(o ses Pallisses) Poblat prehistòric de la cultura talaiòtica, a 1 km de la vila. És emmarcat per un recinte de muralles, a la part més visible del qual hi ha una porta monumental, un talaiot a la part del centre edificat com a torre de defensa del conjunt i les cases.
Fou excavat parcialment els anys 1950 per una missió italiana dirigida per l’arqueòleg sard Giovanni Lilliu, treball que serví a l’autor per a establir un assaig de divisió cronològica de la cultura talaiòtica.
Poblat ibèric. És situat als estreps meridionals de la serra del Molar, sobre un petit esperó d’1 ha de superfície i una altura de 40 m sobre el nivell del mar. Era envoltat per una muralla, dotada de dues grans torres en el punt més accessible.
L’interior es caracteritza per un traçat urbanístic relativament regular, amb carrers rectilinis d’uns 3,5 m d’amplada i cases d’estructura i dimensions diverses, però sovint complexes, formades per diverses estances i amb una superfície que pot ultrapassar els 100 m2.
Ocupat al final del segle VI aC, fou abandonat abans de mitjan segle V aC.
Jaciment paleontològic, situat en una antiga explotació de colada estalagmítica, popularment coneguda com a ònix (cova de s’Ònix) a Manacor.
Durant les tasques d’explotació es localitzà un reompliment d’origen càrstic del Plioquaternari amb nombroses restes fòssils d’amfibis, rèptils, l’artiodàctil Myotragus, petits vertebrats procedents d’egagròpiles d’ocells estrigiformes i nombroses restes d’ocells. El conjunt de vint-i-vuit espècies d’ocells determinades permet establir una significació ecològica de l’ornitofauna en el límit Plioquaternari de Mallorca.
Aquest jaciment permeté conèixer millor les particularitats del bòvid endèmic de les Illes Balears Myotragus kopperi, espècie intermèdia entre Myotragus antiquus, del Pliocè superior, i Myotragus batei, del Plistocè inferior de Mallorca.
Necròpolis ibèrica corresponent al poblat (no excavat) del Castellar. Josep Colominas n’excavà sis tombes (els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona).
Diverses grans urnes pintades, amb figures humanes, serviren per definir la pintura ceràmica ibèrica d’estil narratiu dels segles III-I aC, dit estil d’Oliva-Llíria.
Cova, a l’estret de les Aigües de Bellús. Conté estrats, molt potents, d’època mosteriana, excavats en part. Els materials es conserven al Museu de Prehistòria de València.
Juntament amb les peces mosterianes aparegué un fragment de crani (parietal) d’home de Neandertal.
Poblat ibèric, situat dins el municipi, a l’antiga Ilercavònia. S’estén a la falda d’un turó, a 4,5 km de la línia de costa actual. Destruït en part per les extraccions de calcàries, ha estat excavat a partir del 1975 per Arturo Oliver i Francesc Gusi, que n’han publicat la monografia.
Ocupat des dels segles VIII-VII aC (bronze final) per grups ramaders semi-sedentaris amb influències culturals dels camps d’urnes, durant el ferro antic s’hi construïren les primeres cases de planta rectangular i s’hi detecta l’influx del comerç fenici del sud peninsular.
A la meitat del segle V aC, època de màxima esplendor, l’assentament fou remodelat completament i s’estructurà una nova xarxa urbana i el sistema defensiu. Al començament del segle IV aC fou abandonat pacíficament.
Jaciment paleontològic, situat al nord de la ciutat, ric en vertebrats fòssils dipositats en una bretxa càrstica, les restes dels quals han permès conèixer la fauna menorquina del Miopliocè.
Un dels organismes endèmics fou un lepòrid gegant (conill), el qual presenta interessants modificacions en l’esquelet.
Cova santuari prehistòrica. És formada per diferents cambres, que s’estenen en una longitud d’uns 200 m.
Després d’una primera utilització a la meitat del segon mil·lenni, fou novament ocupada entre el 1200 i el 1000 aC. D’aquest segon moment data un conjunt excepcional d’objectes tallats en fusta d’ullastre, entre els quals destaquen dues representacions antropomorfes.
Un tercer moment d’ús, al principi del primer mil·lenni aC, es caracteritza per la presència d’una necròpoli i diversos dipòsits votius formats per objectes metàl·lics, a més d’un disc de vori.
Mola (807 m alt) encinglerada que domina pel nord la vila, contrafort oriental dels ports de Morella.
Al sector més oriental, al lloc més elevat, hi ha restes d’un poblat de la cultura del bronze.
Jaciment paleontològic, situat a la Cala Morlanda.
Ric en restes fòssils de l’artiodàctil endèmic Myotragus balearicus i M. mahonensis trobades en antics reompliments càrstics del Pliocè-Plistocè, és a dir, d’una antiguitat compresa entre els 5,2 milions d’anys i els 10 000 anys.
Dades dels Països Catalans 