Arxiu d'etiquetes: la Vall d'Albaida

Atzeneta d’Albaida (Vall d’Albaida)

5 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,04 km2, 450 m alt, 1.175 hab (2014)

Situat al nord-est d’Ontinyent, al vessant septentrional del Benicadell i de la serra d’Agullent, la qual separa la vall de la comarca del Comtat, és travessat pel barranc d’Atzeneta.

La major part de les terres conreades són de secà (oliveres, garrofers i ametllers), hi ha una petita part de regadiu (arbres fruiters, llegums i hortalisses) que aprofita l’aigua del riu d’Albaida, mitjançant un canal regulat per la junta de regants. També hi ha algunes indústries tèxtils (manufactures d’espart) i de la fusta. Àrea comercial d’Ontinyent.

El poble es troba prop de la carretera de València a Alcoi, al començament del port d’Albaida.

Atzeneta, baronia d’

3 Respostes

(Atzeneta d’Albaida, Vall d’Albaida, segle XV – )

Jurisdicció feudal del terme. Comprenia el poble d’Atzeneta. Vinculada el 1477 pel cardenal Lluís Joan del Milà, baró de Carrícola, al seu fill Jaume del Milà, primer comte d’Albaida.

Dels Milà d’Aragó passà, successivament als Pedro, als Orense, als Moore i als Tamarit.

Alforí, l’ *

Deixa un comentari

(Vall d’Albaida)

(o els Alforins)  Altre nom del poble de Fontanars dels Alforins.

Agullent (Vall d’Albaida)

9 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 16,53 km2, 360 m alt, 2.435 hab (2014)

Estès des del vessant septentrional de la serra d’Agullent als turons que separen les aigües dels rius d’Ontinyent i d’Albaida.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà (cereals, garrofers, vinya i oliveres); hi ha una part de regadiu (moresc i hortalisses), que aprofita les aigües del riu Clariano. La indústria tèxtil, l’oleícola i la de la cera són una part important de l’activitat econòmica.

Al poble, situat al peu de la serra d’Agullent, hi ha, a més de l’església parroquial de Sant Tomàs, esmentada ja al segle XV, un antic convent dominicà, fundat el 1585. Anualment, té lloc a la població, una representació de Moros i Cristians.

Dins el terme, en plena zona muntanyosa, es troba l’antiga ermita de Sant Vicent, del segle XV, abandonada i substituïda el 1745 per l’actual santuari de Sant Vicent d’Agullent.

Enllaç web: Ajuntament