Veïnat, molt pròxim a la integració amb el nucli principal.
Arxiu d'etiquetes: Horta
Alqueries dels Pollastres, les
Veïnat, situat prop del terme de Picanya.
Alqueries d’Alòs, les
Veïnat, format per un grup d’alqueries remarcables per l’antiguitat de llur construcció (probablement dels segles XIII i XIV).
Actualment és gairebé despoblat.
Alqueria de Roca, l’
(o Roca) Llogaret, situat vora el mar, al límit amb el municipi de Foios.
Alqueria de la Torre, l’
Alòs, alqueries d’ *
Veure> les Alqueries d’Alòs (veïnat).
Almàssera (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,85 km2, 10 m alt, 7.293 hab (2014)

Situat en plena horta, ocupa un territori completament pla, a 5 quilòmetres al nord de la ciutat de València.
L’agricultura, totalment de regadiu, que aprofita aigües de les sèquies de Rascanya i de Montcada, és la gran font d’ingressos del municipi. A part de les hortalisses, el conreu típic és la xufla. Altres activitats econòmiques són la ramaderia estabulada i la indústria, principalment de porcellana. La immigració, procedent sobretot de la Manxa, ha provocat un creixement constant de la població.
El poble, una antiga alqueria d’origen islàmic, conserva el palau senyorial, del segle XVII. L’església parroquial és d’estil neoclàssic.
Dins el terme hi ha més de dues-centes alqueries, típiques de la zona.
Enllaç web: Ajuntament
Alfara del Patriarca (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,98 km2, 35 m alt, 3.219 hab (2014)

(ant: Alfara de l’Horta, Alfara dels Rajolers o Alfara de Cruïlles) Situat a la dreta del barranc de Carraixet, al nord de la ciutat de València.
L’agricultura, totalment de regadiu, s’alimenta amb aigua de la sèquia de Montcada, que travessa el terme. La principal font de riquesa del municipi és, però, la indústria, sobretot teuleries i rajoleries.
El poble, pràcticament unit al nucli urbà de Montcada, era una antiga alqueria islàmica. L’església parroquial de Sant Bartomeu va ser edificada el 1732 al lloc del primitiu temple gòtic. Al poble hi ha també l’antic palau senyorial de Cruïlles i, cap al sud, l’antic convent franciscà de Sant Dídac, de finals del segle XVI, avui convertit en fàbrica de llumins.
Enllaç web: Ajuntament
Alfafar (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 10,1 km2, 6 m alt, 21.305 hab (2014)

Situat al sud de la ciutat de València.
L’agricultura de regadiu (hortalisses i arròs) ocupa tot el terme i s’alimenta d’aigua de la sèquia de Favara. Les terres, molt repartides, són explotades majoritàriament pels mateixos propietaris. Hi ha ramaderia (bestiar oví, cabrum, boví i porcí). Tanmateix, la principal activitat econòmica del municipi és avui la indústria (mobles de fusta, begudes, productes químics), el desenvolupament de la qual ha provocat els darrers anys un fort creixement de la població. Àrea comercial de València.
El poble, una antiga alqueria islàmica, es troba a 5 km de la ciutat de València; hi destaca l’església parroquial de la Mare de Déu del Do, construïda el segle XVIII.
Dins el terme es troben els caserius o llogarets de l’Orba, del Tremolar i de Sant Jordi d’Alfafar i el despoblat de Ravissanxo.
Enllaç web: Ajuntament
Aldaia (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 16,1 km2, 50 m alt, 31.000 hab (2014)

Situat al límit de la plana de regadiu amb el pla de Quart.
L’agricultura de secà comprèn tres quartes parts del terme; la resta és de regadiu, que aprofita aigua del Túria a través de la sèquia de Manises. Amb tot, la principal font de riquesa del municipi és la indústria, sobretot la de la fusta, les teuleries i rajoleries i la fabricació de joguines, activitat que ha provocat un fort creixement de la immigració durant els últims anys.
El poble, una antiga alqueria islàmica, es troba al límit del regadiu amb el secà. L’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic, va ser restaurada al segle XVIII en estil xorigueresc; hi destaca la capella de Sant Esteve.
Enllaç web: Ajuntament
