Despoblat.
(Sant Esteve de Llitera, Llitera)
Enclavament (7,29 km2) entre els municipis del Campell, Peralta i Calassanç i Tamarit de Llitera. La seva església parroquial (Sant Miquel) depenia de la de Pelegrinyó.
Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Guàrdia.
(Llitera)
Afluent dretà de la Noguera Ribagorçana, que neix a la serra de Sant Quilis i després de drenar els termes de Baells, el Campell i Castellonroi, desguassa al seu col·lector prop de Pinyana.
(Peralta i Calassanç, Llitera)
Poble (626 m alt), aturonat, al sud del terme, en un contrafort occidental del Montvalls. La seva església parroquial depengué, com la de Peralta de la Sal, del bisbat d’Urgell.
Antic lloc, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, entre Tragó de Noguera i Anadí.
Despoblat, a l’est del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana. Aturonades, hi ha les esglésies de Santa Anna i de Sant Salvador de Montpedró, que depenen de la parròquia d’Andaní. Pertanyia al marquès d’Alfarràs.
Aigua avall de Santa Anna, a la sortida del congost, hi ha una resclosa del pantà de Santa Anna, i la derivació, per l’esquerra, del canal d’Ivars, i, per la dreta, del canal de Pinyana (dit també de Lleida).
(Peralta i Calassanç, Llitera)
Poble (523 m alt) i cap del municipi. La vila és aturonada a la confluència dels barrancs de Calassanç i de Gavasa; hi ha les ruïnes d’un antic castell.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria; després de la conquesta (1058-63) del sector pels comtes de Barcelona i d’Urgell esdevingué cap d’un arxiprestat de la diòcesi d’Urgell enclavat dins el de Lleida.
El 1697 s’hi establí un col·legi d’escolapis (Josep de Calassanç era fill de Peralta) i noviciat que encara perdura.
Despoblat, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a l’indret de l’actual pantà de Santa Anna.
El segle XVIII pertanyia a l’arxiprestat d’Àger.
Poble que forma un enclavament dins el terme de Sant Esteve de Llitera (i que limita amb els de Peralta i Calassanç i Tamarit de Llitera).
La seva església depèn de la de Rocafort de Llitera.
Santuari marià (la Mare de Déu del Patrocini), situat als afores de la població.
El 1718 s’hi instal·là la comunitat cistercenca del monestir de Sant Hilari de Lleida, que hi residí fins al 1836, any que foren expulsades les monges, que es repartiren entre els monestirs de Casbas i de Vallbona.
Es manté el santuari; l’antic monestir, de rajola i estil aragonès, es troba en ruïnes.
Dades dels Països Catalans 