(Tarragona, 1863 – Boston, EUA, segle XX)
Enginyer i jesuïta. Abandonà la carrera d’enginyer militar, que exercia ja amb el grau de capità, per entrar en religió.
És autor de les obres de l’Observatori de l’Ebre.
(Tarragona, 1863 – Boston, EUA, segle XX)
Enginyer i jesuïta. Abandonà la carrera d’enginyer militar, que exercia ja amb el grau de capità, per entrar en religió.
És autor de les obres de l’Observatori de l’Ebre.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1849 – Gandia, Safor, 1917)
Religiós jesuïta. Germà de Francesc de Paula.
Tingué una actuació docent remarcable. Col·laborà al perfeccionament de la leproseria de Fontilles.
És autor d’unes Cobles a la Verge de Meritxell i d’alguns escrits en castellà.
(Alcoi, Alcoià, 25 agost 1864 – Barcelona, 22 setembre 1958)
Químic i religiós jesuïta.
Entre els seus treballs sobresurten els titulats Los pesos moleculares, La catálisis química: sus teorías y aplicaciones en el laboratorio y en la industria, El acetileno: sus aplicaciones domésticas, industriales y científicas i Química del carbono.
El 1905 fundà a Tortosa el Laboratorio Químico del Ebro, futur Institut Químic de Sarrià.
(Santpedor, Bages, 1747 – Ferrara, Itàlia, 1820)
Hel·lenista. Jesuïta, el 1766 ensenyava gramàtica al col·legi de l’orde de Gandia. L’any següent l’afectà el decret d’expulsió de l’orde, i passà a Ferrara, on fou professor de la universitat.
Publicà entre el 1783 i el 1790 una sèrie d’oracions, diàlegs i dissertacions llatines en defensa de la llengua i de la literatura gregues.
Sembla que escriví sobre la conquesta de Mèxic.
(Manresa, Bages, 1867 – Roma ?, Itàlia, segle XX)
Religiós jesuïta.
Fou catedràtic de dret canònic a la universitat gregoriana de Roma, des del 1906. Exercí càrrecs d’importància en diversos organismes vaticans.
És autor dels tractats De personis, De jure matrimoniale, De processibus i Institutiones juris civis romani.
(Barcelona, 14 juny 1883 – Madrid, 13 agost 1947)
Sacerdot. Gairebé acabada la carrera d’enginyer, recobrà la fe catòlica i ingressà a la Companyia de Jesús (1907). Ordenat sacerdot (1920), inicià la seva activitat apostòlica adreçant-se a auditoris masculins, els quals atragué a cases d’exercicis, on dedicaven cinc dies complets a l’oració i a la incidència del missatge cristià sobre les seves vides privades i responsabilitats socials (Obra d’Exercicis Parroquial).
Exercí una extraordinària influència a tot Catalunya, però, endut per la seva vocació, deixà la Companyia de Jesús (maig 1928) i trobà incardinació a la diòcesi de Salto (Uruguai). Protegit pel seu bisbe, el doctor Camacho, i pel de Barcelona, Josep Miralles, inicià la fundació d’una nova família religiosa: els cooperadors parroquials de Crist Rei.
Disposicions de la Santa Seu l’obligaren (juny 1929) a traslladar-se a l’Uruguai, on inicià una obra d’exercicis similar a la de Catalunya.
Establert a Valença del Delfinat gràcies al bisbe Pic, hi consolidà la seva fundació i estengué l’obra dels exercicis pel Delfinat i la Provença. L’any 1945, amb alguns companys seus, passà a Madrid, on morí mentre predicava uns exercicis.
(Lleida, segle XVII – Barcelona, segle XVII)
Religiós jesuïta. Visqué al col·legi de Barcelona i en fou rector. El 1645 era visitador general de l’orde per a Catalunya.
És autor d’un Certamen poético a l’ocasió de les festes organitzades per la canonització dels sants jesuïtes Ignasi de Loiola i Francesc Xavier.
(Canet de Mar, Maresme, 8 abril 1938 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 9 desembre 2022)
Biblista. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955. Es doctorà en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i s’especialitzà en l’exegesi de Sant Joan.
Fou degà de l’antiga secció de Sant Francesc de Borja i fou professor de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Entre els seus estudis, cal destacar La verdad os hará libres (Juan, 8.32) (1973), que fou la seva tesi doctoral, i el Testimoniatge de l’evangeli de Joan (1980).
(Montblanc, Conca de Barberà, segle XVI – Catalunya, 1611)
Religiós jesuïta. Fou professor de filosofia a Roma i de teologia a Ingolstadt (Alemanya). Les seves obres estigueren al servei de l’esperit de la Contrareforma.
Els seus títols principals són: Confesión agustiniana. Contra Ridembacho, hereje, Comentario del capítulo primero de la carta primera de San Pablo a Timoteo, i Agendae cujusdam ecclesiasticae a Luteranis conformatae.
(Catalunya, segle XVII – Mèxic ?, segle XVII)
Religiós jesuïta. Excel·lí a la darreria del segle. Visqué a Mèxic.
És autor de diverses obres, com les titulades Privilegios de los regulares, en especial indios e indias, i Expositio casum ac excomunicationem a Synodo prov. mexicana reservatorum.