(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Vall (140 m alt), a llevant de la vila, entre el puig de Santuïri i la mar, drenada pel torrent de Sant Jordi.
Santuïri, vall de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Mallorca
Santueri, castell de
Castell, al cim escarpat del puig de Santueri (402 m), dins el sector meridional de les serres de Llevant, al sud-est de la ciutat, al sud mateix del puig de Sant Salvador. El recinte té una forma triangular, és format per un mur (encara emmerletat en molts dels seus trams) flanquejat per torres. La torre mestra és de planta circular.
La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunyó Sanç I de Rosselló-Cerdanya; aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa.
El 1241 el castell retornà al rei; la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca. El 1316 s’inicià una nova construcció que substituí l’edificació d’època musulmana.
La guarnició es rendí a Pere III de Catalunya el 1343, malgrat la sol·licitud de Jaume III de Mallorca que resistís fins al seu retorn a l’illa; durant la guerra de les Germanies resistí molts mesos de setge dels agermanats.
Hom creu que hi estigué pres, en 1459-60, el príncep Carles de Viana, fill de Joan II el Sense Fe. El darrer castellà del castell fou nomenat el 1656; l’estat el vengué el 1811.
Santanyí, cala *
Veure> Cala Santanyí (caseriu i centre d’estiueig).
Santa Ponça
Poble i urbanització, al litoral, a l’extrem sud-oest de la serra de Tramuntana. Situada al sud del cap del municipi. Ha esdevingut un nucli turístic.
Vora la cala, Jaume I de Catalunya, el 1229, inicià la conquesta de Mallorca.
Santa Maria de Rubines *
(Mallorca)
Antic nom de la vila i municipi de Binissalem.
Santa Maria de Bellver -Mallorca-
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Antiga parròquia, fundada, probablement, el 1236 pel paborde de Tarragona Ferrer Pallarès a l’indret de l’antiga alqueria, d’època musulmana, anomenada Bellver arran de la conquesta.
És probable que la primitiva església fos a l’actual administrativament el 1892 i eclesiàsticament el 1913.
Santa Maria d’Artà *
Veure> Bellpuig (priorat premonstratenc).
Santa Magdalena del Puig
(o Santa Magdalena d’Inca) Santuari, situat al puig d’Inca, prop de la ciutat. L’actual església fou erigida al segle XVI i renovada en moltes ocasions; és envoltada d’un casal que fou convent, residència de donats i escola.
Existia ja a la fi del segle XIII; el 1308 era regit per un donat, i així continuà fins el 1402, que s’hi establí una comunitat femenina, que hi subsistí pocs anys. Vers el 1490 s’hi instal·là una comunitat de clarisses urbanianes, que fou reemplaçada per jerònimes el 1530. La nova comunitat hi residí només quatre anys.
Després la casa de l’ermità es destinà exclusivament a col·legi, funció que ja tenia el 1494 quan hi residien, en una part de l’edificació, les clarisses urbanianes. L’escola era regentada per un sacerdot, que era a la vegada custodi de la capella i tenia mestres seglars que ensenyaven humanitats.
Funcionà fins al principi del segle XVIII, època en què l’ermita tornà a ésser regentada per donats sota la cura dels consellers i rectors d’Inca. Finalment el 1931 s’hi establí un grup d’ermitans de la congregació diocesana de Sant Pau i Sant Antoni.
És lloc de devoció ancestral dels habitants d’Inca, fins al punt que el 1434 el bisbe de Mallorca decretà festa de precepte per a Inca la diada de Santa Magdalena, que hom acudia en massa a l’ermita.
Santa Llúcia de Mancor
(Mancor de la Vall, Mallorca Raiguer)
Santuari, al nord de la vila, dominant la vall.
L’església, esmentada ja el 1275, és una de les més antigues de l’illa. El 1603 fou donada al municipi de Selva de Mallorca; durant alguns any hi hagué ermitans.
Fins el 1925, any de la segregació de Mancor, tingué lloc un pelegrinatge anual del poble de Selva en compliment d’una promesa feta pels jurats.
Santa Llúcia de Manacor
Antiga ermita, al sud de la ciutat, al cim del puig de Santa Llúcia, anomenat així d’antic.
El 1652 ja hi havia una casa on els jurats volien establir una escola de gramàtica; del 1750 al 1773 s’hi establiren els ermitans de Sant Pau (que li donaren el nom d’ermita de la Concepció).
Dades dels Països Catalans 