Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Orcau, baronia d’

(Pallars Jussà, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Orcau.

Pertangué, almenys des del segle XIII, al llinatge dels Orcau. El baró Arnau d’Orcau, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu nét, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills.

Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar.

Òdena, baronia d’ *

(Anoia)

Veure> baronia de la Conca d’Òdena (demarcació històrica).

Observança, constitució de l’

(Catalunya, 1480 – 1714)

Capítol de cort. Poc valria promulgat per la cort de 1480/81 celebrada a Barcelona, anomenat després constitució de l’Observança. Equivalia a un compromís o una garantia reial de respectar les Constitucions de Catalunya.

El rei (Ferran II) acceptava, consolidava i reforçava, així, una sèrie de traves legals, contra la intromissió atemptatòria de l’autoritat reial en els privilegis, les lleis, els usos i els costums de Catalunya.

Els oficials reials havien d’escoltar sentència d’excomunió en la introducció de llur ofici, llevat del lloctinent general si era familiar del monarca.

La generalitat restava encarregada de vetllar pel compliment d’aquesta disposició i de demanar la revocació de tota ordre anticonstitucional; aquesta era aplicada al cap de tres dies, i en cas de dubte l’audiència reial havia de decidir abans de deu dies.

Ha estat considerada com la clau de volta de l’edifici pactista català, vigent fins al 1714.

Neopàtria, ducat de

(Grècia, 1319 – 1390)

Territori conquerit per Alfons Frederic d’Aragó amb tropes catalanes, i constituït en ducat el mateix any, unit al ducat d’Atenes. Era governat per capitans, amb seu a Siderocàstron, Neopàtria i Salona. Depenien del regne català de Sicília.

Poblat per catalans, a poc a poc anà decaient, i després del domini de Roger de Lloria (1362-70) anà restant reduït a la mera capital.

El rei Pere III de Catalunya-Aragó n’assumí el títol (1377), però Neopàtria caigué en mans dels florentins (1390) i deixà de pertànyer efectivament als reis de Catalunya-Aragó, bé que aquests en mantingueren el títol en llur llista de dignitats fins al segle XVII.

Navata, baronia de

(Catalunya, segle XI – segle XVII)

Jurisdicció senyorial, centrada en el castell homònim i la parròquia de Sant Pere de Navata, al comtat de Besalú, que pertanyia al llinatge de comdors del mateix nom ja al segle XI.

Pel matrimoni (1249) de la pubilla Ermessenda de Navata, baronessa de Navata i senyora de Peralada, amb el vescomte Dalmau de Rocabertí, passà a aquest llinatge.

El 1645 fou concedit el marquesat de Navata al vescomte de Rocabertí, però pocs dies després el despatx reial fou lliurat amb la denominació de marquesat d’Anglesola.

El 1698 Navata era també centre de la batllia de Navata, que comprenia, a més, Ordis, Espinavessa i la Palma.

Mur, baronia de

(Pallars Jussà, segle XV – )

Jurisdicció senyorial creada el segle XV i centrada al castell de Mur, que originàriament comprenia els llocs i les parròquies de Mur, Guàrdia de Noguera, Vilamolat de Mur, Collmorter, Santa Llúcia de Mur, el Meüll, Puigcercós, Estorm, Moror, l’Alzina, Beniure, les Esplugues, l’Espona i Cellers.

Pertangué als Mur fins a la fi del segle XV, que passà als Carròs d’Arborea, barons de Terranova, i després als Maça de Liçana, senyors de Moixent.

Des del segle XVI, una part de la baronia passà successivament als Cascante, als Portugal i als Silva; l’altra part de l’indivís passà als Caçador, als Cellerès, als Oliver i als Fors.

Montsoriu, vescomtat de

(Catalunya, segle XIII)

Nom emprat esporàdicament pels Cabrera (segle XII), per raó de la possessió del castell de Montsoriu, quan deixaren de denominar-se vescomtes de Girona i encara no havien adoptat definitivament el títol de vescomtes de Cabrera.

També fou anomenat vegueria de Montsoriu, sense que existís tal demarcació, el conjunt de territoris del vescomtat.

Montpalau, baronia de

(Pineda de Mar, Maresme, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial del segle XIV, centrada en el castell de Montpalau, les ruïnes del qual s’aixequen dalt d’una muntanya, a la dreta de la riera de Pineda.

Situada a l’extrem sud-oest del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Riu (o de Pineda) i de Santa Maria de Pineda.

A la primera meitat del segle XIV sorgí el nucli de Calella, i a la fi del XV els d’Arenys de Mar, Canet de Mar i Sant Pol de Mar, que esdevingueren universitats independents. Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda.

Des de la primera meitat del segle XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny. El 1113 la senyoria major fou donada pel sobirà als vescomtes de Cabrera, i la menor restà en mans dels Montseny; ambdues es reuniren el 1328 en poder dels Cabrera.

La castlania del castell fou exercida per la família que es cognomenà Montpalau fins a mitjan segle XIII, època que començà l’abandó de la fortalesa, malgrat un intent de reconstrucció al segle XV. L’església del castell fou dedicada a sant Miquel.

El 1566 passà, per venda, dels Cabrera, comtes de Mòdica, als Montcada, marquesos d’Aitona, i el 1756, per herència, als ducs de Medinaceli.

La cúria radicava a la Boada (vila de Pineda), i ben entrat el segle XV el batlle i el jutge passaren a residir a Calella (la notaria romangué a Pineda); Sant Martí d’Arenys, però, tenia el seu propi batlle natural.

Montnegre, baronia de

(Vallès Oriental)

Jurisdicció senyorial. Vinculada a la família Gualba, que comprenia els termes de Montnegre, Fuirosos, la Batllòria i Gualba.

El castell de Montnegre s’alçava prop de l’església de Sant Martí de Montnegre, i deixà d’ésser habitat des del segle XIV.

Montmagastre, baronia de

(Artesa de Segre, Noguera, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial, creada el 1570, centrada en el castell homònim que comprenia les parròquies d’Anya, Montargull, Alentorn, Folquer, Comiols, la Vedrenya i Sant Joan, i la quadra de Vall-llebrera.

El 1570 Miquel Josep de Vilalta i de Guinard (mort vers 1583), senyor del castell de Vilalta, permutà aquest castell amb l’abat de Montserrat per la baronia de Montmagastre.

Dels Vilalta passà als Meca, senyors de Guspí, als Llorac (òlim de Meca), barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola.