Colònia d’estiueig, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, a la carretera que de Monistrol puja al monestir de Montserrat i prop del nou monestir de Sant Benet de Montserrat.
Fins a mitjans del segle XX fou un establiment amb hotel i zona d’estiueig de gent acabalada, fins que va tancar al començament dels 1990.
(Esparreguera, Baix Llobregat)
Antic balneari, a l’esquerra del Llobregat, al congost del Cairat.
Hi ha cinc fonts, que brollen entre 25 i 35º, d’aigües sulfurado-sòdiques amb gas. Porten sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats. S’empren en l’herpes, lupus, escrofulisme i afeccions reumàtiques.
És va tancar el 1958 i actualment és en estat ruïnós.
(els Prats de Rei, Anoia)
Antic i petit monestir de l’orde del Sant Sepulcre, creat, a mig camí de la vila i la Manresana dels Prats, abans del 1222, pel monestir de Santa Anna de Barcelona. Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel.
Nasqué després de resolta la discussió entre l’orde i la vila sobre l’antiga donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol (avui en ruïnes) feta a l’orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126.
Tingué una petita comunitat (tres o quatre membres) regida per un comanador, i ja estava en plena decadència a mitjan segle XIV.
L’església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila.
(Folgueroles, Osona)
Antiga masia. Existia des del segle XII.
El seu nom es relaciona amb la llegenda de Sant Francesc-s’hi-moria, en realitat Sant Francesc Salmunia, que recorda la capella existent no lluny del mas. Es diu que sant Francesc fou retornat amb aigua del pou de vida que dóna nom al mas.
(Barcelona, Barcelonès)
Nom donat al començament del segle XX al sector de l’Eixample, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, urbanitzat a partir del 1868 i conegut actualment per barri de la Sagrada Família.
(Santa Eugènia de Berga, Osona)
(ant: mas Reixac) Antiga masia, anomenada així des del segle XIV, nom que una llegenda relaciona amb uns amors reials amb una pubilla del mas.
El 1472 el rei Joan II signà les paus amb la ciutat de Vic estant allotjat en aquest mas.
(Tortellà, Garrotxa)
Assentament neolític, situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del riu Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l’explotació de recursos molt diversificats (conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera).
S’hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d’ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V mil·lenis aC (neolític antic).
Antic castell, al sector meridional del terme, a ponent del castell de Montagut.
Esmentat ja el 986, pertangué als Cervelló i passà a la branca dels Cervelló, barons de la Llacuna, al començament del segle XIV.
Resta en peu una torre.
(Estamariu, Alt Urgell)
Antic i petit monestir (Sant Vicenç de Pinsent) de filiació benedictina, sota una balma, dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera Nova.
El 967 estava unit al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, que el dotà de nou i féu consagrar la seva església. La comunitat degué ésser sempre reduïda.
El 1008 el comte Ermengol I d’Urgell l’uní al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, del qual depenia encara al segle XIII, però ja sense comunitat i convertit en simple mas.
Queden escasses runes del mas i església, sota la gran balma (o quera), que li donà el nom modern de la Quera Vella.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Antiga quadra, situada als vessants sud-occidentals de la muntanya de Sant Pere Màrtir.
A la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir s’alçava el castell o torre de Picalquers, casa forta que pertangué als Picalquers, els quals la vengueren el 1325 als Terrè; a mitjan segle XVII passà als Ardena, barons i després comtes de Darnius, i a llurs successors. Al costat de ponent hi havia l’església de Sant Jaume, refeta el 1773.
En resta només una torre i masia voltada de jardí (torre dels Lleons), al centre de la Ciutat Diagonal, convertida modernament en hotel.
Dades dels Països Catalans 