(l’Espunyola, Berguedà)
Petit monestir de la comarca (Sant Salvador de Mata), probablement benedictí, d’història incerta.
L’any 900, el seu abat Sanilà, amb tres comunitaris més, féu consagrar la seva església, de Sant Salvador, pel bisbe Nautigís d’Urgell.
Ha estat identificat amb el santuari de la Mata, a Llinars de l’Aiguadora, i també amb unes ruïnes al nord de l’Espunyola, dins la parròquia de Coforb, als límits amb Castellar del Riu i Corbera.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
(ant: Baiarri) Antic terme, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, entre els barrancs de Llabro i de l’Infern, enfront del monestir de Sant Pere de les Maleses.
Enclavat entre els antics termes d’Hortoneda de la Conca i Baén, al límit amb el Pallars Sobirà.
(Taradell, Osona)
Antic municipi, format per les masies del terme actual, que tingué vida autònoma separada del municipi de Taradell del 1820 al 1831.
Les tensions entre els pagesos i la vila s’havien iniciat ja el 1762.
L’ajuntament es reunia a l’Hostalet del Bolló.
L’audiència de Barcelona ordenà la fusió amb el municipi de la vila el 1831.
(Santa Maria de Corcó, Osona)
Nom que adoptà el consell de pagesos de Santa Maria de Corcó, de Sant Julià de Cabrera i de Sant Martí Sescorts, en unir-se, vers 1818-24, a Sant Martí Sescorts i crear un municipi independent del poble de l’Esquirol.
El recurs fou denegat pel Consell de Castella.
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Antic municipi. Creat per sentència del Consell de Castella el 1826, a causa de les divergències entre els pagesos i la vila de Sant Pere de Torelló.
El 1926 es tornà a fusionar amb el municipi de la vila, juntament amb la Vola i Curull.
L’ajuntament es reunia a les Moles.
(Manlleu, Osona)
Antic municipi, creat vers el 1810 amb les masies del terme de Manlleu i els termes de Vilamirosa i de la quadra de Clavelles.
Des del 1841 hom pressionà l’ajuntament perquè es tornés a unir amb el de Manlleu, i el 1844 ja era feta la fusió.
Assentament ibèric. És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya.
Situat damunt d’una plataforma de poca altitud, durant el segle V aC hi existí un petit assentament fortificat d’uns 10.000 m², que protegia un extens camp de sitges. Aquest habitat fou substituït al segle IV aC per un petit assentament rural (uns 2.000 m²) de traçat regular.
La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l’assentament. A més, s’hi ha documentat un taller metal·lúrgic i una capella dotada d’un altar.
(Marganell, Bages)
Antic castell desaparegut, era sota el monestir de Santa Cecília de Montserrat, al carenar que puja des del bosc de la Calcina vers Sant Jeroni.
Esmentat el 942, fou donat pel comte Sunyer, a instàncies de la seva muller Riquilda, al monestir de Santa Cecília, del qual havia esdevingut un mas el 1330.
(Castellcir, Moianès)
Antic poble i enclavament (9,07 km²), separat del sector principal pel terme de Castellterçol, a la vall mitjana de la riera de Marfà.
Formava municipi independent, a mitjan segle XIX, amb Santa Coloma Sasserra.
L’església parroquial era dedicada a sant Pere.
(Alt Penedès / Baix Penedès)
Antic nom de la zona marítima del Penedès, des del massís del Garraf fins al Gaià.
Dades dels Països Catalans 