontori de sa Puntassa, que es destaca entre la cala Galiota i el port de Campos.
En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa (dita torre del port de Campos, enderrocada al començament del segle XX), fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879; però la població no acabà de formar-se fins entrat el segle XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme.
Al nord del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal; l’oratori de les salines i les capelles de diverses possessions foren utilitzats com a església de la colònia; però amb la fundació (1924) i construcció (1926) del convent de frares franciscans, tingué ja una església dins el nucli urbà; una nova església fou erigida el 1945.
El port fou reformat el 1950 amb la unió de l’illot des Frares a la costa amb un pont i amb la construcció d’una escullera.
Sant Jordi -Palma de Mallorca-
Poble, situat al nord-est del terme, en un extrem del fèrtil pla de Sant Jordi, l’antic prat de Sant Jordi, que s’estenia entre els turons de Marratxí i de Sant Jordi fins a la ciutat i la mar i que fou dessecat a partir del 1849.
Havia pertangut a la baronia del Bisbes de Barcelona des de la conquesta catalana fins al 1314, que fou venut i formà part de la possessió de ses Arnaldes.
Damunt el turó de Sant Jordi hi havia una església (testimoniada el 1451), dependent de la parròquia de Santa Eulària de Palma, i un petit nucli de cases; el 1863 començà a tenir culte regular. El 1887 esdevingué vicaria in capite i el 1934 fou erigida en parròquia i s’inicià la construcció d’una nova església; s’Aranjassa i sa Casablanca formen part de la seva demarcació.
Sant Joan de la Fontsanta, balneari de *
Veure> es Banys de Sant Joan (balneari).
Sant Jeroni de Mallorca
Convent de monges jerònimes, situat a la part de llevant de la ciutat, entre l’antiga porta del Camp o de Santa Fe i la fortalesa dels templers.
Fou erigit el 1485, per Maria Anna Bosquets, a l’indret d’un antic beguinatge (1330), transformat en convent de terciàries franciscanes de Santa Elisabet, i per això se’n digué convent de Sant Jeroni i de Santa Elisabet. Tingué un ràpid creixement, i el 1530 set monges d’aquest convent anaren a fundar el de Santa Magdalena del Puig d’Inca.
L’església fou edificada entre la fi del segle XV i el començament del XVI, amb una ampla nau de voltes apuntades i arcs daurats amb un antic teginat. El convent, a despit de les modificacions sofertes al llarg del temps, guarda molts elements dels primers temps.
Sant Honorat -Mallorca-
Ermita del puig de Randa, situada prop d’un precipici al seu vessant meridional.
Fou edificada entre el 1394 i el 1397 per a servei dels ermitans, en especial Arnau Desbrull i Mateu Catllar, que feia anys que hi feien vida eremítica. Es reedificà entre el 1654 i el 1661, quan ja no hi residien ermitans.
El 1763 s’hi establí la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, que residí al lloc fins a la fi del segle XIX. El 1890 fou cedida a Joaquim Rosselló i Ferrà, que hi fundà la congregació de missioners dels Sagrats Cors. El 1962 l’església i la seva residència foren ampliades i reformades.
Dades dels Països Catalans 