Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Planes, baronia de

4 Respostes

(Comtat, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim i de la qual formaren part els llocs d’Almudaina, Benialfaquí, Benicapsell, Catamarruc, Llombo i Margarida. Pertangué als Fenollar, que el 1593 la cediren al rei. La corona la vengué el 1594 a Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda.

Dels Cárdenas passà als Lancaster, ducs d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos, que el 1769 la vengueren al general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles, baró de Patraix, a qui, el mateix any, fou reconeguda com a títol del regne.

Després passà als Savador i als Gómez de Barreda, comtes d’Obedos.

Picassent, baronia de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial donada el 1364, per Pere III el Cerimoniós, a Pere Boïl i Castellar, senyor de Boïl, Llombai, Catadau i Millars.

Passà als Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Arróspide i als Trénor.

Petrés, baronia de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV – )

Jurisdicció senyorial vinculada el 1410 a Andreu d’Aguiló, prèvia facultat reial, que l’havia comprada al rei el 1389 i hi havia començat a construir un castell.

Passà als Perpinyà, als Beneito, las Baciero, als Bassecourt, barons de Maials, i als Sandoval.

Pedralba, baronia de

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial donada el 1347 a Roderic Sanxis Sabata de Calataiud.

Al segle XV passà als Centelles i més tard tornà als Sabata de Calataiud, comtes de Real, i finalment als ducs de Vilafermosa.

Patraix, baronia de

13 Respostes

(País Valencià, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial, centrada en la vila de Patraix que fou concedida vers el 1240 al notari reial Guillem Escrivà. El seu rebesnét Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu.

En morir (1463) la néta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina. L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnét Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova.

El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, Joan Escrivà de Romaní i Ram, el besnét del qual, Joaquim Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader, arruïnat pels plets familiars, veié com li fou portada a subhastar (1600) i comprada per Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda i marquès d’Elx. Passà per successió als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancaster, ducs d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos.

El 1769 fou reconeguda com a títol del regne a favor del tinent general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles i baró de Planes, que l’havia comprada, el mateix any, a Antonio Ponce de León y Spinola de la Cerda, duc d’Arcos i de Maqueda (mort el 1780). Passà als Salvador i als Gómez de Barreda comtes d’Obedos.

Pariatge, baronia del *

Deixa un comentari

(Mallorca)

Veure> baronia d’Andratx  (jurisdicció senyorial, 1232-1811).

Palma, baronia de -País Valencià-

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – )

Jurisdicció senyorial, creat el segle XV. Centrada en el castell de Palma, prop de Gandia. Comprenia també el terme d’Ador.

Pertangué als Pròixida. A la darreria del segle XV passà, per enllaç, dels Tolsà als Montcada, comtes, i després marquesos, d’Aitona, que la uniren a llurs estats.

Otos, baronia d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial, adquirida el 1533 per Cristòfor del Milà i d’Aragó, segon comte d’Albaida, del seu cunyat Ferran de Pròixida i del Milà, segon comte d’Almenara.

Fou reconeguda com a títol del regne el 1860 a favor de Joaquina de Pedro y Barroeta-Aldámar, muller del seu cosí germà Rafael de Moore i de Pedro, marquès de Sant Josep. Continua en els Moore.

Otanell, baronia d’

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – )

Jurisdicció senyorial, que al segle XV pertangué als Corberan d’Alet i passà, per enllaç, als Milà d’Aragó, marquesos d’Albaida, als Orense, senyors i, després, vescomtes d’Amaya, i als Orellana-Pizarro, marquesos de la Conquista.

Orpesa, baronia d’

2 Respostes

(País Valencià, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial concedida a la primera meitat del segle XVI a Joan Cervelló i de Centelles. El 1616 passà als Mercader, comtes de Bunyol.

El terme de la baronia d’Orpesa fou erigit en comtat de Cervelló.