Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Son Bonet, aeroport de

1 Resposta

(Marratxí, Mallorca Raiguer)

Aeròdrom, situat al nord-oest des Pont d’Inca i al nord-est des Pla de Na Tesa.

L’any 1901 l’exèrcit espanyol cedí a l’ajuntament de Palma els terrenys que ocupaven les murades en canvi d’una finca de 32 ha que posseïa dins el terme de Marratxí. Afectat al tràfic civil, esdevingué l’aeroport de Mallorca ja abans del 1936 i amb un desenvolupament accelerat en el període 1939-59.

Substituït en la darrera data per l’aeroport de Son Sant Joan, ha esdevingut la seu de l’Aeroclub de les Balears. El 2008 hi operaven, a part del Real Aeroclub de Mallorca, escoles de pilots i d’helicòpters.

Sometimes, es

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Barri residencial, a la costa, entre Can Pastilla i s’Arenal.

Solleric

6 Respostes

(Alaró, Mallorca Raiguer)

Possessió, just al límit amb el terme de Sóller, al vessant del sud-est de la serra de Tramuntana (puig de l’Ofre, 1.191 m alt).

A la capçalera del torrent de Solleric, curs d’aigua intermitent format a Solleric per la unió de diversos torrents i que, després de passar prop d’Alaró, Consell, Biniali (per aixó és nomenat també torrent de Biniali), Sencelles i Costitx, s’uneix al torrent de Rafalgarcés dins el terme d’Inca.

La casa en època musulmana era anomenada Xular. Fou el centre del marquesat de Solleric.

Sóller, marquesat de

Deixa un comentari

(Mallorca, segle XIX – )

Títol concedit el 1878 a Modesta Menéndez y Goicuria, vídua del brigadier José Laureano Sanz y Posse, en atenció als fets militars d’aquest.

Continua en els Sanz.

Sóller, l’Horta de

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca Tramuntana)

Poble, situat al nord de la ciutat, al camí des Port de Sóller, al llarg del sector agrícola de la vall del torrent Major.

L’església de Sant Josep fou bastida en 1917-23 i erigida en parròquia el 1937.

Sóller, coll de

Deixa un comentari

(Bunyola, Mallorca Tramuntana)

Depressió de la serra d’Alfàbia, per on passa la carretera de Palma a Sóller.

Sóller -setmanari-

2 Respostes

(Sóller, Mallorca, 11 juliol 1885 – )

Setmanari. Fundat i dirigit per Joan Marquès i Arbona. D’excel·lent presentació tipogràfica, en la seva secció De l’agre de la terra, en català, aglutinà pràcticament tots els escriptors mallorquins. En morir el fundador el 1955, el seguí com a director el seu fill Miquel Marquès i Coll.

El 1973 Pere Antoni Serra i Bauzà n’adquirí la propietat. Foren particularment remarcables els números extraordinaris amb què celebrà les noces d’or el 1935 i les de diamant el 1960.

Enllaç web: Setmanari Sóller

Soledat de Foraporta, la

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, Mallorca)

(o s’Hort des Ca)  Barri, a llevant de la ciutat, al llarg de la carretera de Manacor, vora la bifurcació de la de Sineu.

En aquest indret, a l’antic lloc de can Blau, fou construïda l’església de la Mare de Déu de la Soledat (la imatge desaparegué el 1835) per una comunitat de mínims que fundaren el 1582, de manera estable, el primer convent mallorquí de l’orde, després de diversos intents (entre els quals, a Sant Nicolau de Portopí); traslladats el 1585 a l’interior de la ciutat, hi retornaren el 1596 i hi restaren fins el 1682, que es traslladaren, definitivament, a Santa Maria del Camí, on fundaren un convent amb la mateixa advocació.

L’església esdevingué filial de la parròquia de Santa Eulària de Mallorca i estigué al servei del barri que s’anà formant al seu entorn com a conseqüència de la parcel·lació de diversos horts: de l’hort des Ca (que donà nom al barri), de l’hort des Colomeret (més tardana) i de l’hort de s’Hostalet (a partir del 1883). A partir del 1884 s’inicià la construcció de la nova església, que el 1911 esdevenia parroquial. La urbanització s’inicià el 1891.

És, actualment, un barri industrial (ja el 1851 s’hi establí la fàbrica de teixits dita can Ribes), amb empreses de fusteria, sabateria i producció de cautxú.

So N’Espanyolet

1 Resposta

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Barri, situat a ponent del nucli urbà, més enllà del barri de Santa Catalina, anomenat també Ça n’Espanyolet. Formà, juntament amb el barri de Son Cotoneret, la parròquia de l’Assumpció de Maria.

L’església, construïda el 1953 i dedicada a sant Gaietà, fou cedida, des del començament, als teatins.

So N’Armadans

4 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Barri, a ponent de la ciutat, als vessants orientals del turó de Bellver, damunt el port, entre el torrent de Sant Magí (que separa el barri dels de Son Cotoneret i Santa Catalina) i el comellar de s’Aigo Dolça (límit amb el barri del Terreno). El sector més pròxim al port duu el nom de So N’Alegre.

La urbanització fou promoguda per Lluís Fàbregas i Gelabert i planificada per Eusebi Estades; un nou sector fou urbanitzat per Joan March i Ordinas. El 1938 hi fou creada la parròquia de Santa Teresina. Vora la mar fou construït l’Auditòrium.

És un barri residencial i turístic, amb gran quantitat de població estrangera. Ha donat nom a una revista literària castellana “Papeles de son Armadans”.