Llogaret, al nord del terme, al vessant oriental de la serra d’Oliana. El 1025 fou donat al monestir de Tresponts.
L’església parroquial de Sant Miquel està en mol malt estat.
Llogaret, al nord del terme, al vessant oriental de la serra d’Oliana. El 1025 fou donat al monestir de Tresponts.
L’església parroquial de Sant Miquel està en mol malt estat.
(Rabós d’Empordà, Alt Empordà)
(o Sant Quirze de Colera) Llogaret, situat uns 3 km al sud de l’antic monestir de Colera, centrat per l’església de Sant Quirc.
Fou possessió del mencionat monestir.
Llogaret, al sud-oest de la vila, entre aquesta i Santpedor.
A l’edat mitjana constituí una petita sagrera, amb casal fortificat dependent del castell de Sallent.
L’església és de tradició romànica (segle XIII), modificada el segle XVII.
Llogaret, al terme de Fontllonga, dependent de la parròquia de la Règola, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d’Àger.
Llogaret (1.350 m alt) i santuari, a la vall de Toran, a la dreta del riu de Toran.
Antic terme, al nord del terme, vora el de Puigverd de Lleida.
És esmentat encara el primer terç del segle XIX.
(o Sant Grau) Llogaret i antiga quadra, al nord-est de l’església de Pinós, a la vall de la riera de Matamargó, entre els llocs de Su i de Matamargó.
La seva església és dedicada a sant Grau.
Antic terme, de l’antic municipi de Gurp de la Conca, esmentat el segle XIV.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
Llogaret, al nord-oest del terme, als contraforts de la serra de Comiols, a l’indret d’un antic monestir (Sant Cristòfol de Salinoves) i castell (Salinoves).
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Llogaret, de l’antic municipi d’Anserall, al sector oriental, al camí de Calbinyà a Llirt.