(Catalunya, 1977 – )
Institució escolta. Fundada amb la fusió de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi.
Recull els orígens i la trajectòria de l’escoltisme i el guiatge catòlic a Catalunya.
L’any 1986 tenia 155 agrupaments.
Arxiu d'etiquetes: institucions
Minyons de Muntanya
(Catalunya, 1927 – 1939)
Primera institució escolta catalana. Creada gràcies a la iniciativa de Josep M. Batista i Roca.
El 1928 organitzà el primer campament general i el 1933 s’uní als Guies Excursionistes, amb els quals creà el Consell General de la Germanor de Minyons de Muntanya i Guies.
El 1936 s’unificaren amb els Boy Scouts de Catalunya.
MACBA *
Sigla del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (institució museística, 1995- ).
Llotja, Escola de *
Veure> Escola de Belles Arts de Barcelona (institució d’ensenyament artístic, 1775- ).
Justícia, Conselleria de
(Catalunya, 28 abril 1931 – 1939)
Departament ministerial de la Generalitat. Creat amb el nom de Conselleria de Justícia i Dret, per decret de la presidència.
Les seves funcions eren la relació entre els governs provisionals de la República i de la Generalitat en tot allò que afectés l’administració de la justícia i l’estudi i aplicació del dret en el territori de Catalunya.
Després de l’estatut d’autonomia del 1932 tingué a càrrec seu la legislació i l’organització i l’administració de la justícia en totes les jurisdiccions, excepte la militar.
Fins pel setembre de 1936 els principals consellers foren de l’Esquerra Republicana de Catalunya.
El 6 d’agost canvià el seu nom pel de Conselleria de Justícia. Els mesos de juliol-setembre de 1936 el conseller Josep Quero hagué d’acceptar situacions de fet, especialment la creació de l’Oficina Jurídica (17 agost) i la creació dels jurats populars (13 octubre).
Junta de Comerç de Barcelona
(Barcelona, 1758 – 1847)
Institució rectora de l’activitat comercial i industrial catalana. Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 per tal de reactivar l’economia catalana.
Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI. Carles III en confirmà la creació (1760) i n’aprovà les ordenances (1763).
El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l’edifici de la Llotja, però el seu successor, comte de Ricla, l’hi cedí (1767) en canvi d’una quantitat destinada a obres públiques.
La Junta tenia jurisdicció damunt tot el Principat de Catalunya i s’esmerçà principalment en la millora de la indústria tèxtil; reclamà de l’estat una política proteccionista per a les manufactures catalanes, donà reglaments de fabricació i de premis i encoratjà la investigació de mètodes de manufactura, conreu, etc, amb premis i borses d’estudi. Assolí l’abolició de l’impost de la bolla (1769) i l’obertura dels Països Catalans al comerç americà (1778).
També féu una obra cultural important, com el patrocini de la tasca històrica d’A. de Capmany i, sobretot, la creació d’una sèrie d’escoles tècniques que supliren la manca d’universitat a Barcelona: de nàutica (1769), de taquigrafia (1775), de dibuix i belles arts (1775), de química (1805), de mecànica (1808), de física (1814), d’economia (1814), etc.
A partir del 1815, el paper de la Junta com a portaveu de la burgesia catalana començà a ésser substituït per altres institucions, però conservà una importància oficial considerable, fins a la seva desaparició.
Joventuts Musicals de Barcelona
4 Respostes
(Barcelona, 1952 – )
(JMB) Institució. Dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals i a posar la bona música a l’abast dels joves.
Duu a terme nombroses activitats, entre les quals el cicle d’audicions per a la Iniciació Musical dels Escolars, a partir del 1962.
Han estat també les organitzadores del Festival Internacional de Música de Barcelona (1963-75), de les Serenates d’Estiu (1965) i del Cicle de Música (1978-84).
Fins el 1977 foren presidides per Jordi Roch i Bosch, any en que passà a dirigir la Federació Internacional i fou substituït per Joan Millet i Francolí.
Enllaç web: Joventuts Musicals de Barcelona
ITEMA *
Sigla de l’Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental (institut creat per la UPC, 1992- ).
Institut Universitari Lluís Vives
(Països Catalans, 1994 – )
(o Xarxa Vives d’Universitats) Institució. Coordina l’ensenyament universitari i agrupa quasi totes les universitats dels Països Catalans. Constituït a Morella, té la seu a la Universitat Jaume I de Castelló.
L’institut centralitza la publicació de vocabularis bàsics en català, diccionaris especialitzats, programes d’aprenentatge de la llengua catalana per a estudiants estrangers, la coordinació de les polítiques lingüístiques de totes les universitats, així com l’edició d’una guia de crèdits de lliure elecció i de cursos d’estiu que es poden seguir en qualsevol centre.
Gestiona també un programa d’intercanvi d’alumnes de tercer grau entre les diferents universitats dels Països Catalans, i exerceix com a editor de diverses publicacions científiques.
Enllaç web: Xarxa Vives d’Universitats
Institut Universitari Dexeus
(Barcelona, 1973 – )
(o Hospital Universitari Dexeus) Institució mèdica. Fundada pels germans Josep Maria i Santiago Dexeus i Trias de Bes.
Concebuda inicialment com una clínica obstetricoginecològica, amb el temps anà incorporant altres especialitats (traumatologia, pediatria, medicina interna, cirurgia general, cirurgia pediàtrica, neurologia i anestesiologia).
El 1998 disposava de 110 llits, 9 sales d’operacions i 3 sales de parts. Des del 1991 és un hospital docent adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Centre pioner reconegut internacionalment en els camps de l’obstetrícia, la ginecologia i la reproducció assistida. L’any 1984 hom hi realitzà amb èxit la primera fecundació in vitro de l’estat espanyol.
El 1997 el control majoritari de l’Institut passà a l’empresa nord-americana Columbia Healhtcare Corporation.
Enllaç web: Hospital Universitari Dexeus
Dades dels Països Catalans 