Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Sant Salvador de Felanitx

2 Respostes

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Santuari (509 m alt), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, al sud-est de la ciutat, al cim del puig de Sant Salvador de Felanitx, un dels cims del sector meridional de les serres de Llevant.

Consta ja amb aquest nom el 1348, en què fou autoritzada a la vila de Felanitx pel rei Pere III de Catalunya, senyor alodial de la muntanya, la construcció de la capella, probablement per tal de protegir la població de la pesta, que tanta mortaldat havia produït aquell any.

El retaule de pedra, fet per a l’altar major de la primitiva capella, amb tota la història de la passió de la imatge del Crist de Berit, és obra del segle XV; en la nova església, construïda del 1707 al 1716, el retaule presideix una capella lateral.

Decaiguda la devoció al Crist de Berit, l’altar major del nou santuari, amb un retaule de l’escultor valencià Pere Codonyer, fou dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, imatge trobada segons la tradició, la veneració de la qual era ja preponderant des de mitjan segle XVI. La confraria de la Mare de Déu de Sant Salvador era ja constituïda el 1601.

L’actual hostatgeria és obra, en gran part, del segle XVIII. El 1824 s’establí al santuari una comunitat d’ermitans, que hi residí fins el 1851; el 1891 hi retornaren els ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.

La imatge de la Mare de Déu fou coronada solemnement el 1934, any en què fou inaugurat un enorme monument a Crist Rei (37 m d’alçària), construït vora el santuari (alhora que Mallorca era consagrada al Sagrat Cor de Jesús), sota el qual s’obre la cripta on hi ha l’antic retaule major del santuari, que presideix l’antiga imatge de pedra de la Mare de Déu de l’Esperança (actualment del Roser).

Sant Salvador d’Artà

2 Respostes

(Artà, Mallorca Llevant)

(o de s’Almudaina d’Artà)  Santuari, dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, patrona de la vila, que s’alça al nord mateix del nucli urbà, dins el recinte emmurallat de s’Almudaina d’Artà, al cim del puig de Sant Salvador de s’Almudaina d’Artà.

Ja el 1282 consta l’existència de culte a sant Salvador dins la fortificació, i de mitjan segle XIV són les primeres notícies de l’església. Havent servit s’Almudaina d’Artà d’hospital durant la terrible pesta del 1820, fou cremat tot el que contenia aquella fortificació, excepte la imatge de la Mare de Déu, que havia estat custodiada a l’església parroquial.

A partir del 1825 fou construït l’actual santuari, consagrat el 1832.

Sant Pere d’Escorca

2 Respostes

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Antiga església parroquial i centre del municipi, situat vora la possessió d’Escorca, a ponent del monestir de Lluc, actual centre eclesiàstic i administratiu del terme.

Fou una de les primeres parròquies creades a l’illa després de la conquesta.

L’edifici, una de les més interessants esglésies bastides pels repobladors, ha estat restaurat el 1943.

Sant Pere d’Artà, colònia de

3 Respostes

(Artà, Mallorca Llevant)

Nucli de població, situat a la costa, a ponent del cap de Ferrutx.

Fou fundada el 1880 pels propietaris de la possessió de sa Devesa de Ferrutx com a colònia agrícola; hi anaren a viure 108 famílies.

L’oratori de Sant Pere esdevingué el 1927 vicaria in capite.

Sant Nofre -Mallorca-

Deixa un comentari

(Sant Joan de Sineu, Mallorca Pla)

Ermita, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sineu, prop del cim del puig de Sant Nofre (255 m alt).

És esmentada ja el 1400, i el 1414 consta ja que hi residia un ermità.

Sant Miquel de Montuïri

Deixa un comentari

(Montuïri, Mallorca Pla)

Eremitori (259 m alt), a l’est de la vila, al cim del puig de Sant Miquel (o puig des Bous), on es venera la Mare de Déu de la Bona Pau, esmentada ja al segle XVI (hom ha suposat que fou la primera església de l’extens terme musulmà de Montuïri després de la conquesta cristiana).

Hi hagué ermitans fins a la fi del segle XIX.

Sant Miquel de Campanet

2 Respostes

(Campanet, Mallorca Raiguer)

Església, al nord del terme, al raiguer de la serra de Tramuntana.

És una petita i rústega església gòtica, del segle XIV, amb coberta de fusta, que fou parròquia del terme de Campanet, traslladada el 1425 al nou nucli de Campanet, l’actual vila. Conserva un interessant retaule gòtic de Sant Miquel.

Sant Miquel * -Mallorca-

Deixa un comentari

(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)

Veure> Son Carrió  (poble).

Sant Martí de la Cova

Deixa un comentari

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Antiga església, al sud de la ciutat, vora l’albufera d’Alcúdia. Fou bastida aprofitant una cova oberta al vessant del puig de Sant Martí, dita cova de Sant Martí o de son Sant Martí.

Malgrat que la tradició la fa d’origen pre-islàmic, els elements arquitectònics i escultòrics conservats no són més antics dels segles XIII o XIV. L’església és esmentada ja el 1268.

Arruïnada des del 1827, fou restaurada el 1956 (el 1886 ho havia intentat ja, infructuosament, la Societat Arqueològica Lul·liana).

Sant Martí d’Alenzell

2 Respostes

(Vilafranca de Bonany, Mallorca Pla)

(o Sant Martí)  Possessió, al sud i a poca distància de la vila, camí d’Alenzell, una altra possessió del terme.

Sant Martí d’Alenzell ja és anomenat així en el repartiment de Mallorca, el 1232, i consta com a alqueria del terme de Petra; fou donada a Ramon Laclusa, però després fou adquirida, amb altres de veïnes, pels templers.

Després de l’extinció de l’orde dels templers (1312), passà als hospitalers, però, reintegrada el 1314 al poder reial, la cavalleria d’Alenzell fou atorgada a Pau Sureda, i el 1391 Pau Sureda i Moià, veguer forà de Mallorca, comprà l’honor de Sant Martí d’Alenzell, origen de la baronia de Sant Martí d’Alenzell, i els seus descendents es cognomenaren Sureda de Santmartí i tingueren el marquesat de Vilafranca.

Dins el seu territori es formà un nucli urbà que donà lloc, el 1620, a la vila de Vilafranca de Bonany, inicialment Vilafranca de Sant Martí.