Antic sector de l’Albufera. Es trobava entre les illes del Palmar i de l’Estell, i la Devesa.
Actualment és un petit estany on aflueixen la Sequiota, la sèquia Nova i la sèquia del racó de l’Olla. Desguassa al mar per la gola del Perellonet.
Es troba dins el terme municipal de la ciutat.
(Alcàsser, Horta, segle XV – )
Jurisdicció senyorial creada el 1443 i que comprenia la vila. Concedida a Joan Català i Sanoguera.
Passà successivament a les famílies Torres, Figueres, Ferrer, Castellví, Mercader i Núñez-Robres, que la posseeixen actualment.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 9,01 km2, 15 m alt, 9.527 hab (2014)
Situat en una plana de regadiu que es nodreix amb aigua de la font de Ninyerola, de la sèquia reial del Xúquer i també del subsòl.
L’agricultura de secà i una determinada activitat industrial (serradora i mobles) completen, amb el regadiu, l’activitat econòmica del municipi.
La vila és situada a la dreta del barranc de Picassent, a poca distància de la vila del mateix nom. El palau baronial, aixecat, probablement, sobre una antiga fortificació islàmica, va ser transformat en casa de la vila. A l’església parroquial, acabada de construir el 1805, s’hi venera, en una capella afegida posteriorment, la talla de fusta del Sant Crist de la Fe.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Horta (País Valencià): 4,42 km2, 3 m alt, 3.920 hab (2014)
Situat a la zona costanera, al nord de la ciutat de València.
Tot el terme és d’horta (tarongers, tota mena d’hortalisses i també arròs), regada per la sèquia de Montcada. La ramaderia estabulada completa, amb el regadiu, l’activitat econòmica del municipi. Darrerament ha estat instal·lat al terme un gran polígon industrial que ha provocat un moderat creixement de la població.
El poble, que havia estat una alqueria durant l’època musulmana, agrupa, pràcticament, tota la població del municipi, i s’anà desenvolupant al voltant del santuari de la Mare de Déu d’Albuixec (imatge venerada des del segle XV), i de l’hostatgeria construïda el 1636. El 1783 fou bastida la nova església, que depengué durant molt de temps de Massamagrell.
Enllaç web: Ajuntament
Llacuna litoral de 31 km2 de superfície, de forma aproximadament semicircular. És el testimoni del jove procés de deposició de la plana litoral valenciana. Antic golf, s’ha format per l’aportació de sediments dels cursos torrencials del Túria i del Xúquer i pel xoc dels corrents marins paral·lels a la costa, els quals n’originaren la vorera litoral. Aquesta, d’uns 10 km de llargada per 2 km d’amplada en alguns indrets, constitueix un rosari de dunes, en diverses alineacions, que arriben als 7 o 8 m d’alçària, i són cobertes de pins.
La llacuna té molt poca fondària (d’un a cinc metres), i hi sobresurten espesses formacions de joncars. Comunica amb el mar per dues goles (el Perelló i el Perellonet), i el 1953 se n’obrí una altra d’artificial (el Pujol Nou).
L’alimentació no prové dels rius, sinó dels nombrosos canals que solquen la plana i que li donen una conca de recepció de 700 km2.
Als voltants, el poblament és disseminat, dedicat principalment al conreu de l’arròs.
En temps històrics tingué una extensió molt més gran, però l’afany de terres de conreu en motivà la progressiva repleció; el cadastre del 1877 li atorgava 50 km2. L’Albufera fou de patrimoni reial fins al 1865, any que fou cedida a l’estat; el 1911 fou atorgada al municipi valencià la platja de la Devesa, i el 1926 la resta de la llacuna. El 1986 fou creat el parc natural de l’Albufera de València.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 8,27 km2, 6 m alt, 23.572 hab (2014)
Situat al nord de la ciutat de València, a la plana al·luvial costanera, a banda i banda del barranc de Carraixet, oberta al mar per la platja d’Alboraia.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, alimentada per les sèquies de Rascanya, de Mestalla i de Tormos; a banda de les hortalisses, destaca el conreu de la xufla, base de la coneguda indústria local de l’orxata de xufla. La ramaderia tingué importància i la indústria s’ha desenvolupat en petites empreses provinents de la capital. Àrea comercial de València. La població ha augmentat considerablement.
El poble, una important alqueria en època musulmana, situat a la banda dreta del barranc de Carraixet, tendeix actualment a fusionar-se amb l’àrea urbana de la ciutat de València. L’església parroquial de Santa Maria, d’estil barroc, és del segle XVIII.
Dins el terme es troben l’ermita i el despoblat de Carraixet, els despoblats de Rafelterràs i de Massamardà i el santuari del Miracle.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de l’Horta (País Valencià): 4,6 km2, 10 m alt, 3.937 hab (2014)
(o de Mossèn Sorell, ant: Albalat de Codinats) Situat al nord de València, entre la mar i els turons que limiten l’Horta a ponent.
L’agricultura de secà i principalment el regadiu (blat, tarongers, patates, llegums i hortalisses), alimentat amb aigua de la sèquia de Montcada, i una certa industrialització (materials de construcció, conserves vegetals, caixes d’embalatge), que s’ha incrementat els darrers anys, constitueixen les principals fonts de riquesa del municipi. Àrea comercial de València.
La vila, emplaçada sobre l’antiga carretera de València a Barcelona, era un antic rafal musulmà, conserva l’antic palau senyorial, construït als segles XV-XVI, flanquejat per quatre torres i un pati interior gòtic. L’actual església parroquial és del segle XVIII.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 7,4 km2, 15 m alt, 15.935 hab (2014)
Estès des del peu dels turons que limiten la comarca per l’oest fins a la proximitat de l’Albufera de València.
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (enciams, patates, llegums, etc), que s’alimenta de sèquies que aprofiten les aigües del Xúquer i del Túria i que es repartida per tot el terme a través de la sèquia d’Albal, complementada per la ramaderia bovina i ovina estabulada i algunes indústries, sobretot d’entapissats, a més de ceràmica, productes químics i tallers de mobles. Àrea comercial de València. Des de l’any 1900 hi ha hagut un importantíssim augment de la població.
El poble era una antiga alqueria musulmana; l’església parroquial acabada de construir el 1967, és d’estil barroc.
Dins el terme municipal es troba el santuari de Santa Anna d’Albal.
Enllaç web: Ajuntament
(País Valencià, segle XV – segle XVII)
Jurisdicció senyorial centrada a Alaquàs (Horta). La senyoria fou adquirida el 1463 pel vicecanceller del Regne de València Jaume Garcia d’Aguilar, mestre racional des del 1468.
Una besnéta seva, Jerònima d’Aguilar, es casà amb Pere Asnar Pardo de la Casta, i llur fill, Joan Asnar Pardo de la Casta, heretà la senyoria (o baronia), elevada a comtat d’Alaquàs per Felip III el 1601 a favor del fill d’aquest, Lluís Pardo de la Casta.
El comtat fou suprimit en crear-se el marquesat de La Casta, restituint, però, el títol de baró d’Alaquàs (1627).
