Arxiu d'etiquetes: Llagostera

Gay i Tibau, Maria

1 Resposta

(Llagostera, Gironès, 24 octubre 1813 – Girona, 10 març 1884)

Religiosa. Es 1850 es traslladà a Girona i serví al Dr. Ros, cirurgià de l’Hospital de Santa Catalina.

El 1870 fundà, amb Carme Esteve, l’Institut de les Religioses de Sant Josep, dedicat a l’atenció dels malalts tant a les cases particulars com als hospitals. El 1880 la congregació inaugurà el noviciat i els anys següents fundà noves comunitats en diverses poblacions catalanes (la Bisbal d’Empordà, Banyoles, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Blanes).

El 1928, el papa Pius XI concedí l’aprovació pontifícia i el Decretum Laudis a la congregació, i l’aprovació definitiva del Vaticà tingué lloc al juny de 1936.

L’any 1998 es clogué l’etapa diocesana del seu procés de beatificació.

Actualment, les congregacions de les religioses de Sant Josep de Girona són presents a l’estat espanyol, França, Itàlia i en diversos països d’Amèrica i de l’Àfrica central.

Banyaloques, riera de

Deixa un comentari

(Llagostera, Gironès / Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)

Afluent dretà de la riera de Gotarra, dins la conca de l’Onyar.

Neix al vessant meridional de les Gavarres (Santa Cristina d’Aro), però té el seu recorregut principal dins el terme de Llagostera.

Aixandri, Nicolau

Deixa un comentari

(Llagostera, Gironès, segle XVII – Viena, Àustria, 28 novembre 1732)

Militar. Actuà eficaçment a la lluita contra les forces borbòniques. Essent tinent coronel del regiment de la Diputació es trobà al setge de Barcelona de 1713-14.

Les seves actuacions més destacades en aquella defensa foren la direcció de l’atac per sorpresa contra la gran guàrdia de cavalleria enemiga de la part del Llobregat, el 9 de juny de 1714, i l’heroic comandament, l’11 de setembre, de l’atrinxerament improvisat que anava de la cortina del Portal Nou al convent de Sant Pere. Contra aquesta posició s’estavellaren els darrers esforços dels assetjants per decidir en l’aspecte militar la terrible batalla d’aquella jornada.

Després de la capitulació, fou detingut amb traïdoria, com la majoria dels caps superiors de la guarnició, el dia 22 de setembre. Dut per mar a Alacant, en companyia dels altres presos, fou ajuntat al grup que traslladaren al castell de Fuenterrabia.

En 1719, a causa de la guerra entre Espanya i França, els reclusos foren portats a l’alcàsser de Segòvia, presó que no abandonaren fins al 1723. En aquest any els féu permès de seguir la condemna confinats a la susdita ciutat.

El posaren en llibertat el 1726, en ocasió d’establir-se la pau entre Espanya i l’Imperi.

Llagostera (Gironès)

27 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 76,38 km2, 160 m alt, 8.266 hab (2016)

0girones

A l’extrem sud de la comarca, accidentat per la serra de Sant Grau i pels últims contraforts de les Gavarres, al sud-est de Girona. Suredes i pinedes.

L’agricultura és de secà: blat de moro i lleguminoses. Hi té especial importància la ramaderia de bestiar boví i la cria d’aviram. Indústria molt diversificada (alimentària, fusta, química, tèxtil, construcció, etc) i encara té una certa importància la tapera. Àrea comercial de Girona. La població creix des del 1960.

La vila, d’origen romà, és al cim d’un puig, a la dreta de la riera de Gotarra, bastida al costat de l’antic castell de Llagostera, desaparegut, que fou centre de la baronia de Llagostera, és dominada per l’església parroquial de Sant Feliu (segle XVI), sobre una de romànica. Església del Roser (segle XVI); casino, noucentista. El 1920 hi fou fundada la cobla La Principal de Llagostera. Restes ibèriques.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Sant Llorenç, Fonolleres (o Pocafarina), Llobatera, Ganix, Penedes, Mata, Gaià, els Estanys, Bruguera, la Creu de Serra i Cantallops i les cases de Ridaura.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Ràdio – elpollTV