(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Illot de la costa, al centre de la badia d’Alcúdia, davant la necròpoli de son Real.
La necròpoli de l’illot des Porros, molt important i relacionada amb l’anterior, ha estat excavada en 1960-69; és d’època talaiòtica (aproximadament dels segles VI al I aC) i té tres grans cambres circulars excavades a la roca i altres petites tombes.
L’excavació fou subvencionada per la Fundació Bryant i dirigida per Miquel Tarradell. Els materials són al Museu d’Alcúdia.
Illa del port de Fornells, dita també l’illa Petita.
Caseria, prop de la costa, al sud-oest de les urbanitzacions de Palma Nova, de Magaluf i de sa Torre Nova, aquesta darrera, damunt el promontori (punta de sa Porrassa o de Pasqual Martí) que corona la Torre Nova de sa Porrassa (acabada de construir el 1616).
Al sud d’aquesta punta, enfront de la cala de Magaluf, hi ha l’illot de sa Porrassa (36 m alt), on hi havia una altra torre, enrunada.
Illot de les Pitiüses, just al nord de s’Espalmador.
Hi ha la casa i el far d’en Pou (21 m alt).
Illot (24 m alt) de l’arxipèlag de Cabrera, al sector més septentrional, entre na Plana i l’illot Pla.
Illa de l’arxipèlag de Cabrera, al nord de l’illa des Conills.
Antiga illa d’uns 550 m de llargària, que fa alguns segles fou unida naturalment a la principal. Abriga per llevant, amb les illes Grossa i des Botafoc, al port d’Eivissa.
Des del segle XIX, un dic l’uneix amb l’illa Grossa; aquesta també s’uneix al Botafoc per un altre dic.
A l’illa Plana, on avui hi ha una urbanització i alguns hotels, hi havia un santuari cartaginès, i hi han estat trobades interessants figures púniques de terrissa.
Veure> illa de sa Quarantena (petita illa del port).
(o Tabarca) Illa, situada vora la costa, a uns 5 km del cap de Santa Pola i 19,8 km al sud d’Alacant. Té forma allargada, orientada en sentit est-oest, amb uns 1.800 m de llarg i 450 m d’ample.
A causa de les males condicions naturals, i especialment de la manca d’aigua, la població, que havia arribat a ser de 1.000 h, està en regressió.
El nom de l’únic poble que hi ha, la Nova Tabarca, és degut als refugiats genovesos procedents de l’illa de Tabarca (que havia estat conquerida pel bei de Tunis), els quals la poblaren el 1768.
Incipient indústria turística (establiments hotelers i serveis).
(Illes Balears)
Denominació que els grecs i els romans donaren al conjunt de les illes d’Eivissa (la Pitiüsa Major) i de Formentera (la Pitiüsa Menor), amb una munió d’illes petites. Respon a una diferenciació històrica, geogràfica i cultural respecte a Mallorca i a Menorca.
Aquesta designació continua emprant-se en obres, mapes i escrits de caràcter científic, fins avui.
Dades dels Països Catalans 