Arxiu d'etiquetes: juristes

Pera, Bonanat de *

Deixa un comentari

Veure> Bonanat Sapera  (jurista rossellonès dels segles XIV i XV).

Pequignot, Jordi

Deixa un comentari

(Ribesaltes, Rosselló, 31 juliol 1914 – Montpeller, França, 27 desembre 2003)

Jurista. Es doctorà en dret i es llicencià en lletres a la universitat de Montpeller, on fou titular de la càtedra de dret administratiu des del 1948. Ha estat degà de la seva facultat de dret (1962-69) i president de la universitat d’ençà del 1971.

Dirigí a Perpinyà (1957-62) l’incipient Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics.

Ha publicat Théorie générale du contrat administratif (1944) i Des contrats administratifs (1954).

Pasqual i Pujalt, Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

Jurista. Era fiscal de l’audiència de València.

És autor d’una obra de caràcter patriòtic titulada Elogio fúnebre de los valencianos que murieron en defensa de su patria en la tarde del 28 de junio de 1808 (1813).

Parets, Bartomeu

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII)

Jurista. Fou conseller jurídic del consistori municipal de Palma de Mallorca i del Braç Militar.

Foren editades algunes de les seves al·legacions.

Palou, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII)

Jurista. És autor d’al·legacions jurídiques remarcables.

Ortí i Figuerola, Joaquim

2 Respostes

(València, 1707 – 1762)

Jurista i historiador. Fill de Josep Vicent Ortí i Major, i germà de Francesc. Doctorat en dret per la Universitat de València, posteriorment en fou catedràtic de lleis. Fou també advocat fiscal del Tribunal Apostòlic i membre de l’Academia de la Historia.

És autor de: Formulario de Abogados i Explicación de la Nobleza Valenciana, según el privilegio del señor Don Luis I, Rey de España.

Oms, Francesc d’ -varis-

1 Resposta

Francesc d’Oms  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller. El 1343 era un dels dos capitans de la guarnició de Canet quan la plaça fou atacada per Pere III el Cerimoniós. La vila fou lliurada sense lluita, i per això tota la guarnició tingué garantit el pas franc fins a Perpinyà.

Francesc d’Oms  (Illes Balears, segle XV – 1440)  Jurat en cap de Mallorca. En el seu testament, cridà a la seva herència, a manca d’hereus més propers, el seu parent Pere Arnau d’Oms, que vivia al Rosselló.

Francesc d’Oms  (Palma de Mallorca, 1633 – segle XVII)  Filòsof i jesuïta. Tingué fama de bon orador i deixà escrits abundants.

Oms, Bernat d’ -varis-

Deixa un comentari

Bernat d’Oms  (País Valencià, segle XIII – vers 1338)  Noble. El 1318 comprà a Eiximèn d’Oris el castell de Sella. Fou possiblement besavi de Tomàs d’Oms (País Valencià, segle XIV – 1404/05)  Noble. Era senyor de Sella. El rei li concedí (1366) l’alqueria de Fraga dels Abats, prop de Cocentaina. Fou besavi de Jaspert d’Oms i Mercader (País Valencià, segle XVI)  (àlies Lluc de Benoste)  Noble, senyor de Sella. Pladejà (1510) per la baronia de Relleu. Morí sense fills, deixant la seva herència amb imposició de cognom i armes al seu cosí germà Miquel Joan Mercader.

Bernat d’Oms  (Illes Balears, segle XIV)  Jurat en cap de Mallorca (1360).

Bernat d’Oms  (Rosselló, segle XVII)  Noble. Combaté al Rosselló contra els francesos. Serví a la cavalleria. En 1639, al front d’una companyia muntada, participà destacadament al setge de Salses.

Oms, Berenguer d’ -varis-

2 Respostes

Berenguer d’Oms  (Catalunya, segle XIII – després 1299)  Iniciador de la línia dels senyors de Calmella. Heretà del seu pare, Arnau I d’Oms, la senyoria de Calmella. Fou avi de Guillem d’Oms i Clairà.

Berenguer d’Oms  (Rosselló, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Dirigí una expedició de reforç enviada a la Morea en 1316, per sostenir-hi les reivindicacions de l’infant Ferran de Mallorca. Quan hi arribà, l’infant ja havia mort a la batalla de la Manolada i l’empresa es trobava irremissiblement abocada al fracàs.

Berenguer d’Oms  (Illes Balears, segle XIV)  Jurat en cap de Mallorca (1340). Formava part de la línia dels Oms de Mallorca.

Berenguer d’Oms  (Catalunya Nord, segle XV – Castella, segle XV)  Noble. Fou el primer membre dels Oms de Castella. Sembla que passà a Castella al servei del rei Joan II el Sens Fe i s’establí a Villafrechos i a Villalón canviant el cognom originari pel d’Olmos. Els Olmos-Girón foren després regidors perpetus de Lleó i marquesos de Torreblanca.

Berenguer d’Oms  (Catalunya, segle XVI)  Cavaller. El 1551 era capità de les galeres de Sicília.

Olzina de Berga, Pere *

Deixa un comentari

Veure> Pere de Berga  (jurista i conseller de Joan I, segle XIV-1408).