(Barcelona, 1862 – 1928)
Il·lustrador i aquarel·lista. Fou deixeble predilecte de Simó Gómez, i estudià també a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i amb el decorador Eduard Llorens. Aviat es donà a conèixer pels seus dibuixos a la ploma.
Fou col·laborador de revistes, com “Pluma y Lápiz” i “La Il·lustració Catalana”, i fou també director artístic de “La Vanguardia” i un dels fundadors del Cercle Artístic de Barcelona.
(Barcelona, 1902 – Londres, Anglaterra, 1995)
Caricaturista. Germà d’Enriqueta Pascual. Passà la Primera Guerra Mundial a França i, de retorn, intentà sense èxit la pintura cubista. El 1931 exposà una sèrie de dibuixos a can Parés.
Fou col·laborador de “Papitu”, “L’Opinió”, “L’Esquella de la Torratxa” i “Xut!”, on es revelà com un dels més intencionats caricaturistes esportius.
Actuà esporàdicament en teatre, amb Alady. El 1939 s’exilià i s’instal·là a Londres.
(Barcelona, 1902 – Guadalajara, Mèxic, 1994)
Dibuixant i il·lustrador. Dotat d’una gran expressivitat. Es formà a Barcelona i a París.
Es distingí en el camp de l’il·lustració, amb obres infantils i didàctiques, com La conquesta de València (1932), Les victòries de Roger de Llúria (1932), de Melcior Font, Rondalles populars (1933), de V. Serra i Boldú, Montseny, de M. Manent, i Pickwick, de C. Dickens, i col·laborà en revistes com “L’Esquella de la Torratxa”.
Després de la guerra civil treballà per a l’editor Janés i Oliver i per l’Editorial Joventut.
El 1952 marxà a Mèxic, on col·laborà a “Pont Blau” i d’altres publicacions catalanes i aconseguí nom com a il·lustrador.
(Barcelona, 1932 – Montpeller, França, 1983)
Grafista, il·lustrador i dibuixant publicitari.
Autodidacte, es dedicà sobretot a calendaris, cobertes de llibres, fullets i cartells.
Fou cofundador i vice-president de Grafistes Agrupació FAD.
(Vic, Osona, 1896 – Barcelona, 1973)
Dibuixant humorístic i il·lustrador.
Especialitzat en temes esportius, col·laborà a “La Jornada Deportiva”, “El Mundo Deportivo”, “Boxeo”, “Sidral Deportiu”, “L’Esquella de la Torratxa”, etc.
Com a il·lustrador treballà en les obres didàctiques de l’Editorial Seguí i en publicitat.
Il·lustrà diferents col·leccions de cromos infantils, entre les quals una Història de Catalunya.
(Barcelona, 1900 – 1968)
Dibuixant i il·lustrador. Germà de Josep Maria. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Fou un dels dibuixants més actius de la revista “En Patufet”. S’hi mostrà influït per Joan Junceda. També és autor d’ex-libris notables.
Participà en diverses exposicions col·lectives de dibuixants humorístics celebrades a Catalunya.
(les Borges Blanques, Garrigues, 24 març 1917 – Barcelona, 5 maig 1980)
Pintor i cartellista. Conreà la pintura mural religiosa. També fou conegut com a il·lustrador.
El 1946 fou nomenat professor de l’Escola Massana.
El 1952 guanyà el premi del cartell anunciador del XXXV Congrés Eucarístic de Barcelona.
(Barcelona, 1912 – Tossa de Mar, Selva, 1983)
Pintor, il·lustrador i aquarel·lista. Estudià al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Ha publicat el volum Barcelona amb text de Camilo José Cela.
Abandonà l’oli per l’aquarel·la, on destacà molt.
(Barcelona, 4 abril 1852 – 29 desembre 1924)
Il·lustrador, pintor, dibuixant i figurinista. Pare de Francesc Labarta i Planas.
Estudià a l’Escola de Llotja, institució on, després, fou professor. També tingué el mestratge d’E. Planas.
Féu litografies, decorà el Teatre Principal, juntament amb A. Fabrés, i el teatre Espanyol, de Barcelona.
Es dedicà també al figurisme de teatre i fou professor d’indumentària a l’Institut del Teatre.
(Lleida, 1888 – Catalunya, segle XX)
Dibuixant i cartògraf. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou pensionat a Leipzig en 1912.
Destacà com a dibuixant industrial i de plànols. També féu gravats a l’aiguafort.
S’encarregà de la part cartogràfica de diverses publicacions importants.
Dades dels Països Catalans 